LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

UE Castelldefels 2-2 UE Llagostera-Costa Brava: un punt que pot valer molt

Tornar

29/04/2019 12:06

Visualitzem la meta, la veiem a prop, està a uns pocs passos, però quan més a prop és una il·lusió més costa de donar el pas definitiu per tallar la cinta de l’arribada. I el camí no és pla. Ni et fan cap passadís perquè estiguis en una posició privilegiada. El camí està ple de trampes, de forats, de sotracs… en definitiva ple de molts i variats obstacles. Com el camp del Castelldefels, que fent honor al nom del seu camp, Els Canyars, va interposar un frondós canyar en el camí del Llagos on l’equip blau-i-vermell va ensopegar. Però sense caure. Els grocs van empatar per dues vegades, primer el gol de Lucas Viale i a la segona part de Pitu. Però no va arribar a capgirar el marcador. Aquells quatre partits en què el conjunt llagosterenc es va deixar punts al final han ensenyat als d’Alsina a no acabar de caure tot i ensopegar. És més, va aguantar ferm de peu perquè en cap moment va veure amenaçat el punt. I amb els resultats que es van donar el Llagos segueix líder. Una ensopegada sense ferides. I un punt que pot valer a final de temporada. I molt.  

Aquest equip sap cicatritzar qualsevol ferida i sap aixecar-se de qualsevol caiguda però sempre en aquests últims partits tan decisius hi ha menys marge per tot. I també costa tot més i és més fàcil ensopegar. Sobretot contra equips que tant es juguen com el Castelldefels. A l’equip de Miki Carrillo li anava la vida en aquest partit com va demostrar. Un bloc que, com el Llagos, es va buidar per omplir d’entusiasme i emoció els aficionats en el que va ser un duel tan competit com net i esportiu. Un duel en què no tot va ser lluita i intensitat. De fet, es va lliurar un bonica batalla futbolística, un pols per veure qui convertia la gespa d’Els Canyars en el terreny que a cadascú li interessava per sembrar el seu joc i recollir el fruit de la victòria. Al Castelldefels li interessava que fos una pista d’atletisme per desplegar la seva velocitat en les transicions ofensives, mentre al Llagostera li interessava més que fos un tauler d’escacs on cada moviment fos previst, molt meditat, sense descontrol, on s’imposés l’estratègia. Per moments un va aconseguir el seu objectiu i l’altre també. Però no el temps suficient com per acabar imposant el seu futbol. Per tant, empat. 

Sota pals Marcos Pérez, protegint el sant Lucas Viale i Toni Cunill a l’eix de la defensa, David Crespo al lateral dret i David Bigas, a l’esquerre; a la direcció Pitu Comadevall i Pol Gómez, escoltats per Eric Jiménez i Moussa Sidibé. I com a puntes de llança, Gil Muntadas i Sascha Andreu. Com a bon estratega, el Llagos va apuntar-se la primera ocasió a la sortida d’un córner. I no va ser  un altre que el rei de l’estratègia, braç executor de les fórmules d’Oriol Alsina, Pitu Comadevall. Manu Martín s’hi va haver d’aplicar per no deixar-se sorprendre. 

El Castelldefels, impulsat per la necessitat de punts, va agafar la pilota. I, encara que Cano la va tenir amb un xut creuat, el Llagostera no es va deixar dominar. De fet, i tot tenir potser menys pilota en aquesta fase del partit, va ser l’equip blau-i-vermell qui tenia més control del partit, qui estava més a prop de donar el cop. El conjunt llagosterenc elaborava, sortia bé en transició arribant molt bé per bandes i aprofitant les segones oportunitats que generava Sascha però faltava l’últim to de gràcia, la darrera passada per concretar ocasions. Un problema simple que pots solucionar amb allò que també et soluciona vertaders ‘marrons’: l’estratègia. Lucas Viale no només mana a l’àrea del Llagos, si no també a la pròpia, i el mariscal va rematar de cap una falta lateral direcció la xarxa al minut 23. Set gols ja per l’argentí, que és central i no ha xutat cap penal. De bojos. 

El conjunt d’Oriol Alsina es va apoderar d’una pilota que pràcticament no va deixar anar fins el descans. Tot i així, el Castelldefels, a la mínima oportunitat que tenia, a la que trobés un forat, per petit que fos, llançava les seves vertiginoses transicions. Amb prou feines els de Miki Carrillo van disposar de la seva segona transició ofensiva clara al final de la primera meitat, una acció molt ben resolta per Toni Cunill i David Bigas. Per la seva part, Lucas Viale, va fregar el gol en la seva altra especialitat preferida: les faltes directes. El defensa va botar un llançament quasi perfecte. I el quasi va ser el pal. 

Conscient de que havia continuar amb la mateixa intensitat i el mateix ordre i serietat si no volia cedir el més mínim un Castelldefels disposat a donar un pas endavant, el Llagostera va sortir intens a la segona part però als pocs minuts l’equip groc va trobar i generar l’espai que necessitava per muntar un dels seus temibles contraatacs i Juan, en un molt bon xut des de la frontal a l’escaire, va culminar aquesta transició ofensiva per equilibrar les forces al marcador. L’empat dels del Baix Llobregat va donar lloc a un partit més obert, on la pilota es quedava molta menys estona al centre del camp. Així, Gil Muntadas i Toni Cunill van tenir dos empats de cap amb per tornar l’avantatge al Llagos i Marcos Pérez va blocar amb molta seguretat un inquietant remat amb la testa del Castelldefels a la sortida d’un córner.

Però en això de les transicions ofensives el Llagostera també en sap i molt. I encara que puguis fer falta per frenar un velocista com Moussa saps que això té un cost. Si comets la infracció lluny de l’àrea hauràs de patir defensant una falta lateral. I si la comets a prop, hauràs d’encomanar-te a la sort perquè Pitu no la clavi. I és que hi ha moltes maneres de definir la cama esquerra del mag de Salt. Una altra manera de definir-la és comparar-la amb un comandament teledirigit, que imprimeix a la pilota la força i direcció desitjada. I així ho va tornar a fer el capi, que amb un xut, o millor dit amb una carícia, va allotjar la pilota a l’escaire al minut 67.

El Castelldefels, interessat en què el ritme no decaigués, va posar tot de la seva part per fer que les transicions i l’anada i tornada continuessin regnant al partit. I, tot i que David Crespo va estar a prop del tercer amb una molt bona acció individual, minuts després els de Miki Carrillo van tornar a fer de la gespa d’Els Canyars un tartan: Pedro Bilbao a trencar a l’espai i a l’interior de l’àrea, i al primer toc, va retornar la igualtat. En aquest tram final del partit van sortir des de la banqueta Maynau per Eric i Maik per Gil, dos homes de refresc que van ajudar el Llagostera anar cap endavant en busca del triomf. Però sense deixar les precaucions, sense deixar de tenir en compte que el punt no era tan dolent. I que, donats els resultats, acabaria sent excel·lent.

Al final, el Llagos va ensopegar sense caure i avui es torna a aixecar depenent de sí mateix. Queda un punt per certificar la classificació matemàtica pel ‘play-off’. Però això ha de ser una conseqüència del treball i ara només hem de pensar en treure un bon resultat del camp del Granollers diumenge (12:00), on esperem lluir de nou, orgullosos, l’afició que tenim. Com en tots els desplaçaments d’aquesta temporada.

 

FOTO 1: Pitu Comadevall, un mag que no para d'enlluernar els almogàvers amb els seus trucs de màgia 

FOTO 2: Lucas Viale, en el moment del remat del primer gol. 

FOTO 3: Moussa Sidibé, absolutament matador amb espais 

 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter