LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Filiasso 3-1 La Jonquera: Una tarda inoblidable

Tornar

14/05/2019 16:30

Ningú oblidarà aquella tarda del 11 de maig del 2019. Quan el filialasso va treure tota la seva raça, quan va ser més Llagostera que mai, per remuntar-li a La Jonquera. Quan el Municipal, replet d’almogàvers, es van unir a la causa per donar la mà als cracks del Llagos B i evitar que caiguessin al precipici en els moments més complicats. Una tremenda reacció que va fer encara més gran el que es va viure al Municipal. En l’acció del tercer gol es va resumir en uns pocs segons el que és aquest equip: passió, coratge, obstinació. El capitano, el gran capitano, Juan Sotto, la va agafar i, amb totes les seves ganes, i amb l’ajut dels almogàvers la va clavar: la pilota va entrar després d’estavellar-se amb violència al pal. La millor manera de culminar una remuntada en què Tamba va empatar just abans del descans el gol de Pol Compte i en què Pau Juvanteny va marcar el segon al minut 54. Victòria per 3-1 i pràcticament mitja salvació.

Però en aquest equip els mèrits són col·lectius, l’aportació de tots i cada un dels futbolistes és imprescindible. De fet, aquesta remuntada mai s’hagués pogut obrar sense aquesta paraula: EQUIP, tant el que formen els jugadors com el que formen ells junt amb tots els almogàvers. Encara que en aquest, cas, més que un equip, filialasso i afició també formen una autèntica família. Perquè una família és aquella que roman unida tant ens els millors, com sobretot en els pitjors moments, i, els almogàvers, van acudir en massa a donar suport al Llagostera B quan més ho necessitava. 

L’onze que va disposar Vicenç Fernández va ser el format per Alberto Román en porteria; Tafa Kanteh, Mario Jiménez, Mahamadou Sumaray i Juan Sotto en defensa; Alex Cobos, Monchi i Juvanteny al mig del camp i Marc Crespo, Tamba Kanteh i Abel Fábregas a dalt. El filialasso, conscient de que, tot i estar fora del descens -encara que amb la mateixa puntuació-, no li valia altre resultat que nos fos la victòria va començar portant el ritme del partit, amb una gran actitud, front un equip jonquerenc sòlid, sense fisures i apostant més pel seu incissiu joc directe. I en una d’aquestes accions, el conjunt entrenat per Jordi Boix va celebrar gol primer en una de les seves vertiginoses jugades. Pol Compte va trencar amb habilitat a l’espai en una ràpida acció i va marcar el 0-1 al minut 18. 

Semblava que el més fàcil, i venint de tres derrotes consecutives el més fàcil era enfonsar-se. Tot i així, lluny de congelar el Municipal i el filialasso, el gol de La Jonquera va pujar la temperatura d’una afició encesa, d’uns jugadors amb l’ardent desig de remuntar. Així que el conjunt de Vicenç Fernández va continuar treballat i treballant, insistint i insistint. I ja se sap que el Llagostera, quan persegueix una cosa, per molt que hagi de persistir, l’acaba aconseguint. I també és sabut per tots que ho pot fer d’estratègia. Com, de fet, va succeir. Mahamadou Sumaray va botar un córner i Tamba Kanteh, imparable va entrar a rematar al segon pal per empatar poc abans del descans. Un d’aquells gols que esperonen l’equip que el marca i fan mal al que el rep.

El filialaso volia més i va continuar atacant, perseguint el resultat que necessitava. El futbol ofensiu  dels de Vicenç Fernández era molt fluïd i el Llagos va fer molt mal, sobretot, per la banda d’Abel Fàbregas, excels tot el partit. La feina de Monchi, que s’ubicava a l’esquena dels pivots jonquerencs, va facilitar molt que l’equip llagosterenc fes mal amb la possessió, ja que la seva ubicació feia dubtar el mig camp visitant a l’hora d’anar a pressionar Cobos i Juvanteny, que podien jugar i distribuir més tranquils. Un Juvanteny que, tot i ser encara juvenil i disputar tot just el seu segon partit amb el filialasso, va donar una altra lliçó sobre el camp. Una lliçó de saber estar, d’atreviment, en definitiva, de futbol. I el ’14’ va enviar cap a dins un rebuig derivat d’un xut de Cobos, l’altre membre d’aquest trident de la medul·lar que es va lluir. 10 minuts després arribaria la meravella de Juan Sotto, un capità que ho té tot: entrega, lideratge i qualitat.

La Jonquera, tret del gol, pràcticament no va tenir oportunitats, tot i que Alberto Román, colossal, va treure les altres dues de què van disposar els altempordanesos, que van gaudir de superioritat numèrica a l’últim tram de partit després de ser expulsat Mario Jiménez al minut 73 en veure la segona groga. Tot i així, el filialasso, que es va reestructurar entorn un 4-4-1, fer-se molt fort al darrere i l’alè dels almogàvers va compensar aquesta inferioritat per conquerir una victòria en una tarda memorable. I que ho serà més si el filialasso se salva. El penúltim envit per la permanència serà a Lloret de Mar aquest dissabte (20:00). No hi ha més que ser nosaltres mateixos, exaltar els valors del Llagostera, per aconseguir-ho.

 

FOTO 1: El gol de Juan Sotto va acabar de fer embogir els almogàvers

FOTO 2: Monchi Blanco va donar molta claredat al filialasso amb pilota

FOTO 3: Tamba Kanteh, essencial per iniciar la remuntada amb el seu gol 

Fotos de Jordi Juvanteny

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter