LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

UE Llagostera-Costa Brava 2-0 Club Portugalete: Això és el Llagostera, així és el Llagostera

Tornar

26/05/2019 03:29

Uns almogàvers es van deixar la veu. Els altres van patir. D’altres preferien portar la processó per  dins. Cadascú contagiava la seva passió d’una manera diferent. Uns jugadors que es van deixar portar per una afició entregada. Un ambient, simplement commovedor, captivador, emotiu. Això és Llagostera i el Llagostera: un camp petit però que els almogàvers fan gran, un poble minúscul al costat d’altres contra els qui competeix però que vol ser gran. No ens cansem de dir-ho, però és per fregar-se els ulls: 8.000 habitants i un camp molt humil. Però no necessitem més per competir contra els altres. Ni necessitem més per ser feliços. Ens és suficient amb un equip ambiciós que avantposa l’escut, els colors i la samarreta a tot i es transforma en una bèstia competitiva quan salta a la gespa, sigui contra el rival que sigui. Com va passar contra el Portugalete en l’anada del play-off d’ascens a Segona B. Així és el Llagostera. Però, en realitat, no va poder ser una tarda totalment feliç per la lesió de Pitu Comadevall. Tots ens vam sense resposta. Esperem que un dels símbols del Llagos tingui una lesió el menys greu possible. 

Més de 2.000 almogàvers es van congregar al Municipal. Feia temps que no vèiem una estampa així. Però, l’important és que l’hem tornat a veure. I significa alguna cosa: tothom ho torna a veure, torna a veure que, el Llagostera, pot tornar a fer-la a grossa. S’ho ensuma. I totes i cada una d’aquestes persones van ajudar l’equip blau i vermell a apropar-se. Però la mateixa dosi d’alegria l’hem de compensar amb una bona dosi de prudència. Perquè, si una cosa va demostrar el Portugalete a Llagostera és que és un gran equip i que creu en sí mateix. I una cosa que ha demostrat durant tota la temporada és que és un bloc temible al seu feu: no ha perdut un sol partit en tota la temporada, només ha cedit tres empats. 

Si hi ha una altra cosa que defineix el Llagostera és que sempre és el Llagostera posi els jugadors que posi sobre el camp. En aquesta anada dues baixes sensibles com David Bigas i Eric Jiménez afectaven l’equip. Però en aquest equip els companys que entren sempre estan preparats, sempre responen. Per qualitat, per treball i perquè, per suposat, dur aquesta samarreta sempre et dona un plus. Els onze herois titulars d’Alsina -perquè passi el que passi aquesta temporada, ja són herois per tot el que ens han demostrat-, van ser Marcos Pérez a la porteria; Lucas Viale i Pablo Amantini al centre de la defensa, Joan Maynau al lateral esquerre i Aimar Moratalla al lateral dret; Pitu Comadevall i Pol Gómez al doble pivot, Moussa Sidibé i David Crespo per bandes i Sascha Andreu i Gil Muntadas a dalt. 

El Portugalete, com a campió també que és, va manifestar la seva personalitat des del minut 1 contra un intens Llagos. L’equip basc, també molt intens, no es va deixar dominar i va donar lloc a una primer tram on va regnar la igualtat absoluta. El joc directe s’imposava, no hi havia lloc per trenar jugades per terra, i les ocasions quedaven a l’oblit. Poc a poc, però molt poc a poc, van anar arribant. La primera aproximació significativa de l’equip llagosterenc arribaria…. en un córner. D’aquest tipus de jugades el Llagostera sempre en treu alguna cosa, com a mínim donar un bon ensurt al rival, i això va fer Lucas Viale, que va veure com una rematada seva de cap topava en un defensa del Portugalete. Però l’equip de Biscaia va replicar amb dues ocasions que va treure San Marcos, primer un córner tancat i després un xut enverinat des de la frontal on l’àngel de la guarda del Llagos va haver de volar. Si vols que una pel·lícula acabi amb final feliç, contracta com a protagonista Marcos Pérez. 

Com si aquestes dues aproximacions despertessin la bèstia, el Llagostera va començar a intimidar el Portugalete. Maynau, amb una cavalcada salvatge que el conjunt d’Euskadi va haver de frenar amb falta, va obrir foc. Tot seguit, jugada de molta classe de Gil Muntadas que va acabar en un córner rematat per l’artista del Llagos. I a la tercera ja no va haver avís, l’equip d’Oriol Alsina va executar l’amenaça de gol: Moussa Sidibé la va posar a l’espai per la cursa de David Crespo, que va definir de primeres disfressat de davanter al minut 29. És el que té quan vius amb una persona com els passa a ells dos. Que només et fa falta una mirada per entendre’t amb el teu company. Canyera Team al poder. 

Pocs minuts després, en una acció amb molt mala sort, Pitu es va lesionar i es va haver de retirar entrant Maik Molist en el seu lloc. Una acció que ens va entristir per tot el significa el capità per aquests colors, aquesta samarreta i aquest escut. Amb el mal sabor de boca d’aquest fet, va arribar el segon, amb el segell d’una altra llegenda vivent del Llagostera: Aimar Moratalla, que va marcar en un rebuig al minut 44. Va ser present a l’últim dia que el Municipal es va omplir per un ‘play-off’ -el dia del Nàstic-, i va ser present en l’ascens del Llagostera a Segona B de la temporada 10/11. Només que venen llàgrimes si es pensa el que suposa aquest gol per ell i el que suposa per tots els almogàvers que marqui en un ‘play-off’ un autèntic simbol del club de la Costa Brava. Un gol de llàgrima fàcil. Encara, abans del descans, David Crespo, en una jugada d’autèntic geni, va estar a punt de marcar després de fer dos tocs. Si l’arriba a marcar es cau el Municipal. 

El Portugalete, convençut, i necessitat d’un gol, va anar a per totes a la segona part. Més enllà d’una oportunitat al principi de la segona part, els bascos no van generar moltes situacions tot i tenir més possessió de pilota i tenir paciència amb ella. El Llagostera, que quan ha de defensar un avantatge també ho fa molt bé, va ser molt insistent també pel que fa als seus interessos, i, amb les línies molt juntes i un equip molt solidari, va posar-se a treballar per evitar el gol dels d’Ezequiel Loza. Va ser una segona part més de resistència però en què el Llagos va saber defensar amb solvència per fer que no es produïssin notícies a l’àrea de Marcos. En els canvis, Marc Medina va entrar per Gil Muntadas aportant frescor en atac i Yeray Sabariego va entrar per Moussa per blindar el mig del camp després de l’expulsió de Pol Gómez. En aquest segon temps, els càntics i ànims de tots els almogàvers van ser absolutament decisius per compensar la fatiga. 

Tarda de cinema la que vam viure al Municipal. Però volem que aquesta pel·lícula tingui final feliç i sabem que encara no hem aconseguit res, que encara haurem de treballar i patir a La Florida dissabte que ve (18:30), una fortalesa que ningú ha assaltat aquesta temporada i que tindrà una dificultat extrema. Allà anirà el Llagostera a donar-ho tot i allà l’acompanyaran els almogàvers, convençuts de tornar a portar el Llagos allà on es mereix aquest club, on es mereix aquest poble. 

FOTO 1: Aimar Moratalla, un gol molt especial

FOTO 2: Maynau, salvatge amb les seves cavalcades

FOTO 3: Els almogàvers se superen partit rere partit, més de 2.000 en van venir aquest cop 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter