LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Llagostera-Costa Brava 1-0 Europa: Moussa es disfressa de canoner i lidera la rua del retorn a la victòria (1-0)

Tornar

03/03/2019 16:29

Mentre a molts punts de Catalunya es vivia la Rua de Carnaval a Llagostera es vivia una altra rua, la del retorn del Llagos a la victòria en una desfilada espectacular. Una desfilada en què Marcos es va disfressar de sant, Lucas Viale de mariscal, Amantini de jefecito, Crespo de correcamins, Bigas de poltre, Pitu de mag, Pol de pop, Gil d’artista, Moussa d’Usain Bolt, Medina de tot terreny, Sascha de gladiador, Eric de lleó, Maik de poeta i Yeray de pitbull. Tot i així, en el gol, Moussa més bé es va disfressar de canoner per conduir aquesta rua cap a la victòria. Però, al cap i a la fi, tothom disfressat del rol que millor sap interpretar sobre el camp i posseït per l’esperit guanyador, l’esperit de rebel·lió contra les dues últimes derrotes. Els almogàvers van viure al Municipal un espectacle diferent en aquesta tarda de Carnaval, el dels jugadors del Llagos perseguint amb entusiasme una victòria que finalment van atrapar. I aquest cop no es va escapar. El dia de Carnaval la pilota es va disfressar de jutgessa i va indemnitzar de manera merescuda el Llagos amb el triomf que es mereixia després de tanta mala fortuna.

A diferència d’una rua, i com en tot partit de futbol, el Municipal veia desfilar tota l’estona els mateixos, però quin goig. Quin goig veure passar un i altre cop els jugadors del Llagos empaitant els tres punts com si no hi hagués demà. Quin goig veure futbolistes que, literalment, es parteixen la cara per aquest escut en el pitjor moment. Perquè és un plaer veure Sascha treballant com un defensa més tot i ser la referència ofensiva, a Pitu saltar malgrat enfrontar-se a jugadors més alts, a Lucas jugant-se la integritat física en cada acció malgrat patir un fort cop a l’ull fa dues setmanes. Tres punts que cobren encara més mèrit si tenim en compte que l’Europa no va al Municipal a disfressar-se del que no és. L’equip escapulat es va posar la roba que es posa sempre per jugar, sense lluir res d’especial ni d’estrany per contrarrestar el joc del Llagos. Va jugar la pilota, va ser ell mateix, i per fases va exigir molt un Llagostera que va aguantar de peu per aixecar-se després després de les dues darreres derrotes. A aquest equip no se’l pot tombar. 

Oriol Alsina va decidir que la rua del retorn a la victòria es disposés així: Marcos Pérez a la porteria; una defensa amb Lucas Viale i Pablo Amantini de centrals, amb David Bigas de lateral esquerre i David Crespo de lateral dret; un mig del camp amb Pitu Comadevall i Pol Gómez al doble pivot amb Gil Muntadas i Moussa Sidibé per bandes i una davantera amb Marc Medina i Sascha Andreu. Alentats pels almogàvers i per la seva fam de victòria, els jugador del Llagos van deixar-se portar per la passió de competir però sense oblidar la intel·ligència sobre el camp, atacant amb determinació, però sense descuidar la rereguarda. I el que és més important, el Llagostera va buscar els tres punts sense deixar de banda en el joc en què creu. I, encara que sigui el que s’ha de fer, no és fàcil no trair-se quan vens de dos resultats negatius. Però al Llagos, en aquest sentit, tampoc li falta personalitat.

I un dels trets d’identitat d’aquest equip és treure petroli de qualsevol acció aèria. Sigui en circulació, en falta lateral, en córner, o en un servei de banda. Primer Pol Gómez la va tenir en una pilota treta des de la línia de banda i pocs minuts després el conjunt llagosterenc va veure passar el gol de molt a prop de córner. Priego va evitar el gol olímpic de Pitu, Amantini va estar a prop en un rebuig i de nou Pol Gómez, aquesta vegada de cop de cap, va estar a punt de fer pujar la diana al marcador. Però l’única manera d’aconseguir un objectiu és insistint i això al Llagos se li dona de meravella. Moussa Bolt, que aquest cop es va disfressar de canoner -i per segon partit consecutiu-, va clavar un violent míssil a l’escaire i va fer explotar el Municipal. Normalment els equips temen l’extrem de Bamako per la seva velocitat però és capaç de marcar la diferència també sense quasi moure’s com va fer en el gol. Sense gens d’espai, Moussa Bolt també vola com tants cops ja ha demostrat. Un futbolista total que suma tres jornades consecutives marcant i suma 9 dianes ja. 

El gol va estimular l’Europa, que es volia assentar en terreny rival. I els escapulats, que de moure la pilota en saben molt, se la van voler fer seva. Uri comandava les operacions amb esfèrica de l’equip de Vilajoana, mentre Viale i Amantini, amb les seves incessants ordres i ànims, lideraven la resistència del Llagostera, que va resistir sense patir. El Llagos funcionava com un exèrcit compacte, en què el company sabia que tenia algu sempre al costat o ben a prop per ajudar-lo si fallava, encara que en aquest cas els jugadors blau-i-vermells van guanyar tots els duels individuals. Un exèrcit impenetrable en l’aspecte individual però, per sobre de tot, en el col·lectiu. Era impossible filtrar cap pilota per dins. 

L’equip de Gràcia va intensificar la seva ofensiva a la segona meitat, demostrant al Municipal per què només havia perdut tres partits fora de casa fins la data. L’equip escapulat va continuar amb la seva idea de desgastar el Llagos fent circular la pilota d’un costat a l’altre i amb el pas dels minuts va anar apropant-se més a l’àrea de Marcos. El gran mèrit del Llagostera va ser contenir el gran potencial ofensiu del seu adversari en qualsevol situació, replegant també amb rapidesa i disciplina quan el conjunt escapulat sortia en transició i tapant molt bé els passadissos interiors quan l’Europa es plantava a línia de tres quarts. Un exercici brilant de supervivència, sense patir. De fet, Marcos Pérez no va haver d’intervenir fins el minut 64 i no va ser en un tur directe, si no en una centrada xut. 

Però que fos l’Europa qui més temps ostentés la bola no significava que el Llagos no tingués res a dir en atac. De fet, les ocasions més clares van córrer a càrrec dels d’Oriol Alsina, sobretot amb dues jugades de Moussa, que es llepava amb tants espais a la contra. A més a més els tres canvis  van aportar a l’equip blau-i-vermell molt en aquest tram final. Eric Jiménez -relleu de Medina-, va aportar espurna en atac, Maik Molist -substitut de Gil-, control amb la pilota i Yeray Sabariego -que va entrar per Pitu-, va reforçar l’equilibri a un mig del camp que va saber contenir el talent d’un Europa que no va donar treva fins el final. Però malgrat els constants atacs al final dels barcelonins, el Llagos, en un mèrit enorme, no va concedir cap ocasió i va obsequiar els almogàvers amb tres puntassos. 

Al final, al Municipal també es va viure una rua de celebració. La del retorn del Llagostera a la victòria. I els almogàvers van veure desfilar jugadors entregats, ansiosos per agrair a l’afició el seu suport cada cop major amb la millor recompensa. Les rues de Carnaval poden ser molt espectaculars però pocs espectacles hi ha com veure competir el Llagos al Municipal al son dels ànims dels almogàvers. I, així, tots junts, hem de treure el millor resultat possible el proper diumenge al camp del Martinenc (12:00 h.). 

FOTO 1: Moussa Sidibé ja suma 9 gols a la Lliga

FOTO 2: Lucas Viale, un vertader mariscal al darrere

FOTO 3: Al mag Pitu és impossible treure-li la pilota 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter