LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

UE Llagostera-Costa Brava 2-1 Hércules CF: La força dels almogàvers pot amb tot

Tornar

29/09/2019 12:54

Llagostera és un poble petit, el Municipal un camp humil i la UE Llagostera-Costa Brava el club amb menys recursos de Segona B. Res a veure amb Alacant i un tros de camp com el Rico Pérez. El que passa és quan a una part important del poble gosa concentrar-se al Municipal i per animar un equip emb el caràcter del Llagos, conquerir aquesta plaça es fa molt complicat. Et diguis Hércules o portis el nom de qualsevol altre club històric amb passat a Primera Divisió. I dissabte va quedar demostrat una vegada més. Hércules, ferit per les anteriors batalles perdudes, venia disposat a ocupar Lacustaria i sortir victoriós. Però es va formar un autèntic exèrcit d’almogàvers per alçar la primera victòria a la fortalesa del Municipal. Oriol Alsina, com sempre, va liderar la resistència en aquesta remuntada, en aquest primer triomf a casa. El Municipal va començar la tarda fent goig amb la presentació del futbol base i va acabar fent goig amb el triomf del primer equip. De fet, tots i cada un dels petits almogàvers que es van deixar la veu animant els seus ídols del primer equip són molt culpables d’aquest nou llagosterasso. Perquè, sí, ens hem acostumat a veure-ho, però que un conjunt d’un poble de 8.000 habitants com Llagostera guanyi a un equip d’una ciutat com Alacant de més de 330.000 s’ha de continuar definint com un llagosterasso.

Quan busques una paraula al diccionari, la definició d’aquesta sempre va acompanyada d’algun exemple per ajudar a entendre el seu significat. En el cas del terme ‘equip’, la paraula ‘UE Llagostera’ hauria de figurar en l’exemple. No es pot denominar d’altra manera el grup que formen els nois d’Oriol Alsina, sempre disposats a donar-ho tot per l’altre, a arribar a on no arribi el company, a entrar a l’onze per un company i fer-ho igual. Noms com els d’Eric, Aimar i Lucas Viale figuraven a la llista de baixes. Però el Llagos té l’art de fer que les absències es notin el menys possible com va demostrar contra l’Hércules. Sergio Cortés, des del punt de penal en dues ocasions, va ser l’encarregat de capgirar el gol de Carlos Martínez i coronar un vertader recital d’equip, un concepte que el Llagostera representa com ningú.

Amb baixes sensibles, però sabent que a la plantilla sempre trobarà jugadors que entraran i ho faran igual de bé que els que no hi són, Oriol Alsina va optar per un onze inicial amb Marcos a la porteria; Noel i Diego com a parella de centrals amb Crespo de lateral dret i Maynau de lateral esquerre; Juvanteny i David García al doble pivot i Nahuel i Cortés a les bandes i Sascha a dalt amb Gil Muntadas per darrere. L’Hércules, amb l’orgull tocat després d’un mal inici de temporada, va despertar des del principi del partit la bèstia que porta dins i va atacar la porteria de Marcos des del minut 1. Però el Llagos no es va deixar atemorir i va ensenyar les urpes amb una jugada d’estratègia que va acabar a les mans de Falcón. La igualtat regnava al Municipal però l’Hércules, que cada vegada feia circular la pilota més ràpid i ho intentava amb entrades per banda, va desnivellar el marcador al seu favor amb una bona acció personal de Carlos Martínez. El ’10’ va rebre entre línies i va col·locar un xut ajustat al pal des de la frontal al minut 14.

La resposta del Llagos, tan instantània com contundent. Sascha, que el dia que es retiri podrà guanyar-se la vida perfecament donant classes magistrals de com baixar la bola, va fer aterrar una pilota llarga i va ser objecte de penal. Sergio Cortés va prendre la responsabilitat des dels 11 metres i cap a dins. Molta sang freda la de l’extrem cardedeuenc per enganyar amb molta seguretat un veterà com Falcón, empatar, i marcar, de pas, el seu primer gol com a almogàver. L’empat del Llagos va esperonar encara més l’Hércules, que se’n va anar amb decisió cap endavant. Tot i així l’equip llagosterenc, cada vegada més sòlid sense pilota amb el pas dels minuts, no va permetre cap ocasió clara fins el descans més que un cop de cap en una falta lateral. Els alacantins van insistir sobretot per banda esquerra amb les internades de Borja, que es va batre en un apassionant duel individual amb Crespo del que el mallorquí en va sortir vencedor. Minuts abans del pas per vestidors, Gil Muntadas va rebre un altre penal i Sergio Cortés, sense que li tremolés el pols, va repetir com a encarregat de materialitzar el llançament.

El guió del partit no va registrar cap canvi al segon temps. L’Hércules administrava i el Llagos contenia, posant cada vegada més complicacions al quadre alacantí. Els visitants havien pogut filtrar passades entre línies a la primera part però no ho van poder fer a la segona, ja que el mig del camp del Llagos es va posicionar de manera més escalonada per tapar els passadissos interiors. D’aquesta manera, les bandes de l’Hércules van reclamar més atenció. Però els extrems del conjunt de Jesús Muñoz main va gaudir de situació d’avantatge gràcies al treball solidari dels extrems del Llagos, en tot moment recolzant els laterals. I si feia falta, Sascha es marcava una cursa des del mig del camp per ajudar a tapar. I és que, en aquest equip, ocupis la posició que ocupis, la solidaritat no té límits. Tot i així, i malgrat topar amb un excels exercici defensiu com el del Llagostera, l’Hércules va aconseguir imposar la seva qualitat en un curt lapse de temps on el conjunt d’Oriol Alsina va saber patir. Un breu període de temps on els jugadors del Llagos es van jugar la integritat física per salvar el seu equip. Primer Diego González, va posar la cara per tapar un potent xut, després Marcos va recórrer a una estirada brutal per evitar el gol, i immediatament, Crespo va posar el ventre en el rebuig per salvar l’empat.

Encara Nani va culminar una bona acció personal amb un tir al lateral de la xarxa i Carlos Martínez va tenir un cop de cap al final d’aquest tram més crític. Els més patidors podien pensar que això era un preludi del que li esperava al Llagos fins al final del partit davant d’un Hércules que anava amb tot però res més lluny de la realitat. L’equip llagosterenc, amb el suport infinit dels més de 1.300 almogàvers congregats al Municipal, va ser capaç d’aguantar sense patir fins el final del partit. Els homes de refresc -Bigas va entrar per Maynau, Pol Gómez per Juvanteny i Pasquina per Cortés-, hi van tenir molta culpa, ja que van aportar molta consistència. Victòria que sap molt bé i que ens fa sentir encara més orgullosos de ser almogàvers. La propera parada és Orihuela dissabte que ve a les 19:00. Ho donarem tot, però, fem el que fem, ningú ens podrà treure ja aquesta inoblidable tarda de dissabte.

FOTO 1: Els jugadors van convertir el Municipal en una fortalesa inexpugnable amb l'ajut dels almogàvers

FOTO 2: Crespo va saber contenir el potencial ofensiu de l'extrem Borja

FOTO 3: Sascha, un treball descomunal amb i sense pilota, com tot l'equip 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter