LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

FC Martinenc 1-3 UE Llagostera-Costa Brava: Reis de l'estratègia

Tornar

11/03/2019 16:11

Quan jugues contra el Llagostera saps que no només jugues a futbol, si no també als escacs, perquè és en l’estratègia on pot estar el partit. Saps que has de trencar-te el cap per contrarrestar les jugades assajades d’Oriol Alsina i els seus i que no pots moure cap peça en fals, perquè si ho fas, estàs perdut. Ho sap qualsevol equip de la Lliga. Ho sap tothom, però ningú ha descobert encara el secret de les jugades d’estratègia del Llagos, el qual conserva molt ben guardat Oriol Alsina i els jugadors malgrat tots els anys que porta en això d’entrenar i el que el el coneixen ja els tècnics. I ja pots moure les peces que vulguis i com vulguis per fer-li escac i mat al Llagostera en la pilota aturada, que Alsina i els seus homes buscaran una manera de moure-les perquè no puguis llegir la jugada.

El Llagos és el rei de l’estratègia. De tal manera que quan imposa la seva llei, quan aconsegueix executar les seves ordres, governa els partits. En aquest cas va ser el Martinenc però pot fer-ho davant de qualsevol rival. Primer gol, el pulpo Pol utilitza el seu tentacle dret per clavar una falta directa des de tres quarts. Segon gol, Gil Muntadas remata un córner de la manera més inverossímil i bonica: amb el pit. Tercer gol, Maik remata, el porter del Martinenc rebutja i Toni Cunill, atent, caça el rebuig. Tres gols, els tres d’estratègia. Per alguna cosa és que els almogàvers, tant al Municipal com a domicili, celebren els córners com ho fan a Celtic Park. Concedir un córner, un falta lateral, una falta frontal i, fins i tot, un servei de banda, és concedir mig gol al Llagos. I encara que aconsegueixis que no marqui, l’ensurt no te’l treu ningú. 

I tots els jugadors se saben de memòria totes les accions, sense importar el número ni el tipus. Tant se val els futbolistes que posi Alsina sobre el camp perquè tots els seus alumnes porten la lliçó apresa de memòria. En aquest cas l’entrenador del Llagostera va disposar un onze amb Marcos Pérez a la porteria; una defensa amb Pol Gómez i Pablo Amantini com a parella de centrals, amb David Bigas de lateral esquerre, i Aimar Moratalla de lateral dret; un mig del camp amb Pitu Comadevall i Maik Molist al doble pivot amb Eric Jiménez i Moussa Sidibé per bandes i una parella d’atacants amb Sascha Andreu com a referència i Gil Muntadas per darrere. Onze jugadors que van saltar al camp avisats, conscients de que l´última posició del Martinenc no significava res. Perquè en aquesta categoria la classificació no existeix als partits i perquè els de Manel Moya estan competint molt bé i venien en línia ascendent després de guanyar a una plaça tan complicada com l’Olímpic de Terrassa. 

Així que intensitat des del principi i intenció de buscar la porteria del Martinenc des del primer minut. El Llagos es movia al son del ritme que marcaven Pitu i Maik des del mig del camp. A partir d’aquí, Sascha era el que les baixava, Gil el que accelerava, Eric i Moussa els que agitaven amb les seves entrades per banda, assistits cadascú pel lateral del seu costat, Aimar en el dret i Bigas en l’esquerre. L’equip blau-i-vermell, fos per aire o per terra, es plantava a tres quarts en un tres i no res i a partir d’aquí portes obertes a les jugades d’estratègia. Com la que va executar Pol Gómez. Els seus tentacles arriben per tot i a tot: per tallar jugades, per fer desplaçaments, per fer cobertures, i també per fer golassos. El de Lloret no s’ho va pensar dos cops a l’hora de col·locar un xut ras ajustat al pal des de tres quarts. 

El Martinenc va voler respondre però el Llagostera no admetia rèplica i va continuar fent un monòleg de les ocasions de gol amb el seu discurs ofensiu, que definia molt bé qualsevol concepte: contraatac, joc en estàtic, estratègia, etc. Maik Molist la va tenir en un xut des de dins l’àrea, Pitu en un xut des de la frontal i, en les més clares, Uri es va exhibir amb una portentosa aturada després d’un molt bon remat de Sascha a una precisa centrada d’Aimar i Gil Muntadas va xutar desviat després d’haver corregut molt bé a l’espai una assistència de Moussa. El Martinenc volia genarar jugades a través de les seves transicions ofensives, molt ben neutralitzades per un Llagos que va saber temporitzar les contres i fer bons balanços defensius. 

El rei de l’estratègia semblava tenir el partit sota control -dins del que es pot controlar un matx en aquesta Lliga tan igualada-, però el Martinenc, tot i no haver creat ocasions a la primera part, es va rebel·lar i va empatar a l’inici de la segona part al minut 48. Edgar Velasco va rematar un rebuig a l’àrea petita per impulsar l’equip que entrena Manel Moya, que anava a més. Però les revolucions se sufoquen des de l’estratègia o això devia pensar el Llagostera. Només 10 minuts després, Maik Molist va treure un córner que va entrar a rematar Gil Muntadas amb el pit. Un mode estètic però poc habitual per rematar aquest tipus de jugades. Però el conjunt de la Costa Brava controla tant l’estratègia que se les sap totes.

Tot seguit va estar a punt d’igualar el Martinenc en l’última ocasió de què disposarien els barcelonins. I és que el Llagostera va mantenir la serietat a l’últim tram del matx, assegurant la pilota, sense cometre errors i estant molt més a prop de la diana de la sentència que dels locals, que a l’últim quart d’hora se’n van anar amb ambició a per la porteria custodiada per San Marcos. Els canvis van ajudar a mantenir a l’equip blau-i-vermell la frescor i vitalitat en el seu futbol. David Crespo, relleu d’Eric, va sumar amb el seu treball ofensiu i defensiu, Toni Cunill -substitut de Pol-, es va fer gegant al darrere i amenaçant en les accions d’estratègia i un dels cracks del filialasso, Alex Cobos, va tenir minuts també aportant sacrifici i control de pilota. 

Les temibles diagonals de Moussa, així com les cavalcades d’un incombustible David Bigas comandaven les respostes del Llagostera, decidit a marcar el tercer gol per evitar ensurts a última hora. Una feina que semblava disposat a rematar Toni Cunill, amb ganes de fer-se notar al darrere, on no en va deixar passar una, però també al davant. El mur del Llagos va rematar de cap al travesser al primer intent però al segon, aprofitant un rebuig derivat d’un cop de cap de Maik en una nova jugada d’estratègia, ja no va perdonar. Primera diana  amb l’elàstica blau-i-vermella del central, un defensa més que s’apunta a això de fer gols. 

I així va ser com el Llagos i els almogàvers que es van desplaçar fins a Barcelona van conquerir un nou camp, amb estratègia, entrega i lluita fins el final, en definitiva, el que implica portar aquesta samarreta. Dues victòries seguides pels d’Oriol Alsina, que pugen cada vegada més la il·lusió dels almogàvers a mesura que s’apropa el final. Una il·lusió que no ha de parar, que s’ha de fer créixer més i més cada setmana. I per fer-ho, ara toca intentar guanyar el Figueres el proper dissabte al Municipal (17:00 h.). 

FOTO 1: Gil Muntadas va sorprendre tothom rematant un córner amb el pit

FOTO 2: Maik Molist va donar una lliçó magistral a la medul·lar

FOTO 3: David Bigas no va parar de cavalcar per la banda esquerra

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter