LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Coneix Jorge García

Coneix Jorge García Torre, complet defensa central, el '25' del Llagostera.

Tornar

04/05/2015 18:04

Era l'últim minut i el Real Sporting era fora. Malgrat haver guanyat 3-1 a l'anada, el Valladolid havia remuntat en aquells vuitens de final de la Copa del Rei i el marcador reflectia un 2-0 molt dur per aquell conjunt que entrenava Manolo Preciado. Malgrat tot, comptaven amb un expert rematador en jugades d'estratègia, i quan al minut 89 va arribar aquell córner per banda dreta, David Barral sabia que havia de servir-lo al primer pal. Pel vèrtex de l'àrea petita entrava aquell '5' com una exalació, per rematar amb el cap al fons de la xarxa i desfermar l'eufòria d'un Sporting que arribava als quarts de final de la Copa l'any 2009.

Jorge García Torre (Gijón, 13/01/1984) és un central de talla. Acumula gairebé 20000 minuts a Segona Divisió en una llarga trajectòria de què en destaca mitja al Sporting de Gijón, el club de la seva vida. De fet, el jugador asturià hi ha compartit un ascens de què hi va ser partícep la temporada 07-08. Té un germà bessó amb qui se'l pot confondre fàcilment, i és que fins i tot comparteixen professió, perquè Alejandro García és porter.

Però curiosament, Jorge va començar jugant a Handbol amb set anys, però ràpidament canvia les mans pels peus. "Un dia jugant a handbol va marcar un gol amb un xut amb la dreta i el va celebrar", diu Javier García, el seu pare. "Com no l'havíem de canviar d'esport?", riu. Així que Jorge juga un any a futbol sala abans de començar a l'aire lliure a l'Estudiantes de Somio, com a aleví de primer any. Llavors, els alevins ja jugaven a futbol 11. Però la temporada següent ja es fixa en ell l'Sporting de Gijón, on hi creix al llarg de tot el futbol base fins que l'any 2005, amb només 21 anys debuta a Segona Divisió de la mà de Ciriano Cano. És titular indiscutible i així ho seguirà sent amb l'arribada de Preciado. Dos anys amb l'històric entrenador càntabre són necessaris per pujar a Primera Divisió. I en el seu partit 100 com a professional, Jorge debuta a Primera.

Amb 25 anys, la temporada 2009-10, passa un any al Gimnàstic de Tarragona. Tornaria a Gijón un any però al següent marxaria al Múrcia per dos anys. Una darrera temporada al Lugo ha estat el preludi d'una temporada al Llagostera marcada per una lesió que l'ha turmentat, malgrat l'afició ja ha pogut comprovar la professionalitat de Jorge damunt del terreny de joc. "Per sort, l'equip està salvat i em sento molt valorat dins el vestidor, i m'animen moltíssim", afirma Jorge, un treballador que parteix de la humilitat i es mor de ganes de recuperar-se com abans millor per ajudar l'equip.

El seu pare, Javier García, es mostra "orgullosíssim" del seu fill, a qui segueix des de lluny però amb lupa, i destaca que "és un noi que mai es rendeix". De fet, afegeix, "curiosament ha anotat la majoria dels seus gols al final del partit, quan l'equip més ho necessitava, i ha tirat del carro perquè és humil però té el punt d'orgull que un bon futbolista necessita". Recorda Javier que, en un partit del Sporting a casa contra el Tenerife, "anàvem perdent 0-1 i jo tenia un amic al costat que m'intentava fer broma perquè deia que el meu fill era dolent, mentre que em moria de ganes que marqués, i en una falta lateral per la dreta va recollir un refús per colocar bé la pilota i marcar l'empat". Javier va girar-se eufòric: "te ha gustado, ¿eh?", li va comentar a l'amic, que des de llavors, sempre que l'acompanya a veure el seu fill li diu el mateix. "Ho fa per si dóna sort i acaba marcant", riu Javier.

A Jorge, com a la majoria, no li agrada definir-se com a jugador. Malgrat tot, considera que "sóc molt conscient de quines són les meves virtuts i els meus defectes, de manera que intento estar molt concentrat a tota hora per corregir un defecte, com la poca rapidesa; amb una virtut, la disciplina tàctica". Com a central, destaca en el joc aeri, tant ofensivament com defensivament, i ja és al tram final de la seva recuperació, de manera que ben aviat podrà tornar a posar el peu damunt la gespa per poder defensar la samarreta de la Unió Esportiva Llagostera.