LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Coneix Roger Barnils

Coneix Roger Barnils i Crusats, prometedor pivot defensiu, el '27' del Llagostera.

Tornar

12/03/2015 11:50

Corria el minut 87 al Municipal Palamós - Costa Brava, i el Llagostera estava defensant un 1-0 davant el Barça 'B', que intentava de totes totes batre la porteria de René. Pel centre, llavors, intentava entrar un prometedor Munir, que ja havia avisat un parell de vegades. Però va trobar-se amb un físic imponent camí de la porteria. Un jove jugador en escreix va convertir-se en un mur i, per coratge, va recuperar la pilota a la frontal de l'àrea per, ràpidament, organitzar un contraatac amb l'ajuda de Ríos que va deixar Imaz sol davant el porter, malauradament en fora de joc.

Roger Barnils i Crusats (Seva, 27/05/1994) és el jugador més jove de la plantilla de la UE Llagostera. La seva carrera és ascendent, i malgrat la seva poca trajectòria, l'afició ja ha vist de què és capaç gràcies a moments imperials en tasques defensives i a detalls d'autèntica precisió i classe amb la pilota als peus.

De ben petit comença Roger Barnils a jugar a la Unió Esportiva Seva, el club del seu poble, amb cinc anys. Va despuntar-hi una bona època, i malgrat una allau d'ofertes d'equips punters de Catalunya, i després de decidir-ho amb el seu pare Toni Barnils, un dels grans referents a la seva vida i exjugador de l'AEC Manlleu, va decidir seguir fent vida al seu poble, considerant que encara era jove per emprendre una aventura d'aquesta grandària. Però amb 14 anys marxa al Manlleu i en poc temps, ja comença a liderar un equip juvenil que va ascendir a Divisió d'Honor. No va trigar a debutar amb el primer equip, en un partit davant el Gavà i que va acabar amb una victòria per 3-0. En el seu tercer any com a juvenil, amb 18 anys, ja formava una indiscutible parella de centrals al costat d'Archi, i el Manlleu acabaria quart i disputant el playoff d'ascens.

De molt a prop l'ha seguit sempre el seu pare, Toni Barnils. Assegura que "quan tenia 13 equips i se li van llançar força equips importants a sobre, vam tenir un dilema, i és que el salt que podia fer era molt gran, i a la família vam creure que era millor anar pas a pas". Per això, Roger Barnils va passar de jugar a l'equip del seu poble a un juvenil de Divisió Preferent, i l'any següent a Divisió d'Honor. Dos anys després era una peça clau d'un equip de Tercera, però hi ha un partit en què, assegura Toni Barnils, "vaig acabar convençut que el meu fill estava preparat del tot per créixer". El Manlleu jugava a Conca la tornada de la primera ronda del Playoff davant el Conquense. Havien perdut 0-2 a l'anada, però Barnils recorda que "va estar pletòric, mentalment a l'alçada d'un gran partit i amb constància els noranta minuts, plantant cara a tot".

Aquella temporada va ser un aval dels importants en la vida de Roger Barnils. La Segona Divisió 'B' va centrar-se en ell i l'estiu de 2013 va signar amb el Llagostera. Tot estava previst per un any màgic a la Costa Brava, i és que participant en 13 partits, aquell jove jugador de 19 anys tornava a la seva posició natural, el pivot defensiu, per viure l'històric ascens de l'equip a la Liga Adelante. El seu compromís i la seva projecció de futur van permetre-li enfrontar-se a equips com el Betis, l'Osasuna o el Zaragoza. I mica en mica, Roger Barnils està acumulant una experiència vital en una categoria puntera del futbol.

Roger Barnils prefereix no definir-se com a futbolista. "Em considero jove i tinc més recorregut per mirar endavant que no pas enrere", assegura l'osonenc. I és que ell mateix és conscient que està vivint un moment molt dolç, sent partícep actiu d'un equip que està fent història i adaptant-se a una categoria excepcional a marxes forçades. Malgrat tot, opta per ser prudent i afirma que "mai deixaré d'intentar millorar, comparteixo vestuari amb autèntiques figures del món professional i sé que, de cadascun d'ells, en puc aprendre". Roger Barnils és un jugador tímid fora del terreny de joc, però un cop dins és capaç de convertir-se en l'amo i senyor de la seva zona, el mig del camp, per algun dia escriure les pàgines del seu futur amb lletres d'or.