LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Filialasso 1-2 FC Argentona: No hi ha caiguda de la que aquest equip no s'hagi aixecat

Tornar

29/04/2019 16:28

El cop va ser dur. Un nou partit a casa es presentava com una gran oportunitat per sumar tres punts més que atorguessin al filialasso mitja salvació. Els últims sis punts disputats al Municipal s’havien guanyat i ningú vencia a Llagostera des del 27 de gener. Tot i així, el conjunt llagosterenc va xocar contra un Argentona que va acumular molts mèrits per esgarrapar la victòria. Una derrota dolorosa, sí, però no hi ha cop del que aquest equip no s’hagi recuperat, no hi ha caiguda de la que no s’hagi aixecat. El conjunt de Vicenç Fernández atresora esperit i futbol de sobra per salvar la categoria. S’ha de treballar, sí, però això el Llagos ho té innat. Igual que la capacitat d’aprendre dels errors. L’únic pel que s’ha de mirar aquest partit ja és per corregir errades i arribar en les millors condicions possibles a la cita del feu del Can Vidalet del proper diumenge (12:10). 

El gol de Tafa va arribar tard, al descompte, però va ser molt simptomàtic de la magnífica actitud amb què el Llagostera va acabar un partit en què ho va intentar fins l’últim segon tot i no tenir un dia inspirat. L’Argentona va ser superior a la primera part. Brillava en defensa i enlluernava al contraatac i el filialasso es va ofuscar i va arribar amb un 0-2 desfavorable al descans. Tot i així, i malgrat la dificultat de l’empresa contra un equip molt ben plantat, el Llagos va creure i va saber corregir aspectes del seu joc per fer més mal als del Maresme. Les ocasions es van crear però els gols es van resistir malgrat aquesta resistència a la derrota mostrada pel conjunt blau-i-vermell. 

Vicenç Fernández va treure un onze titular amb Alberto Román a la porteria; un onze amb David Malo i Tafa Kanteh de parella de centrals, amb Juan Cruz de lateral dret i Mario Jiménez de lateral esquerre; un mig del camp amb Álex Cobos de pivot i Óscar Castellano i Monchi Blanco d’interiors i un trident ofensiu amb Gerard Mercader en punta i Abel Fàbregas i Monsif Khattar als costats. Malgrat tenir la salvació ja molt complicada i ser cuer, el filialasso es va trobar un contrincant que no va venir rendit al Municipal, al contrari, va arribar amb moltes ganes de competir, rebel·lat contra la seva situació a la classificació. I és que l’Argentona -que tot i els errors del filial també va acumular mèrits per vèncer-, va permetre la possessió del Llagos però li va negar tot espai interior amb un dens mig del camp amb el seu 4-1-4-1. El cost d’intentar filtrar en zona interior podia comportar pèrdues compromeses. Una zona pràcticament restringida. 

Davant d’això, el filialasso es va encomanar al seu futbol i a la seva paciència i optava per circular i una altra vegada per fer bascular l’Argentona i trobar l’espai, però els del Maresme arribaven a tot. Amb el pas dels minuts, els centrals i Álex Cobos van connectar amb els interiors però l’Argentona no permetia que el Llagostera es plantés en zona de tres quarts amb claredat. Per la seva part, el conjunt entrenat per José María ‘Chava’ Jiménez, va fer sang  amb les seves transicions ofensives. Al minut 22, Labiano va rematar una centrada amb la dreta i al 30, el mateix ’11’ va posar el segon amb un xut ajustat al pal. 

El filialasso estava bloquejat en atac i va fer un replantejament ofensiu perquè el talent de tots els seus jugadors fluís molt més. El Llagostera, que a la primera part va abusar del joc al peu, va mirar de ser més vertical al segon temps, tractant d’aprofitar amb més moviments a l’espai la posició tan avançada de la defensa de l’Argentona. Vicenç Fernández no va trigar en moure la banqueta en aquesta represa i Llorenç va entrar per Monsif i Mahamadou per Mercader i el conjunt llagosterenc va passar a jugar amb un 3-5-2, amb el mateix Mahamadou i Abel Fàbregas una estona i Juan Cruz l’altra de carrilers. Més tard, Joan Serrallonga va ingressar per David Malo, de manera que es va produir un altre debut d’un crack del juvenilasso amb el filialasso, el sisè d’aquesta temporada després dels de Pol Llubera, Gerard Davesa, David López, Iker Díaz i Dani Resta. 

Amb aquest joc directe i buscant més espais a l’esquena de la defensa, les oportunitats van començar a arribar: Mercader va estar a punt de controlar per quedar-se un contra un amb el porter, Àbel Fàbregas va resoldre un altre mà a mà amb un xut massa creuat, després es va quedar a prop Castellano i, en una de les últimes, Tafa va estar a punt de marcar amb un cop de cap. El mateix central va ser l’autor de l’1-2 resolent molt bé un un contra un però era ja l’última jugada del partit. 

Quatre partits, quatre cites vitals per salvar la categoria és el que li queda per davant al filialasso: Can Vidalet a domicili (diumenge que ve, 12:10), La Jonquera a casa, Lloret fora i Palamós al Municipal. No queda una altra que confiar en aquest equip, que, si una cosa ha demostrat aquesta campanya, tant en els bons com en els mals moments, és que té esperit lluitador i qualitat de sobra per ser un any més a Primera Catalana. No hi ha caiguda de la que aquest equip no s’hagi aixecat. A per totes nanos! 

 

FOTO 1: Álex Cobos, un dels molts talents que té aquest filialasso

FOTO 2: Mario Jiménez i tota la defensa van aplicar paciència en la circulació de pilota

FOTO 3: Joan Serrallonga, un altre debut del juvenilasso amb el Llagostera B 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter