LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

El filialasso dona una lliçó de personalitat contra el líder (2-2)

Tornar

11/02/2019 19:42

El secret per competir-li al millor equip de la categoria és precisament no pensar que jugues contra el líder, ser tu mateix. No tenir por, jugar sense complexes. Gosar i gaudir. O com a mínim així ho va voler manifestar un filialasso que va donar una magistral lliçó de personalitat. Com porta demostrant-ho tota la temporada, la virtud que regna en aquest equip és el talent i el Llagos va fer tot el possible per alliberar-lo en el matx més complicat. Vicenç Fernández, que debutava com a entrenador del filialasso després de la marxa de Salvador Jaspe, va demanar als seus jugadors que manifestessin tota la seva fantasia. És el que es dedueix veient com va sortir l’equip al camp i amb la idea que va voler dur a terme. Una idea amb què va morir i amb que quasi derrota un Vilassar de Mar que va poder salvar al final punt pel 2-2 final.

El Llagostera tenia clar que la seva millor arma havia de ser la pilota. Per molt que davant es trobés un gran equip, per molt que en aquesta Primera Catalana sigui molt difícil fer una circulació fluïda de l’esfèrica. Una bola que el Vilassar no va poder prendre en cap moment, havent de córrer darrere d’ella quasi els 90 minuts. Tampoc a la pilota li devia desagradar el tracte que estava rebent. El filialasso la va mimar, de manera col·lectiva amb circulació ràpida i clara i de manera individual. Perquè si una altra cosa tenen aquests nanos és una tremenda i il·limitada imaginació quan entren en contacte amb una pilota. De vegades delecten els almogàvers inclús amb regats de dibuixos animats.

Vicenç Fernández, en el seu primer partit com a tècnic del Llagos B –també debutava com a segon un Bruno Novkovic que continua com a preparador físic-, va disposar una alineació amb Alberto Román a la porteria; una línia defensiva amb Mario Jiménez i Tafa Kanteh a l’eix de la defensa amb Gerard Davesa de lateral dret i Mahamadou Sumaray de lateral esquerre; un mig del camp amb Alex Cobos com a únic pivot amb Óscar Castellano i Monchi Blanco d’interiors i una davantera amb Tamba Kanteh a dalt i Llorenç Busquets i Abel Fàbregas com a extrems. Encara que una setmana sigui un període de temps del tot insuficient perquè un entrenador implanti el seu segell, el filialasso va il·lustrar a la perfecció sobre la gespa el que vol Fernández. El Llagos, què sabia molt bé què fer-ho i el com, va voler la pilota des de l’inici. La posició ben oberta dels centrals en la sortida de pilota ja era tota una declaració d’intencions d’un equip que intentava jugar per terra, amb paciència i donar ritme.

El Vilassar de Mar, replegat i amb les línies ben juntes, no deixava espais i dificultava que el filialasso generés ocasions clares. Però, convençut de que no hi havia una altra manera de guanyar, el conjunt de Vicenç Fernández va seguir creient en el mateix futbol. Alex Cobos va continuar tenint enganxada la pilota als peus, Gerard Davesa –tot i ser el matx del seu debut amb el filialasso-, conduint amb decisió, Monchi Blanco enlluernant amb els seus detalls de qualitat... Un ha de ser un mateix per competir i els nois no deixaven de creure. Com tampoc van deixar de creure després del gol del Vilassar de Mar, que es va posar per davant amb un potent cop de cap de Roger Peña.

El gran mèrit del filialasso va ser no dubtar, no canviar la manera de competir tot i que el líder s’hagués avançat. Els del Maresme tenien el matx on volien, ja que havien marcat i amb el 0-1 seguirien disposant de les seves inquietants transicions ofensives –i inclús Alberto va evitar el segon-, però quan el Llagos vol una cosa ho acaba aconseguint. I Tamba Kanteh, en la seva primera diana amb l’elàstica del filialasso, va ajustar un remat al pal llarg amb un remat a l’interior de l’àrea.

El descans va arribar, però l’ambició del Llagostera no es va aturar. En totes i cada una de les accions es denotaven les ganes per superar el líder i de quina manera es volia fer. No hi ha més que veure l’acció del segon gol: cavalcada portentosa de Mahamadou per l’esquerra, centrada i definició colossal d’un Abel Fàbregas que la va enviar a l’escaire amb un míssil col·locat i sec. En un remat, l’extrem resumia la manera de ser del filialasso: determinació i gosadia. El cop va ser molt fort pel Vilassar de Mar, que es va veure obligat a avançar línies i a arriscar per no marxar de buit del Municipal de Llagostera. Qui no es posava nerviós era un Llagos que no sabia jugar d’una altra manera i continuava volent la pilota. Els jugadors de refresc -Monsif Khattar va entrar per Abel, Gerard Mercader per Tamba Kanteh, Marc Ávila per Óscar Castellano i David López per Llorenç-, van exhibir el mateix atreviment.

Amb els riscos presos pel Vilassar de Mar, el matx es va tornar boig en favor dels pupils d’Alberto Aybar, que finalment van empatar al temps afegit amb un gol de rebuig d’Alex Pompido. El final amb el 2-2 no va ser el desitjat, però ningú podrà dir que es va avorrir amb el futbol i les virgueries dels gosats nanos del filialasso. 

 

FOTO 1: El filialasso va voler en tot moment una pilota que no va voler deixar anar 

FOTO 2: Alex Cobos va donar llum a la sortida de bola del Llagos com sempre fa

FOTO 3: Gerard Davesa, segon jugador del juvenilasso que debuta amb el filialasso 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter