LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

"L'Oriol ens va parlar a Tercera Regional d'un projecte per anar pujant categories. Semblava una pel·lícula, però el temps li ha acabat donant la raó"

Tornar

01/06/2019 01:34

Estiu del 1997. La UE Llagostera era un club de poble més que acabava de baixar de Segona Regional. Una greu lesió amb fractura de menisc, ròtula i cartílag va anticipar la retirada del seu davanter centre, Oriol Alsina, amb 30 anys. Però la persona que en principi havia d’estar més enfonsada era la que tenia al cap el projecte més ambiciós per reanimar el club. Millor dit, un projecte sonat per fer sonar el club arreu. No només tornar l’equip a Segona Regional. Molt més. Però primer, Josep Valentí, llavors president del club, li havia donar el vist i plau a Alsina. “Em va proposar d’entrenar l’equip just després de retirar-se i li vaig dir que sí”, recorda Valentí. 

Així que Alsina es va posar al capdavant. I va començar a exhibir el seu art de treure el màxim rendiment a tots els jugadors que passen per ell. Cadascun d’ells, sense voler, va anar escrivint la història del Llagostera, van anar plasmant sobre el camp aquell projecte de bojos d’Oriol Alsina però en què cada cop més gent va començar a creure. Joan Carles Llinàs va ser un dels que va començar a escriure aquesta història de conte que ja avui tothom se sap de memòria arreu de Catalunya i d’Espanya, un dels protagonistes del primer capítol: l’ascens a Segona Regional de la temporada 97/98. El llagosterenc era el prototip de central del Llagos avui conegut: contundent, líder i golejador. “Recordo que l’Oriol ens va parlar d’un projecte per anar pujant categories fins la Tercera Divisió. Semblava un projecte de pel·lícula però el temps li ha acabat donant la raó. És un boig del futbol i un savi a la vegada”, explica Llinàs. Ja en aquell primer ascens d’Oriol Alsina la motivació al vestidor era una inseparable del tècnic d’Arenys de Mar. 

“Als partits importants ens posava la cançó de la pel·lícula de Rocky Balboa al vestidor. Sonava per alguns camps de Regional on anàvem. I la veritat és que ens motivava molt”, recorda l’ex futbolista. Encara avui l’èpica de la història del boxejador està molt present al vestidor del Llagos. Als viatges llargs en autobús, la pel·lícula protagonitzada per Sylvester Stallone continua una de les fixes. I el que no es mou tampoc del Llagostera és la importància que se li don a l’estratègia. “Vaig marcar uns quants gols d’estratègia. Recordo, sobretot, la jugada de ‘la flor’: en les faltes laterals, tots ens ajuntàvem al centre i en el moment de servir la falta ens separàvem i jo entrava des del darrere pel centre a rematar. Jo venia a ser la flor”, rememora Llinàs. “Per un llagosterenc com jo és molt bèstia que l’Oriol i l’Isabel hagin posat Llagostera al mapa de Catalunya i d’Espanya. No tinc paraules per definir-ho”, afegeix, encara bocabadat, un dels capitans d’aquella època. 

Alsina va continuar dues temporades més, la 98-99 i la 99-00, mantenint el Llagos a Primera Regional i va marxar per tornar el curs 04-05, amb l’equip consolidat a Segona, coincidint amb el retorn de Valentí a la presidència. L’ex futbolista va tornar a obrir el llibre que temporalment havia tancat per continuar escrivint la història, per iniciar el Segle d’Or del Llagostera, encara que amb una dècada li va ser suficient per fer-ho. Un dels pilars sobre el que Alsina va començar a edificar aquell monument al futbol humil va ser Marc Ubach, pivot defensiu del Llagos entre 2004 i 2009. “La temporada anterior havia jugat al Palamós i amb 30 ja anava a deixar el futbol però em va cridar el Llagostera. I resulta que encara em quedaven per viure els meus millors anys com a futbolista amb quatre ascensos. Va ser espectacular”, explica Ubach, tot un col·leccionista d’ascensos del Llagos. Amb el migcampista de Cerdanyola com un dels protagonistes, l’equip llagosterenc va pujar a Primera Regional la temporada 04/05, a Preferent a la 05/06, a Primera Catalana a la 07/08 i a Tercera Divisió la 08/09.

“El que va fer l’Oriol va ser impressionant. No agafava pas jugadors contrastats ni de categories superiors, si no que n’incorporava de categories inferiors i els transformava. ¿Com els transformava? Jo crec que exprimia els jugadors al màxim motivant-los. I ens motivava per la forma d’animar-nos, de parlar-nos, no ens deixava relaxar-nos ni un moment”, destaca Ubach, que es va acabar enamorant de Llagostera i del Llagostera. “Quan jugava al Cerdanyola, l’equip del meu poble, hi estava molt bé perquè estava amb els amics i no imaginava que em sentiria tan ben tractat al Llagostera. Tant és així que em vaig quedar a viure i treballar a Llagostera, ja que treballo a Tèxtil Tarragó”, explica el pivot. Com li va passar a Ubach, l’equip llagosterenc va allargar la vida futbolística a un altre jugador que pensava ja en penjar les botes aviat: Xavi Acín, que va arribar a Llagostera la campanya 05/06. 

“Quan tenia 32 anys vaig trucar a l’Oriol per venir a jugar perquè havíem coincidit com a jugadors (al Sils a Preferent). Pensava en jugar un any més, com a molt dos, i vaig durar fins els 37. Van ser uns anys amb un molt bon ambient al vestidor”, destaca el centrecampista, que va militar al Llagos fins la temporada 09/10, la primera del conjunt del Gironès a Tercera Divisió. Uns anys en què Acín ho va donar absolutament tot per l’escut, sobretot en una ocasió en què el més entendible era que renunciés a jugar per la situació personal que tenia. Però en aquell moment el Llagostera estava vivint el que era, fins aquell moment, el seu moment més important de la història. I no hi va voler faltar. 

“En l’anada del ‘play-off’ d’ascens a Primera Catalana contra el Martorell no vaig poder dormir res la nit anterior perquè havia nascut la meva filla petita. Però li vaig dir a l’Oriol que jugaria i vaig jugar. El gran ambient que va haver a Santa Cristina va ser clau per guanyar 3-0”, rememora Acín. “Un cop a Primera Catlana recordo que el primer cop que vam sortir a la classificació ens van posar com a ‘La Llagostera’. Alguns ens confonien amb el poble de La Llagosta (al Vallès Oriental), i d’altres es pensaven que Llagostera era un barri”, recorda el pivot. Acín era només una de les vèrtebres de la columna vertebral d’aquella plantilla que va catapultar el Llagos ja cap a la màxima categoria del futbol territorial. Una altra era un d’aquells tants bons centrals que ha tingut el conjunt llagosterenc com ho va ser ‘Suso’ Vallejo

“L’Oriol em volia i recordo que vam tancar el meu fitxatge al McDonald’s. Jo era un central que no tenia miraments i em tenia molt d’afecte, encara que en aquell vestidor érem com una família. Encara avui mantenim l’amistat i quan parlem em diu moltes vegades: ¿Com estàs ‘centralaco’?”, explica el defensa. Si ell era el punyal que ‘espantava’ rivals al darrere, al davant David Costa era el ‘killer’ que treia el ganivet per ‘matar’. Com va fer en el gol del 3-0 de cap a l’anada de l’esmentat ‘play-off’ contra el Martorell. “Aquell és un dels gols amb què em quedo de tots els que he marcat amb el Llagostera. En aquella època era tot perfecte: era jugador en actiu, estava rodejat de gent, marcava gols i els resultats sortien. Vaig viure una felicitat absoluta. Sens dubte, van ser els millors anys de la meva vida”, assegura David Costa, que atresora l’honor de ser el màxim golejador de la història del club del Gironès amb més de 100 dianes. 

El Llagos estava llançat. L’havia fet molt grossa plantant-se ja a la màxima divisió del futbol català amb la seva presència a Primera Catalana. Però quan tots els equips encara estaven coneixent el Llagostera i buscant, estranyats, el poble al mapa, Oriol Alsina i els seus, van atrevir-se a donar el salt a categoria nacional. I ho van fer. En aquella temporada 08/09, la primera d’Isabel Tarragó com a presidenta, un dels fitxatges estrelles va ser un jugador contrastat a Tercera Divisió com Xavi Masferrer. “L’ambient d’aquells anys a l’equip era inoblidable i l’Isabel, l’Oriol i tots els treballadors del club eren molt propers. Això va fer que em senti avui encara molt arrelat al Llagostera tot i haver-hi estat només tres anys”, ressalta el migcampista, que va vestir la samarreta blau-i-vermella des de l’assenyalada campanya 08/09 fins la 10/11, la de l’ascens a Segona B després de vèncer el Cerceda al ‘play-off’.

“Ningú a Tercera Divisió coneixia el Llagostera, tothom es preguntava on estàvem. I això li va donar encara un punt més d’èpica a l’ascens a Segona B. Retirar-me amb aquest ascens va ser la millor retirada possible”, assegura Masferrer. Qui estava a punt de retirar-se com ho va fer en acabar aquella campanya Masferrer i com tenien pensat fer-ho en temporades anteriors Marc Ubach i Xavi Acín era Óscar Álvarez. Amb 33 anys, i després d’una gran trajectòria al futbol professional amb Barça B, Oviedo, Tenerife, Nàstic i Girona, el central pensava que poc més podia aconseguir al futbol quan es va incorporar al Llagostera a mitjans de la temporada 10/11. “Amb 33 anys veia molt a prop la retirada però res més lluny de la realitat. Vaig viure un somni i vaig gaudir molt aquells anys a Llagostera, van ser espectaculars. Poder retirar-me pujant a Segona Divisió amb 37 anys després de superar l’eliminatòria del Nàstic va ser la millor retirada possible. I és una sort poder seguir gaudint en aquest club des d’un altre càrrec”, explica l’actual segon tècnic del primer equip i director del futbol base.

Llinàs, Ubach, Acín, Costa, Vallejo, Masferrer, Óscar… Tots ells són només una petita part de tots els jugadors que amb la seva suor, el seu esforç, han escrit capítols i capítols en aquesta història de conte del Llagostera. Sense ells aquesta història no s’hagués començat a escriure. I tant de bo poguem dir que la història continua. 

FOTO 1: La plantilla que va ascendir el Llagostera de Segona a Primera Regional

FOTO 2: El Llagos ja la va fer grossa al 2008 pujant a Primera Catalana

FOTO 3: Quan encara els rival estaven esbrinant on estava Llagostera l'equip blau-i-vermell va pujar a Tercera Divisió

FOTO 4: Xavi Acín, tres ascensos amb el Llagos

FOTO 5: El mític equip que va catapultar l'equip llagosterenc a Segona B la temporada 10/11 amb jugadors com Aimar, encara a la plantilla, David Costa i Eloi Amagat

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter