LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

UE Llagostera Costa Brava 1-2 UE Sant Andreu: Una derrota que no canvia res

Tornar

17/02/2019 16:25

Per tercer cop se’ns escapen punts al temps afegit. El normal seria excusar-se en la mala sort però no ho farem. Primer, perquè no va amb la manera de ser del Llagostera. Ser almogàver implica també no buscar mai excuses i ser autocrític per millorar i seguir endavant. I, segon, perquè quan passa tres pocs en tan poc temps és per errors propis. Però no lamentarem tampoc haver perdut aquest partit. Serà una derrota més aviat que ens reforçarà, que ens ensenyarà perquè això no torni a succeir. I de ben segur que tots farem autocrítica i aprendrem, perquè va amb aquest Llagostera que és tan Llagostera, és a dir, tan lluitador, tan ambiciós, tan obstinat. Una  derrota que no canvia res.

Al marge dels errors que van poder causar la derrota, el Llagos va fer un partit com qualsevol dels que faria al Municipal per treure els tres punts. Res a dir a un equip que mai ha traït la seva forma de jugar i de ser sobre la gespa i no ho farà. L’equip blau-i-vermell manté la fidelitat al seu joc intens, directe i determinat i així va ser com va posar contra les cordes el Sant Andreu, que després de sobreviure a una primera part en què el conjunt llagosterenc va merèixer marxar amb una renda més amplia que l’1-0, va sortir revitalitzat a un segon temps en què també el Llagos va fer més mi millor per endur-se els tres punts. Però finalment va ser Kuku qui va fer que a última hora tots els punts marxessin cap a Barcelona. 

Oriol Alsina va disposar un onze amb Marcos Pérez a la porteria; una defensa amb Lucas Viale i Pablo Amantini a l’eix, amb David Bigas de lateral esquerre i David Crespo de lateral dret; un mig del camp amb Pitu Comadevall i Yeray Sabariego al doble pivot amb Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i Sascha Andreu a dalt amb Gil Muntadas per darrere. El Llagostera va fer l’inici de partit que signaria en qualsevol partit a casa, d’aquells primers trams que qualsevol equip que va al Municipal es pot esperar, però a la vegada tan difícil de gestionar. Perquè quan el Llagos junta actitud ofensiva i intensitat és molt complicat aturar-lo, o, com a mínim, ser tu mateix i fer el teu joc. I quan li treus la pilota a un equip com el Sant Andreu el fas patir, perquè l’equip quadribarrat no és dels que els agradi tenir l’esfèrica. Simplement la necessita perquè és la seva personalitat sobre el terreny de joc. 

Com personalitat la que té Moussa Bolt. Els rivals es posen en alerta cada vegada que la rep perquè t’ho pot fer saltar tot pels aires en dècimes de segon. Igual que Eric Jiménez. Dos extrems que porten a la sang això de fer alguna cosa diferent cada cop que reben la pilota, tant si se’n van cap a fora com cap a dins. La bona feina col·lectiva de tot el Llagos possibilita també que tots dos gaudeixin de situacions per lluir-se i beneficiar així l’equip: la direcció de Pitu, les pentinades de Sascha, les conduccions de Gil Muntadas… Precisament una brillant acció de Gil va ser la que va fer que Moussa pogués dir allò de que a la tercera va a la vençuda després de quedar-se a les portes del gol amb dos xuts inquietants. El mitjapunta va conduir amb elegància i la va posar amb delicadesa a l’espai per l’extrem de Bamako, que va enlluernar tothom amb una descomunal definició de vaselina al minut 26. Però el del Mali no en tenia prou, i, en una altra acció de velocitat, elèctrica, va posar una passada a l’àrea petita que a punt va estar de convertir Eric. Just abans del descans, Marcos Pérez va blocar un xut de Sergi García. Havia estat la primera i única notícia en atac al primer temps d’un Sant Andreu que havia intentat sortir en transició ofensiva els primer 45 minuts però amb escàs èxit. 

Tanmateix, i en una segona part on va fer un pas endavant, l’equip que entrena Mikel Azparren va aconseguir aviat el gol de l’empat. Óscar Muñoz va rematar de cap a la sortida d’un córner al minut 57 i la diana va fer créixer el conjunt quadribarrat, que va igualar el matx a la segona part tant pel que fa al marcador com el joc. El gol no va afectar el més mínim al Llagostera, que, mostrant una gran fortalesa mental, va anar a buscar la victòria. Moussa i Ericcontinuaven transmetent una enorme sensació de perill cada vegada que entraven en contacte amb la pilota, Pitu dirigia l’equip de manera magistral i Viale i Amantini imposaven molta seguretat al darrere. De fet, d’ençà de la igualada del Sant Andreu, els barcelonins no havien tornat a visitar l’àrea de San Marcos, al contrari que un Llagostera que anava registrant arribades. Alsina va començar a moure la banqueta i va fer entrar Joan Maynau per Bigas i Marc Medina per Eric. Als últims minuts, Aimar Moratalla va entrar per Viale, amb un fort cop al cap. 

En les millors pel Llagostera, Amantini la va tenir de cap a la sortida d’un córner i Sascha va topar amb una gran intervenció amb el peu de Segovia. Però el Sant Andreu va respondre a través de Kuku, que després de tenir una bona ocasió al minut 81 amb un xut bombejat que se’n va anar per sobre del travesser, va marcar al temps afegit una pilota morta derivada d’un rebuig. Un disgust que se’n passarà a base de treball, unitat i constància. Per superar una derrota així no hi ha altra manera de fer-ho que seguir sent el Llagostera i tot el que suposa: constància, unitat amb els almogàvers, treball … I com tindrem més opcions de guanyar diumenge que ve a Horta (12:00 h.) és simplement, sent el Llagostera.

FOTO 1: El Llagos ho va donar tot com sempre però el resultat no li va somriure

FOTO 2: La comunió entre jugadors i almogàvers, com sempre, total 

FOTO 3: David Bigas, lluitant cada pilota com si fos l'última 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter