LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Santboià 0-3 Llagostera-Costa Brava: un Llagos llançat com un avió

Tornar

01/04/2019 11:40

A la cabina, Oriol Alsina, Óscar Álvarez i tot el cos tècnic, piloten la nau, auxiliats per la tripulació que formen tots els jugadors. De passatgers, uns almogàvers que es deixen portar, que gaudeixen del paissatge, i que estan preparats per ajudar en cas d’emergència. Només hi ha un destí: el ‘play-off’. Un destí al que el Llagostera-Costa Brava viatja volant, absolutament llançat, ràpid i estable. El pas per Sant Boi amenaçava turbulències per la dificultat però el Llagos hi va passar amb un vol estable, lluny d’haver de fer cap aterratge d’emergència. Des que l’avió pilotat per Oriol Alsina es tornés a enlairar contra l’Europa el Llagos no vol aterrar. I no són sensacions, ho manifesten les dades: sis jornades consecutives sense perdre, amb cinc victòries i un empat. Un avió blindat, ja que ja són quatre els partits seguits sense encaixar en la que és la millor ratxa d’imbatibilitat de la temporada. 

La mirada de tots i cada un dels jugadors del Llagostera-Costa Brava destil·la determinació, valentia, ambició. Virtuts que plasmen partit rere partit. I mesclar aquesta decisió, aquesta fèrria voluntat de guanyar amb la qualitat i el treball de sèrie d’aquest conjunt dona com a resultat un equip llançat. Per això el conjunt de la Costa Brava va ser capaç de guanyar a Sant Boi com va fer-ho: amb domini, superioritat i una solvència poc comuns. Perquè vèncer 0-3 a un rival que es juga el descens, que venia en bona dinàmica i en un camp molt més gran que el teu només està reservat als equips decidits, com és el cas del Llagos. Però no només es tracta de decisió, també d’interpretació. I el conjunt llagosterenc és dels millors intèrprets de la Lliga. Per això sap llegir tots els manuals d’estils dels seus rivals i donar una resposta en base a la manera de jugar de l’adversari i les circumstàncies del terreny de joc. Així que una nova exhibició d’interpretació, en aquest cas contra un equip que tan bé venia competint les últimes jornades. 

Cada jornada surten 11 jugadors perquè com tantes vegades diu el míster “només es poden posar 11 sobre el camp”. Perquè en aquest Llagostera tothom treballa tan bé que es mereix jugar. I es demostra en cada partit. Sigui per adaptar-se al rival o per sanció d’algun jugador, els que entren sempre responen. Sempre. Una virtut en general escassa i valuosa de la que pot presumir el Llagos. En aquesta ocasió els onze escollits van ser Marcos Pérez a la porteria; Lucas Viale i Pol Gómez al centre de la defensa, amb David Crespo de lateral dret i David Bigas de lateral esquerre; Pitu Comadevall i Maik Molist al doble pivot, Eric Jiménez a una banda, Moussa Sidibé a l’altra, Gil Muntadas de mitjapunta i Sascha Andreu a dalt. El triangle Pitu-Maik-Gil va governar el mig del camp conservant la possessió de pilota, primer objectiu per un Llagos que volia tenir l’esfèrica quanta més estona al seu poder millor per evitar córrer darrere d’ella en un camp tan gran respecte el Municipal de Llagostera: quatre metres més ample en cada costat. 

Però, si hi havia més espai per córrer, aprofitem-lo, o això devien pensar els jugadors del Llagos, que ja als primers minuts van saber explotar al màxim aquests espais. Així, Sascha, a deixada d’Eric, va trencar a l’espai i li va posar un caramelet que a Moussa que l’extrem de Bamako va assaborir per marcar el seu 11è gol aquesta temporada. Com l’Usain Bolt del Llagos que és, el ’10’ va acudir com un llampec a l’àrea petita per fer bona l’assistència de Sascha. El futbolista de Mali va fregar el 0-2 tot seguit a passada de Pitu Comadevall. Un inici fulgurant que va sorprendre el Santboià, que tot i així va intentar reaccionar i va disposar de la primera oportunitat amb un xut de Castellano després d’una bona jugada individual. 

Tot i així, si algú havia de signar el següent gol, aquest era Pitu Comadevall, el mag del Llagos, el que és capaç d’aturar el temps amb la seva cama esquerra, de congelar un estadi per uns instants amb el seus trucs. El migcampista de Salt la va col·locar al córner, i, mentre tothom contemplava com la pilota dibuixava una paràbola perfecta fins entrar a la porteria es va parar tot en aquell minut 28. Inclús quan la pilota ja havia tocat la xarxa encara hi havia prou incredulitat amb aquest nou gol olímpic del saltenc, que ja en va marcar un de semblant contra el San Cristóbal. Però, en realitat, qui hagi vist una mica del repertori de trucs de Pitu, ningú se sorprèn ja de les coses que fa el ‘8’. Qualsevol jugada a pilota aturada de la qual disposi és mig gol. Sigui servit per ell mateix o posat en safata per un altre. 

El domini del Llagostera no es va aturar. El trident Pitu-Maik-Gil portava les regnes a la medul·lar i David Bigas no parava de cavalcar per banda esquerra, en un camp on el poltre del Llagos s’hi sentia com si fos un hipòdrom. Per l’altra banda, David Crespo no es cansava de fer de correcamins i els extrems, Eric i Moussa, també es van divertir amb tants metres. El mateix Bigas i de nou Sascha, de cap, van tenir a la mà deixar encarrilat el matx abans del descans. Sobretot tenint en compte que un 0-2 no és definitiu i menys pel Santboià, que jornades enrere havia aixecat un 3-1 a Cambrils contra el Reus B. Una fe que l’equip de ‘Piti’ Belmonte va treure a la represa, sortint decidit a per un gol que el posés al partit amb un joc vertical. Tot i que Guillermo Torres va disposar d’una oportunitat per empatar amb un xut desviat, el conjunt de la Costa Brava, ben replegat i junt quan va tocar, va saber defensar a la perfecció i no va patir per mantenir el 0-2 en un extraordinari exercici de solvència. De nou va quedar al descobert l’excel·lent interpretació que saben fer els d’Oriol Alsina en cada moment del partit. Al segon temps, Toni Cunill va entrar per Lucas Viale complint amb nota com sempre.

Un treball defensiu excels rematat pel gol de Sascha Andreu. Eric Jiménez va entrar per banda esquerra com un punyal i li va posar al gladiator del Llagos una pilota franca que no va desaprofitar al minut 71 el davanter, que arriba a les 10 dianes ja amb aquest primer gol a domicili. El 0-3 va deixar encarrilat un partit en què el Llagos, que va arribar molt bé al final del partit, va poder ampliar la diferència. Amb un Santboià més partit en dos blocs en aquest tram final, els espais pel Llagos es van multiplicar i, sobretot per banda esquerra, amb un Bigas desfermat i un Maynau molt vertical. La millor oportunitat per marcar el quart la va tenir Alex Cobos, -relleu de Pitu-, un crack del filialasso que continua acumulant minuts.

El Llagostera vola alt, està llançat i no es vol aturar. Els almogàvers són els qui ens mantenen a dalt i ens fan superar les turbulències i es mereixen continuar gaudint del paissatge. Ens queda molt per volar encara –sis partits-, massa com per començar més enllà de Catalunya, aquell destí que tots tenim al cap. Però el cert és que cada vegada estem més a prop. La propera jornada ve el Reus B al Municipal (17:30), on nou partit on necessitem que els almogàvers ens continuïn fent volar. Perquè ells són realment els que ens donen ales.

 

FOTO 1: David Bigas va ser un poltre desfermat per banda esquerra

FOTO 2: Passen els anys, però Pitu segueix meravellant 

FOTO 3: Maik Molist va dirigir el Llagos magistralment des del mig del camp 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter