LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Cerdanyola 2-3 UE Llagostera-Costa Brava: Eficiència i resistència

Tornar

11/02/2019 11:19

El Llagostera té moltes maneres de ser sobre el terreny de joc. Millor dir, sap ser de moltes maneres. Sap ser eficient i superar el rival amb una contundència temible, pacient i madurar el partit i el contrincant, resistent i aguantar les ofensives del contrari fins el final… Diferents maneres de ser però sempre inspirades pel mateix patró: la competitivitat. Al camp de Les Fontetes va mostrar dues cares, va exhibir dues maneres de ser que domina molt: eficiència i resistència. A la primera part es va veure un Llagos desfermat en les transicions ofensives i en l’estratègia, imparable i terriblement efectiu. I és que quan a aquest equip li dones una mica d’espai i una sola jugada a pilota aturada s’esvera de tal manera que ja no el pots calmar: va quedar ben clar amb el 0-3 de la primera part. Però no tot és córrer i divertir-se, de vegades també has de córrer per patir. I aquest registre també el té del tot dominat el Llagostera. De fet, el porta a la sang, perquè aguantar i resistir porten incorporat el verb lluitar, el qual l’equip blau-i-vermell conjuga molt bé. El Cerdanyola va creure a la segona meitat però la seva empenta no va sorprendre un Llagos que va fer desistir els vallesans amb la seva resistència. 

El gran mèrit del conjunt blau-i-vermell va ser saber adaptar-se a les circumstàncies en cada moment. La diferència entre els bons equips i els grans equips és saber acceptar i assumir el que et ve en cada moment del partit. Com va fer el Llagostera a Cerdanyola. I com porta demostrant tota la temporada, especialment en aquests últims partits. Aquesta mala dinàmica de tres partits seguits sense guanyar que el grup acaba de superar i la manera com s’ha resolt n’és un gran exemple. El Llagos, que mai havia perdut la seva línia de joc, ha seguit creient en la seva manera de pensar i de fer, no hi havia una solució més senzilla que aquesta per evitar que un problema es torni més complex. Però qui també se sap adaptar a tot el que els ve són els almogàvers, encara que hagin de fer quilòmetres i quilòmetres en cada desplaçament per animar l’equip que estimen. El seu amor per aquest escut és simplement captivador. 

Els onze escolllits d’inici per Oriol Alsina aquest cop van ser Marcos Pérez en porteria; una línia defensiva amb Toni Cunill i Pablo Amantini de centrals, amb Aimar Moratalla de lateral dret i David Bigas de lateral esquerre. Un mig del camp amb Pitu Comadevall i Yeray Sabariego amb Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i, a dalt, Sascha Andreu i Gil Muntadas. El Cerdanyola era qui intentava manar amb la pilota i amb el seu joc vertical però l’amo del partit va ser un Llagostera que ho tenia tot molt clar. L’equip llagosterenc sabia llegir molt bé tot el que intentava escriure un conjunt vallesà molt acadèmic i després recitava de memòria el seu discurs quan prenia el bolígraf. Sota la direccció del ‘profe’ Pitu, l’escriptura del Llagos era impecable, amb bona lletra, escrivís ràpid o poc a poc. Qui escrivia més ràpid amb la seva electricitat era Eric, que feia cometre faltes d’ortografia a un Cerdanyola que ja havia vist dues targetes grogues els 20 primers minuts per frenar l’extrem. 

Qui, com Eric, és imparable quan se li posa una jugada al cap, és Pablo Amantini. Pitu Comadevall la va col·locar on va voler amb el seu llançament de córner i el ‘jefecito’ del Llagos també va posar-la on va voler amb el seu potentíssim remat de cap al minut 20. La diana del central argentí va assenyalar el camí a un Llagos que va iniciar la seva exhibició d’efectivitat fins el descans. Minuts després, al 30, una assistència del sempre omnipresent Sascha deixava sol davant el porter Gil Muntadas. Amb tot l’enginy i la sang freda que el caracteritza, l’artista del Llagos va dibuixar una definició picant la pilota amb molta classe que significava el seu quart gol aquesta temporada. Però, com si encara no en tingués prou, Pitu, al minut 33, va sorprendre tothom amb un gol olímpic. Res que ens sorprengui ja del mag del Llagostera, que col·locar-lo al córner és com posar-lo davant del punt de penal. Encara els del Gironès van poder ampliar la renda amb una passada de Moussa que no va trobar rematador però també el Cerdanyola escurçar distàncies. San Marcos ja es va ocupar de volar per evitar-ho. 

Tanmateix, el Cerdanyola va voler desmentir a la segona meitat que el partit estigués encarrilat i, intensificant- el seu joc directe, va anar amb determinació a l’atac, buscant un gol ràpid amb què augmentar la seva esperança i provocar dubtes en un Llagostera que va aguantar molt bé els intensos primers minuts de Toni Carrillo l’inici d’aquesta segona part. De fet, estava més a prop el quart de l’equip blau-i-vermell, a punt de marcar-lo Yeray Sabariego després d’una elegant jugada individual del pivot. A pesar de que l’equip d’Oriol Alsina estava transmetent una sensació de solvència extraordinària, Carlos Cano, molt murri, va agafar la pilota en una segona jugada i va marcar el primer amb una bona definició. 

El gol dels vallesans no va alterar el Llagostera, que continuava molt ben assentat sobre la gespa i inquietant amb les seves transicions ofensives. A més a més, els jugadors que van entrar de refresc -Maik Molist per Moussa, David Crespo per Eric i Pol Gómez per Pitu-, van contribuir amb un molt bon treball a que el partit continués sent estable i no es tornés boig. Però quan arriba l’últim tram i amb un marcador relativament ajustat, per inèrcia, el que perd sempre s’ho creu i exigeix i el que guanya ha de resistir. I això és el que va saber fer un Llagos que va saber resistir els minuts finals i resistir després de que Cano marqués el 2-3 al minut 90. 

Una victòria on es va veure, un cop més, que aquest Llagostera sap mostrar diferents maneres de ser segons el caràcter del partit, acceptar tot el que li vingui, com els grans campions. Un triomf que és el primer a domicili a domicili d’un 2019 en què no s’ha frenat el creixement del Llagos. Un Llagos que vol més i que l’únic amb què es conforma són amb els almogàvers, ja que és impossible demanar més i tenir una afició millor. El Sant Andreu visitarà el Municipal el proper dissabte (17:00 h.) i a ells els tornarem a necessitar per intentar conquerir una nova victòria. Perquè ells, un cop més va quedar clar contra el Cerdanyola, marquen la diferència. 

 

FOTO 1: El Llagostera no ha trigat molt en tornar a somriure

FOTO 2: Eric Jiménez va portar de corcoll els jugadors del Cerdanyola des del primer moment

FOTO 3: L'equip blau-i-vermell va saber lluitar i resistir fins el final quan els de Toni Carrillo van bolcar-se en atac 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter