LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Llagostera-Costa Brava 1-0 FE Grama: Orgull d'equip, orgull d'afició

Tornar

13/05/2019 19:16

El jugador que entra al Municipal de Llagostera sap que, en el precís moment que hi posa el peu, entra a casa seva. Entra a la seva segona residència, allà on conviu amb la seva segona família. Es troben una afició que l’anima, que sempre està amb ell i que sempre li dona suport. Sigui quin sigui el resultat. I que quan s’equivoca, l’anima més. I que quan cau, l’ajuda a aixecar-se. Una afició que, en definitiva, l’estima. Tant en els bons com en mals moments. Per això és la seva segona família. Aquest passat 12 de maig en va ser testimoni. Va ser testimoni d’un nou partit guanyat pels jugadors del Llagostera i els almogàvers. Tots els almogàvers van ajudar a que Sascha rematés el gol de l’1-0 al final de la primera part. I tots van defensar aquest gol junt amb els jugadors quan va fer falta. No sabem fins on arribarem. Però està clar que, junts, podem fer molt.

En parlar d’aquest últim adversari del Llagos, la Grama, el primer que hem de fer és posar-nos dempeus i aplaudir. Perquè després de la victòria del Castelldefels a Granollers del matí, el conjunt colomenc sabia que ja estava descendit. Però, tot i així, va fer un exercici d’orgull, dignitat i saber estar els 90 minuts i va competir de principi a fi al Llagostera. Una manera molt honorable de defensar l’escut de la Grama, a la que de ben segur tornarem a veure ben aviat lluitant per coses grans. Una dignitat que dona encara més valor a aquesta victòria. No podem fer més que aplaudir aquest equip i a la seva afició i desitjar-li molta sort al futur. 

Marcos Pérez a la porteria; Lucas Viale i Toni Cunill al centre de la defensa, David Bigas de lateral esquerre i David Crespo de lateral dret; Maik Molist i Pol Gómez a la medul·lar, Eric Jiménez i Moussa Sidibé per bandes i Sascha Andreu i Marc Medina a dalt. Aquests van ser els 11 noms que va disposar Oriol Alsina a l’inici de partit i la disposició que va donar a aquest onze titular. Uns onze futbolistes que van sortir a empaitar les ocasions des del primer moment, utilitzant les seves armes habituals, aquelles que tothom coneix però de les que tant és difícil protegir-se: intensitat, entrega, disciplina, joc directe. En definitiva, la manera de ser natural del Llagos, aquella que l’ha definit tota la vida i per la que el coneixen els seus amics i simpatitzants. 

El Llagos va signar, sobretot, una bona primera mitja hora de joc. El bon fer de la Grama impedia l’abundància i la claredat de les oportunitats, però la classe i l’esforç de l’equip llagosterenc sempre t’acaben forçant. En la primera aproximació, Maik Molist va xutar desviat, i, poc després, una centrada es va passejar per l’àrea de Caleb sense trobar destinatari. Moussa també va veure de prop el gol en aquesta primera mitja hora però el marcador va romandre inamovible. El Llagos hi posava ganes i tractava d’accelerar però el vent es feia sentir i frenava el joc directe del conjunt llagosterenc, que va patir un contratemps passat al minut 20, quan David Bigas es va lesionar del colze. Un gran lateral que va ser substituït per un altre gran lateral: Joan Maynau. Descomunal partit el que es va marcar el futbolista de Tossa. Si el comparéssim amb una màquina, una MotoGP. Si ho féssim amb un personatge de ciència-ficció, Tarzán

Com les coses s’aconsegueixen per perseverança, i això el Llagostera ho té assimilat com ningú, l’equip d’Oriol Alsina va acabar marcant abans del descans: Maik va conduir, la va deixar per Eric, que dominant perfectament el tempo, la va cedir per l’arribada de Maynau, que es va treure un xut potent. Caleb el va aturar i, en el rebuig, molt atent, Sascha va marcar. El gol no és el seu rol, però ja en suma 13. La seva temporada esgota adjectius. Encara abans del xiulet del descans, Caleb va aturar per dos cops un remat d’un hiperactiu Eric. Un jugador que mai para, que mai s’està quiet. Un autèntic nervi que posa nerviós els rivals. 

El Llagos es va bloquejar en atac al segon temps però no va cedir ocasions a la Grama, que topava amb la solidesa del bloc d’Oriol Alsina. Com sol passar en aquests moments de la temporada, quan ho pots perdre tot en un sol instant, el partit de vegades demana prudència i el Llagostera va optar per ella en una segona part on les oportunitats, tant per un bàndol com per l’altre, es van fer pregar. Tanmateix, de nou Sascha, en un remat, va tenir el segon en un xut que va poder creuar la línia de gol. Va ser la més clara al segon temps per l’equip del Gironès, refrescat amb l’entrada al camp d’Aimar per Medina, que es va endur un més que merescut aplaudiment per part dels almogàvers. Comptar amb l’experiència, l’ofici i la qualitat d’un mite del Llagostera com Aimar és indispensable, i més en aquesta recta final de temporada. 

Ja el temps de descompte, Juan Carlos, el central de la Grama, va donar un ensurt en quedar-se estès al terra després d’un cop, que, afortunadament va quedar en res. Un temps afegit fins el qual no havia passat quasi res des d’aquell mig gol de Sascha però en què el conjunt de Toni Romero va fregar l’empat amb un córner molt tancat. Però, aquell que està preparat per salvar-te la vida en qualsevol moment, va posar una de les seves mans de sant. Una mà que val un liderat que mantenim a falta d’una jornada. El Llagos ja té assegurat quedar segon en el pitjor dels casos però volem ser campions de Lliga a Ascó diumenge (12:00). I sabem que sense els almogàvers no podrem fer-ho. Volem tornar a tenir el privilegi de sentir-vos a tan a prop. Simplement, sou la millor afició que hi ha. 

FOTO 1: Sascha Andreu, 13 dianes més tot el treball que aporta

FOTO 2: Marc Medina, incansable defensiva i ofensivament

FOTO 3: Eric Jiménez, un nervi amb pilota i sense 

FOTOS de LLUÍS ROMERO

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter