LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

FC Ascó 0-3 UE Llagostera-Costa Brava: Exhibició de campió i d'afició

Tornar

19/05/2019 21:28

“Llagostera és un poble petit, de 8.000 habitants, que sembla que estigui perdut allà al Gironès, com és que han tornat a ser campions de categoria nacional?”, és el que a dia d’avui es deuen estar preguntant molts aficionats al futbol arreu de Catalunya. I si de nou el món del futbol català es fa aquesta pregunta és perquè el Llagos ho ha tornat a fer, l’ha tornat a fer grossa. Perquè passi el que passi amb el ‘play-off’m, aquesta temporada és de bojos. Qui vulgui trobar respostes, calmar la seva curiositat, només ha de fer una cosa: venir a un partit del Llagostera. Tant se val on sigui i contra qui. Més enllà del compromís i l’esforç dels jugadors -sempre innegociables en aquest club-, veurà una unió indissoluble entre jugadors i afició, millor dit, un matrimoni etern que es fa més fort en els pitjors moments. Veurà uns jugadors que no escatimen en afecte ni agraïment cap els seus seguidors. Veuran uns seguidors que no escatimen en esforços per venir a veure el seu equip. Des de fora sembla complexe entendre el que és el Llagostera. Però és tan senzill com això. 

Durant un moment de la tornada, els dos autobusos, el de jugadors i afició, es van creuar. I, com no podia ser d’una altra manera, van intercanviar mirades, gestos de complicitat. Aquesta és la imatge que resumeix la temporada: dos grups que van paral·lels, que mantenen entre ells una relació de germanor que, en definitiva, és un. Els futbolistes del Llagos mai s’han sentit abandonats, sempre han trobat un suport, i això ha estat clau, sobretot per superar aquella mini mala ratxa de resultats que va haver entre gener i febrer. I febrer va ser l’últim mes que va veure una derrota del Llagostera, que a nivell de vestidor sempre s’ha mantingut unit. Un bloc fort, de granit, sense esquerdes, que es va plantar a zona de ‘play-off’ a la jornada 5 i ja ningú l’ha pogut treure. I que també s’ha mantingut a un liderat que semblava perdut en aquest febrer. El Llagos no conjuga el verb rendir-se. I, qui ho fa, ningú pot estar en aquest club. 

Oriol Alsina ha utilitzat un onze tipus al llarg de la temporada en què ha anat introduint canvis, fos per necessitats tàctiques, lesions o sancions. Però tots, absolutament tots els jugadors sempre li han respòs. El qui ha entrat des de la banqueta sempre ha donat un rendiment espectacular com el que ha substituït -fos com a titular o com a canvi en un partit-, i aquesta és una virtut que pocs equips tenen. Per aquest partit, Alsina, que ja ha tornat a fer campió un equip del Llagostera, va disposar un onze amb Marcos Pérez a la porteria; una defensa amb Lucas Viale i Pablo Amantini de centrals, amb David Crespo de lateral dret i David Bigas de lateral esquerre; un mig del camp amb Pol Gómez i Maik Molist de doble pivot amb Eric Jiménez i Moussa Sidibé per bandes i una davantera amb Sascha Andreu i Marc Medina. 

El Llagos, sabent que depenia de sí mateix per ser campió, va sortir al camp molt centrat, seriós, intens, en resum, el que és el Llagostera, el que és un equip a imatge i semblança d’Oriol Alsina. L’Ascó, tot i no jugar-se res va sortir a guanyar i, sempre que podia, intentava enllaçar les seves inquietants transicions ofensives. El conjunt de la Ribera d’Ebre era l’únic adversari que havia superat el Llagos amb una renda superior a un gol amb l’1-3 del Municipal i, per tant, el matx era de dificultat extrema. A més a més a l’equip tarragoní hi jugaven dos futbolistes del club del Gironès com els cedits Adrià Parra i Ousman Touray, que van demostrar el seu nivell i progressió. Així que el Llagos va posar en marxa de seguida la seva producció ofensiva: Maik distribuïa, Sascha i Medina les baixaven i les lluitaven, Moussa i Eric les corrien i Pol era el candau que havien de trencar els tarragonins abans de passar pel mur que formaven al darrere Viale, Amantini, Crespo, Maynau i Marcos. 

En un partit d’aquests on els nervis et poden passar factura és vital marcar aviat i l’equip llagosterenc ho va fer. Eric, sempre vertical, sempre amb la porteria en ment, va xutar a porteria al minut 19 i l’àrbitre va assenyalar penal després de que un defensa interceptés amb la mà. Lucas Viale la va col·locar i no va fallar. La mateixa fiabilitat que té el mariscal al darrere la té al davant. 8 gols suma ja aquesta campanya… sent CENTRAL!! I el millor de tot, és que aquest és el primer que l’argentí marca de penal. Com l’afició del Llagostera, de bojos. I de bojos va ser també la pressa que es va donar el conjunt blau-i-vermell en tornar a marcar: Sascha la va lluitar, el Llagos la va guanyar, i, Medina amb un toc subtil i de classe, va deixar sol davant el porter el mateix Sascha, que la va enviar cap a dins amb molta sang freda, la que tenen els ‘killers’, al minut 21. Tercera jornada seguida del gladiator del Llagos marcant. I 14 dianes. 

El Llagostera va saber gestionar a la perfecció els següents minuts, sense baixar el pistó i estant el suficientment intens i col·locat per guanyar les segones jugades. L’Ascó intentava filtrar dins i obrir ràpid a bandes i, tot i que en alguna ocasió va tenir clares arribades en banda, la línia defensiva de l’equip llagosterenc ho va solventar molt bé. De fet, va estar més a prop del 0-3, en un molt bon cop de cap que va connectar un especialista en això de marcar amb la testa i que ja va convertit un gol bonic així al partit de la primera volta: Marc Medina. Un tercer gol que arribaria de seguida, just després del descans. El Llagostera no va saltar pas a la gespa a passar l’estona al segon temps, conscient de que havia de marcar quan abans un gol que deixés el partit encarrilat. Va ser en una jugada senzilla, directa, vertiginosa, en què Marcos Pérez, amb el seu servei de porteria, va convertir-se en l’assistent d’Eric Jiménez, que va resoldre amb eficàcia en l’un contra un. 6 gols s’ha cruspit el lleó del Llagos aquesta temporada. 

El conjunt de la Costa Brava va mantenir-se molt seriós i concentrat, sense possibilitar cap reacció de l’Ascó. En els canvis, Aimar va entrar per Moussa, Toni Cunill per Amantini i Yeray per Medina. Amb els aplaudiments de les substitucions -tant pels jugadors que van entrar com els que van sortir-, els almogàvers van començar a la festa a la graderia, una festa que va ser ben grossa al final del partit. Abraçades, petons, mirades… infinitat de gestos entre futbolistes i afició que van deixar moments preciosos. Moments que ens agradaria repetir properament. Si volem fer-la encara més grossa haurem de treballar i patir molt encara, però amb decisió i valentia el Llagostera va a per més. 

FOTO 1: Els jugadors del Llagos i els almogàvers, una autèntica pinya 

FOTO 2: Sascha s'està fartant de marcar gols en aquest tram final de temporada

FOTO 3: Oriol Alsina ho ha tornat a fer, construir un Llagostera campió 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter