LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

El petit emblema de la Unió Esportiva Llagostera

El fan número 1 del Llagostera i un dels emblemes del club té només set anys.

Tornar

16/04/2015 19:28

En les victòries, molts són els aficionats que esperen els jugadors a la sortida. Mereixen una ovació i bé que la reben. Però, davant un partit moix, el moviment als carrers habitualment hi correspon. El passat dissabte, després de l'empat a zero amb l'Alcorcón, l'ambient a la sortida de l'Estadi es va dissoldre ràpidament. S'havia jugat tard, a les vuit del vespre, l'equip va quedar-se a entrenar al Municipal i, des de fora, marxar a casa semblava la millor opció. Mitja hora després d'acabar el partit, només quedaven els familiars dels jugadors, que xerraven amb calma mentre els esperaven amb una jaqueta d'emergència. Els més petits clavaven puntades de peu a una pilota per fer temps mentre els seus respectius pares es dutxaven. En aquell partit improvisat fent servir les pilones del carrer com a porteria, s'hi va unir en David. "Jo de porter", va puntualitzar. Aquell nen de set anys que, malgrat no ser família directa, anima els jugadors passi el que passi, plogui o nevi, hagin perdut o hagin guanyat.

David Requena no és més que el nom del porter del Benjamí 'B' de la Unió Esportiva Llagostera. Malgrat tot, estem parlant de l'aficionat número 1 del club. Cada partit del Llagostera és una religió. Des de darrere de la porteria a cada partit, anima fins deixar-s'hi la gola. Nascut a Llagostera, té 8 anys a punt de fer-ne 9 i les ha passades de tots colors animant l'equip que segueix i viu des de ben petit. La proximitat de l'equip amb ell ha estat sempre destacada, també aquest any del debut al futbol professional. Explica ell que "durant la pretemporada ja vam anar allà on anaven i em vaig fer amic d'alguns dels jugadors nous, perquè amb els d'abans ja sóc amic seu". En un dels primers partits de Lliga, davant l'Osasuna, va intentar saltar al camp un cop va xiular l'àrbitre, "per parlar amb els jugadors, com sempre havia pogut fer a Segona B", però aquest cop no va poder. René Román va veure l'escena i, com a compensació, va regalar-li els guants amb què havia jugat.

El petit David acumula un palmarès en forma de regals que no quedarà pas en definitiu: Una pilota i un cartell del concurs que va guanyar, signats per tota la plantila; guants de José Moragón, de René i de l'exllagosterenc Wilfred (d'aquest darrer, en té tres). A més, Pitu. Sergio León i l'exjugador del Llagostera David Cano li han regalat les botes. Ell no només anima l'equip, sinó que el viu. Puntualitza la Núria, la seva mare que "les baixes les porta controlades i, si són sensibles, les pateix molt". La seva posició preferida fa que, si les baixes són de porters, avisa ell que "ho he passat molt malament, i quan va marxar Wilfred vaig arribar a plorar". De fet, en David té un pòster signat pel qual s'enorgulleix que "sempre quan em desperto i obro els ulls, veig en Wilfred.

A diferència de la gran majoria, amb quatre anys va decidir que seria porter. "Es va apuntar a l'Escoleta del club i, en el seu primer entrenament, va estirar-se per aturar una pilota amb la mala sort que va xocar amb el cap contra el pal de la porteria", explica la seva mare. "No me'n recordo", comenta ell entre riures. "Poc li va faltar per obrir-se el cap, però l'endemà ja tenia ganes d'anar a entrenar", diu la Núria. I va decidir-ho perquè "m'agrada molt el Víctor Valdés", argumenta en David, mentre recorda que "abans m'agradaven el Barça i el Llagostera per igual, però un dia que va venir a jugar el Barça B contra el Llagostera, els jugadors del Barça no em van voler fer cas mentre que amb els del Llagostera sempre m'hi he portat bé, i per això m'agrada el Llagostera".

Des d'aquell dia, en David Requena només es desviu per un equip, el Llagostera. Anima des de darrere la porteria perquè "m'agrada mirar què fa el porter, com es mou i quines ordres dóna als seus jugadors". La seva mare segueix sorpresa mentre explica que "amb només quatre anys em deia que havia de practicar més l'esquerra i la colocació, i quan no hi havia entrenament m'obligava -i segueix fent-ho- a portar-me al camp a fer-li xuts". Un bon dia, en una de les Quines de Nadal que organitzava el club, en David va veure el seu ídol a la llunyania. Ell tenia quatre anys quan va reconèixer Wilfred, ara porter de l'Olot. "Mira, mama!", va exclamar. Ella assegura que "vaig girar-me dos segons i ja vaig veure en David estirar-li la samarreta per saludar a un home que no el coneixia, però li va respondre molt amablement i, després d'uns minuts de conversa, van acabar jugant a futbol plegats fora el recinte, mentre Wilfred li donava consells al petit de com ha de ser un bon porter.

Des de llavors, en David ha portat la seva mare a veure partits d'exjugadors per arreu de Catalunya. "L'últim, un Olot - Atlètic Balears on no se m'hi havia perdut res més que la il·lusió del meu fill per veure Wilfred i Francesc Fullana un contra l'altre", explica la Núria, abans que en David salti amb un "i en Wilfred em va regalar uns guants!". Tots dos també narren la visita que van fer a Saragossa aprofitant que el Llagostera hi jugava per, també, saludar Andrés Barón, exjugador i actualment al Tarazona, de tercera divisió aragonesa.

Aquest any ja ha viscut dos partits amb febre, un d'ells amb una faringitis que el tenia a 38.5 graus de febre animant darrere la porteria de René. "I vaig intentar arrossegar-lo cap a casa, però acabat el partit va voler animar l'equip", explica la Núria. I allà es van quedar, probablement també muntant un partit de futbol amb els fills dels jugadors i ell de porter de les pilones de l'Estadi, tot esperant, plogui, nevi, amb febre, guanyant o perdent, que el seguidor número 1 de la Unió Esportiva Llagostera saludi els seus ídols, un per un, fent-s'hi fotografies, comentant el partit... en definitiva, sent part del club que ell més s'estima.