LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

UE Llagostera-Costa Brava 5-0 Terrassa FC: Insaciables

Tornar

21/04/2019 20:21

Entrar al Municipal de Llagostera és com entrar a una gàbia de la que és molt complicat escapar: tens poc espai, i, a sobre, has de fer front a la bèstia que t’espera a dins. Una bèstia amb molta fam, ansiosa de competir i de devorar tot el que se li posi per davant. Si vols sobreviure, no et queda una altra que igualar aquestes ferotges ganes de guanyar, aquesta intensitat en cada llanci de l’enfrontament. El Terrassa ho tenia tot -i segueix tenint-ho-, per fer front i superar a aquesta bèstia anomenada Llagostera que custodia junt amb els almogàvers la gàbia en què s’ha convertit el Municipal. El conjunt egarenc té tot per ferir, tombar la bèstia i sortir il·lesa de la gàbia, però, el Llagos, simplement, no li va deixar moure un dit, ni es va quedar amb gana tot i marxar al descans guanyant 3-0, va saciar aquesta fam competitiva corrent i treballant com si no ho hagués demà els 90 minuts. Una bèstia perfectament ensinistrada per Oriol Alsina , que sap què fer en tot moment i que vol anar partit a partit sense mirar el que digui la classificació: només vol competir. Una bèstia insaciable. 

El lleó va ser qui va despertar la bèstia: al minut 13 Eric Jiménez la va tocar el suficient com per enviar-la cap a dins en un córner. A partir d’aquí el Llagostera va deixar sense escapatòria un Terrassa que va estar a prop de trobar una sortida en un xut immediatament posterior. San Marcos va tapar la sortida i, a continuació, les dianes de Gil Muntadas i Pitu Comadevall van deixar ja mitja victòria a la gàbia amb el 3-0 de la primera part. Ja són vuit jornades seguides sense perdre, set triomfs en vuit d’aquests partits. I cinc xocs seguits sense encaixar. Així se les gasta aquest Llagostera, que vol més. La bèstia mira lluny però, primer de tot, ha de posar els dos peus al ‘play-off’. 

Oriol Alsina va posar d’inici Marcos Pérez a la porteria; Lucas Viale i Toni Cunill de centrals amb David Crespo de lateral dret i David Bigas de lateral esquerre; Pitu Comadevall i Pol Gómez al doble pivot, Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i Gil Muntadas i Sascha Andreu a dalt. La bèstia va intentar dominar el Terrassa des del minut 1, sabent que l’equip egarenc és molt complicat de domar quan té la pilota. Per tant, va fer tot per sotmetre els de Cristian García al seu joc des del minut 1. Podia combinar el joc directe i el joc més elaborat, però l’equip de la Costa Brava aplicava una intensitat salvatge a totes les accions, essent clau la pressió post-pèrdua per evitar que el Terrasa se sentís còmode i pogués sortir amb la pilota jugada. Mentre en el joc directe Sascha feia jugar tothom baixant pilotes, per terra, la màgia de Pitu, l’electricitat de Moussa i Eric, les incorporacions de Crespo i les conduccions i els constants oferiments de Gil per dins feien al Llagos plantar-se amb freqüència a l’àrea del Terrassa.

 

I, el primer gol, va ser mitjançant aquell tipus de jugada en què tothom tant tem el Llagos: l’estratègia. En un córner, i després d’algun que altre rebuig, Eric la va tocar el just per enviar la bola al fons de la xarxa i fer pujar el primer gol al marcador al minut 13. Poc tardaria el Terrassa en abordar la reacció, de manera que Marcos Pérez es va haver de lluir tot seguit amb una gran estirada per evitar l’empat. Impagable que un porter eviti el gol del contrari just després d’haver-te avançat. I impagable també que a continuació un altre jugador teu deixi clar qui mana a les àrees. Gil Muntadas va aprofitar una recuperació de Pitu en camp contrari per conduir, plantar-se a la frontal i clavar-la ajustada al pal amb l’esquerra al minut 19. El clàssic gol de l’artista del Llagos, que els sap dibuixar de totes les maneres. 

Una segona diana que va venir precedida d’una esmentada recuperació de Pitu en territori egarenc, fruit de l’efectiva pressió en camp contrari d’un Llagostera que va asfixiar el Terrassa quan els vallesans van tenir la pilota. En poques ocasions van aconseguir els de Cristian García sortir amb claredat d’aquesta pressió, i, si algun cop van poder connectar a l’esquena de la medul·lar de l’equip llagosterenc, la defensa va reduir espais ràpid i tot l’equip va tornar a replegar bé de seguida per obligar el Terrassa a tornar a començar. Increïble com corrien tots els jugadors. Entrega però també condició física en un moment de la temporada on l’esgotament es comença a fer notar. Aquí es nota el treball del preparador físic, Jordi Mir i el fisioterapeuta, Edu Bardera. 

El mateix Pitu, infalible a pilota aturada i més quan es tracta d’un penal, es va ocupar de deixar el partit encarrilat abans del descans transformant una pena màxima provocada per una internada de David Crespo al minut 41. Però si aquest equip no mira la classificació, no mira més enllà del moment que viu, aquesta filosofia també l’aplica sobre el mateix terreny de joc. El 3-0 no va comportar pas que el Llagos baixés el pistó, cosa que mai es pot fer i menys contra un rival del nivell del Terrassa. Així que, tant com va poder, l’equip d’Oriol Alsina li va continuar negant la pilota al conjunt del Vallès Occidental -o, com a mínim, fent que la seva possessió fos el més intranscendent possible-. D’aquesta manera, va arribar la quarta diana, de nou seguint el camí de l’estratègia. Toni Cunill va posar final feliç a una una jugada nascuda en una falta lateral rematant amb el cap a l’escaire una centrada de Bigas. Un rematada absolutament impecable amb què el mur del Llagos va signar el seu segon gol aquesta temporada. 

Alsina va començar a moure la banqueta i, quan això passa, sempre succeeix el mateix: el que marxa se’n va molt aplaudit pels almogàvers i el que entra és capaç de fer-ho tan bé com el que surt. Maik Molist va entrar per Pitu, Aimar Moratalla per Viale i Joan Maynau per Moussa Sidibé. El Llagostera va continuar igual de lluitador i insistent fins el final, un esperit il·lustrat al temps de descompte en una acció de Sascha Andreu que ho diu tot del davanter i de l’esperit d’aquest equip: el punta va pugnar una pilota fins l’extenuació fins recuperar-lo tot i el moment del matx i estar el partit sentenciat. Precisament Sascha va ser qui va arrodonir el marcador segellant una bonica combinació del conjunt del Gironès: Maynau la va passar a la frontal per Eric, el lleó va regatejar i la va deixar franca pel gladiator del Llagos, perfecte en la definició per registrar el seu 11è gol aquesta campanya. 

Falten quatre jornades pel final. La situació classificatòria és bona és cert. També es veritat que queda molt poc. Però la prudència i l’anar partit a partit són imprescindibles. El proper serà al camp del Castelldefels el proper diumenge (12:00). I necessitem d’aquesta prudència com de tots vosaltresper afrontar aquest repte i els altres tres que queden almogàvers.

FOTO 1: Sascha, 11 gols més totes les assistències i demés treball que aporta

FOTO 2: El Llagos va asfixiar en tot moment el Terrassa

FOTO 3: David Bigas, un portent físic 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter