LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

GRÀCIES, DAVID.

Carta al màxim golejador de la història del club

Tornar

06/03/2015 13:07

Les notícies aquí són cosa de l’Albert. Ell escriu molt millor que jo perquè és periodista, i els periodistes ja ho tenen això. Però crec que aquesta vegada, havia de ser jo qui signés la carta, i així ho he fet.

Vas arribar ja fa 9 anys al Llagostera. Un club petit, d’un poble petit, amb un camp petit, i de sorra! No ens enganyem, un camp de merda! La fotografia que encapçala la notícia diu molt de tu i molt del nostre conte de fades. Aquell equip trepitjava per primera vegada en la seva història la Regional Preferent! Una fita que mai haguéssim pensat que quedaria reduïda al no res al cap d’uns anys. Recordes com veiem la Preferent en aquell moment? Ereu déus!

Vas renunciar a continuar la teva prometedora trajectòria futbolística a Tercera Divisió perquè vas confiar en el meu pare, l’Oriol, perquè hi veies quelcom diferent, quelcom únic! Vas ser la porta d’entrada a d’altres jugadors que només venien perquè hi havia en David Costa. Vas viure uns anys que ja formen part de la increïble història d’aquest club, uns anys impressionants!

Només arribar, en un sopar d’equip, em vas demanar els coberts, els meus coberts, per no haver d’esperar cinc segons a que te’n portéssim de nets.  No vas parar de xerrar i explicar acudits en tot el sopar, com si ens coneguessis de tota la vida, com si fóssim la teva família. Ja vam veure que no series un jugador més, que et convertiries en molt més, per al club, per a nosaltres.

Van anar passant els anys, i anàvem pujant de categoria, a Martorell, a Llagostera, a Cerceda, i tu seguies allà, donant la nota, sent el mateix nen que erets en el moment que havies arribat. Vaig poder compartir molts entrenaments a teu costat, i fins i tot algun partit de pretemporada, et vas convertir en el meu germà gran, el meu germà futbolístic.

I és que sempre he sentit de tu una frase molt sentida, “L’ Isabel i l’Oriol són els meus pares del futbol. El Llagostera és la meva família i sempre serà l’equip del meu cor” . Tant estimes aquest club, que has decidit passar els últims anys de la teva carrera en ell, en el filial, molt per sota del que t’hagués tocat, només per ajudar, per amor al Llagostera. Volies que el filial creixés, igual que en el seu moment vas voler que el primer equip ho fes.

Avui David, les teves obligacions com a pare de l'Alexandra i l'Ivette fan que hagis de penjar les botes, i ho fas  al teu estil, amb una nota de veu parafrasejant  Chiquito amb un "No Puedor, no puedor" que només tu podies fer servir en un moment com aquest.  Avui no sabem què farem sense tu, i només ens queda que agraïr-te inmensament tot el que has fet per nosaltres. Ara toca fotre’ns les mans al cap i preparar-nos per a un Llagostera sense en Costa, 

¡Todos a sus indios que vienen los caballos!