LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

EC Granollers 1-1 Llagostera-Costa Brava: El Llagostera i els almogàvers es guanyen la oportunitat de tornar a fer-la grossa (1-1)

Tornar

06/05/2019 11:43

Molts aficionats al futbol podien pensar que, amb dos descensos en tres anys, el Llagostera començava a despertar del seu somni. Però els almogàvers, tota la gent que forma part d’aquest club sabien que no. Perquè, simplement, somiar és la forma de vida del Llagos, que, millor dit, es desperta cada dia somiant. Somiant amb fer alguna cosa gran. I vet aquí, que el Llagostera ja torna a estar en un ‘play-off’, ja s’ha guanyat la oportunitat de tornar a fer-la a grossa. No sabem què passarà d’aquí a final de temporada. Però, passi el que passi, poder competir de nou per pujar a Segona B ja és tot un somni complert. I tant de bo que encara incomplet. Amb tot el que ha fet el Llagos a molts els hi pot semblar ‘normal’ que l’equip llagosterenc torni a estar allà dalt. Però barallar i vèncer en alguns casos a equips amb ciutats grans i estadis que són verdaders coliseus al costat del Municipal sent un poble de 8.000 habitants està a l’abast de molt pocs. I un d’aquests pocs intrèpids, un d’aquests pocs valents, un d’aquests pocs obstinats, és el Llagostera. 

En el gol del ‘play-off’ es resumeix en cinc segons el que és aquest el Llagos: estratègia, sí, però també passió, convenciment, lluita, ambició, sentiment. Pitu Comadevall, servint un córner amb la seva tendresa habitual, fruit de la debilitat que sent pel Llagos estigui a la categoria que estigui, la va penjar a l’àrea i Sascha, convençut, lluitador, va volar, i, amb la força de tots almogàvers, va fer aterrar la pilota a la porteria de cap. Va creure en aquella oportunitat, va anar a per ella i la va aprofitar. Com el Llagos, que creu i persegueix les seves oportunitats. Com els almogàvers, que han cregut en el seu equip des de principi de temporada. Els ha costat diners i temps seguir el Llagostera per tot arreu. Però ells creien en el seu equip. I han fet que amb el pas de les jornades ens ho creiéssim. Qui no hagi estat mai al Llagos mai no ha entès el secret d’aquest club ni l’entendrà: qui no creu, qui no lluita, senzillament no pot estar al Llagostera.

Granollers és un exemple de les grans ciutats contra les que competeix aquest equip d’un poblet de 8.000 habitants. Ni més ni menys que 60.000 en té la capital vallesana. I l’equip blau-i-vermell va ser capaç d’esgarrapar-hi un empat. Només per això un punt ja és molt. Però té més valor quan  veus com juga el conjunt de José Solivelles i com va competir-li al Llagos. Tot i així, el Llagostera sempre està preparat per competir i lluitar. Sempre. Surti qui surti. En aquest cas van ser Marcos Pérez en porteria; Lucas Viale, Aimar Moratalla, David Bigas i David Crespo en defensa; Pitu Comadevall, Maik Molist, Eric Jiménez i Moussa Sidibé en defensa i Gil Muntadas i Sascha Andreu a dalt. 

El Granollers, en una gran mostra de personalitat, no va renunciar a ser ell mateix pel fet d’enfrontar-se a un equip d’una part alta on els granollerins van arribar a ser-hi durant part de la primera volta. El conjunt del Vallès Oriental va voler agafar la pilota i moure-la amb qualitat i paciència des del primer moment davant un Llagos que també la volia i que mai va renunciar a ella. Els vallesans tractaven de fer-la circular d’un costat a l’altre, intentant fer mal l’equip blau-i-vermell -ahir de verd pistatxo-, però el conjunt llagosterenc, molt ben situat, no es deixava sorprendre. Sempre, que podien els de José Solivelles, tractaven de finalitzar la jugada per evitar les temibles transicions del Llagos. Prudència en aquest aspecte per part dels granollerins i també en la manera de frenar a Sascha. El punta se les tenia que veure amb dos centrals que tractaven d’ajustar molt les vigilàncies sobre el ‘9’. Tot i així, el gladiador mai claudica. Resisteix a tot i sempre acaba controlant i pentinant pilotes. 

Malgrat la igualtat -inclús en absència d’ocasions clares de gol-, el Granollers es va avançar en un llançament de penal ben executat per Xavi Civil i que quasi atura San Marcos. Un gol al que el Llagostera va reaccionar sent el Llagostera, és a dir, rebel·lant-se, llançant-se a per tot a per l’empat. I quan el Llagos es desferma, es fa molt complicat aturar-lo. Primer va ser un xut des de la frontal de Pitu Comadevall, després una rematada de Sascha dins l’àrea, tot seguit una córner tancat del mag de Salt refusat per Álvaro i a continuació un xut d’Eric molt clar desviat a servei des de la cantonada. El reguitzell d’embestides va acabar amb el desenllaç que es veia venir, un gol del Llagos d’estratègia amb Sascha entrant a rematar com un animal el córner de Pitu. Però, sense donar pràcticament temps a celebrar l’empat, Moussa, amb una internada, i Viale, amb un cop de cap, van estar a punt de fer pujar el segon dels del Gironès al marcador. 

El Llagostera tenia un altra ofensiva preparada després del descans davant la que el Granollers es va veure desbordat els primers minuts del segon temps. Moussa i Eric no deixaven de donar maldecaps per bandes, totes les segones jugades eren del Llagos, i amb tant de joc prop de l’àrea dels vallesans, les accions a pilota aturada se succeïen. En una d’elles, Viale va tornar a connectar un cop de cap i en l’altra Eric va veure de molt a prop el segon. Durant uns minuts el ritme de partit va decaure, es va pausar, però, després, amb un cop de Sascha, el matx va tornar a accelerar. 

I no va frenar ja. Fins el final del partit les transicions, fossin més o menys clares, no paraven. Ho permetia el Granollers, que en una d’elles va exigir una portentosa estirada de Marcos. Un ritme de partit que, amb el pas dels minuts, beneficiava cada vegada més els granollerins. I perjudicava més el Llagostera, que tot i així va saber mantenir el cap fred els últims minuts, sense prendre més riscos dels necessaris. Si arribava el gol de la victòria bé, si no, també. Un empat t’ho donava tot, el ‘play-off’ i continuar depenent de tu mateix per ser campió de grup. Una derrota et treia molt i massa pels mèrits que havia fet l’equip. L’entrada de Yeray -relleu de Pitu-, la de Medina -recanvi d’Eric-, i la de Maynau -substitut de Gil-, van donar frescor i empenta als minuts finals al Llagos. I aquí és on d’ha de fer incís i destacar el retorn del pitbull del Llagostera, un Yeray absent des de fa dos mesos i mig per lesió. 

I al final, empat, i final feliç pel Llagostera. No podia una altra celebració que no fos anar a agrair el seu suport a aquells que riuen i ploren amb l’equip, a aquells que viuen pel Llagos, aquells amb qui sempre saps que pots comptar, els almogàvers. Queden dos partits, en què ho donarem tot, absolutament tot, per quedar primers, el primer d’ells a casa el proper diumenge contra una Grama que ens ho posarà molt difícil perquè es juga la salvació (18:00). En qualsevol cas, ja ningú ens podrà treure el dret a somiar i fer-ho de nou. I és que ens hem guanyat la oportunitat de tornar a fer-la grossa. Felicitats almogàvers! 

FOTO 1: Els almogàvers van baixar en massa fins a Granollers per ajudar a donar al Llagos el pas que li faltava 

FOTO 2: Moussa Sidibé, el maldecap en moltes fases del partit pels vallesans 

FOTO 3: Una altra de les grans notícies del partit va ser el retorn de Yeray 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter