LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

AE Prat 0-0 Llagostera-Costa Brava: Il·lesos del combat de galls del corral pota blava

Tornar

21/03/2019 02:31

Quan juntes Llagostera-Costa Brava i Prat no fas més que posar dos galls a barallar. En aquest cas al corral potablava, on només el Granollers havia desplomat el gall pratenc. I el Llagos no va assaltar el corral, però sí que en va sortir il·lès després d’una llarga i dura baralla, però això sí, exempta de sang i plena de joc net i esportivitat. El públic animava amb entusiasme els contrincants. Entre els assistents s’hi trobava una nodrida representació d’almogàvers, que havien apostat clarament pel seu estimat gall de la Costa Brava, aquell al que segueixen a tot arreu. Però vist el combat i com es va desenvolupar, semblava que l’aposta guanyadora seria la que se la jugués al 0-0. De fet, es murmurava entre els espectadors des de l’inici del combat vista la tremenda igualtat. No es van equivocar. 

Prat i Llagos. Llagos i Prat. Dos conjunts fets a imatge i semblança dels seus entrenadors, Pedro Dólera i Oriol Alsina, tècnics que comparteixen amistat i una mateixa manera de concebre el futbol: ordre, intensitat i estratègia. I quan jugues contra el teu mirall, com els va passar a pratencs i llagosterencs, et neutralitzes mutuament. I és que l’equip del Baix Llobregat i el del Gironès van fer molt bé això, anul·lar les virtuts del contrari. En especial les ofensives, perquè les oportunitats es van fer pregar, però no les defensives, tasca en què tots dos van fregar la perfecció. I se sol dir que un 0-0 és avorrit, però al Municipal Sagnier es va degustar una vertadera delícia tàctica, una exhibició de tots dos equips de com ser disciplinats i endreçats per evitar que et generin ocasions. I aquest tipus de partits s’han de valorar, i molt. 

El Llagostera va sortir amb Marcos Pérez a la porteria; una defensa amb Lucas Viale i Pablo Amantini al centre amb David Bigas i David Crespo de laterals; un mig del camp amb Pitu Comadevall i Pol Gómez al doble pivot amb Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i una dupla atacant amb Sascha Andreu com a referència i Gil Muntadas de mitjapunta. Onze jugadors que van veure com s’enfrontaven als seus respectius dobles, onze futbolistes del Prat amb les mateixes virtuts i habilitats que els jugadors del Llagos, el que va resultat en una paritat màxima. Sonaven avions arribant a l’aeroport a prop però el cert és que el Sagnier no va ser cap pista d’enlairament, perquè tots dos van jugar perquè l’altre volés. Prohibit prendre el més mínim risc per evitar la transició de l’altre, la qual podia derivar en una jugada d’estratègia, una poderosa arma de la qual tots dos disposen. 

Després d’uns primers minuts intensos, va ser el Prat qui més va tenir la pilota i els pota blava ja van mostrar des d’un bon principi el seu respecte al Llagostera i la voluntat d’evitar com fos que els blau-i-vermells gaudissin de transicions i de jugades d’estratègia. I això passava per assegurar les jugades, per jugar en llarg o a bandes, i no intentar filtrar dins, no donar lloc a pèrdues davant les quals bales com Moussa o Eric es fregaven les mans. Però davant les ofensives locals, el Llagos va fer de les immediacions de Marcos Pérez una àrea restringida, una àrea en què les ajudes acudien immediatament si algú fallava, una àrea en què cap company es quedava sol davant el perill. La defensa ho rebutjava tot, absolutament tot, per dalt, i els laterals sempre tenien les ajudes molt properes. I el centre, absolutament blindat. Només un cop en tota la primera part els del Baix Llobregat van filtrar fins amb certa inquietud amb una conducció de Sergi Moreno que va acabar amb la defensa del Llagostera rebutjant el seu xut de mitja distància. Aimar, substituït per Crespo per lesió al minut 13, va tallar dins l’àrea l’acció més perillosa del Prat. 

Amb el pas dels minuts, els d’Oriol Alsina van gaudir de més estones amb pilota però van topar amb l’equip més rocós de la categoria -amb 15 gols en contra el menys golejat-. Tot i així, la sensació d’inquietud que generaven Eric i Moussa cada vegada que encaraven era constant, així com Gil Muntadas cada cop que tenia un pam per conduir. En aquest sentit, l’equip pota blava va saber juntar-se per impedir les progressions de jugadors del Llagos i va fer un ús intel·ligent de les faltes. Les millors pel Llagos en aquest primer temps van ser per Lucas Viale, que va rematar dos córners amb el cap. Pots parar de certa manera el Llagostera en l’estratègia però l’equip blau-i-vermell sempre aconsegueix rematar. 

I qui es perdés la primera part i veiés la segona, sabria el que va succeir al primer temps, ja que va ser un vertader calc, tot i que les aproximacions de tots dos van ser una mica més clares. De fet, el Llagos va disposar de la millor oportunitat gairebé just després de sortir de vestidors, ja que Sascha va estar a punt de rematar una molt bona centrada d’Eric després d’una bona acció individual. Minuts després, Moussa, que per molt que la rebi el peu, no tingui espai i estigui rodejat de rivals sempre marca la diferència, va posar una centrada a l’àrea petita que no va trobar rematador. A mesura que van anar transcorrent els minuts, el Prat, assumint la responsabilitat d’equip local, va anar acaparant la possessió de pilota però sense fer pessigolles un Llagostera indestructible al darrere, resistent davant de qualsevol tipus de situació i frenant amb molta eficiència les poques transicions ofensives de les quals va arribar a disposar el Prat, que va tenir a prop el gol en un parell de xuts des de la frontal. En els canvis, en plena recta final del matx, Joan Maynau va entrar per Eric Jiménez i Maik Molist per Pol Gómez. 

Dos estils molt similars, dues maneres idèntiques d’entendre el futbol i un empat just. Un assalt de galls sense vencedor però del qual va sortir guanyant un Llagostera que ha guanyat el gol average particular amb els pota blava després del 2-0 del Municipal a la primera volta. Un passet més cap al ‘play-off’, que els almogàvers comencen a divisar a falta de vuit jornades pel final però pel que encara queda molt per recórrer. Dissabte espera el San Cristóbal al Municipal (16:30 h.). Tercer partit en una setmana, però per molts que ens fallin les cames, els almogàvers ens acompanyaran en aquest camí per donar-nos l’alè necessari com van fer contra el Prat i com porten fent tota la temporada. Vertader orgull d’afició. 

FOTO 1: Entre Llagos i Prat es va viure un vertader cos a cos entre dos galls

FOTO 2: Moussa, una inquietud constant en qualsevol situació

FOTO 3: Pitu Comadevall, serenitat i classe en tot moment 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter