LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Llagostera-Costa Brava 4-1 FC Vilafranca: 90 minuti al Municipal de Llagostera són molto longo

Tornar

03/02/2019 11:56

90 minuti al Municipal de Llagostera són molto longo. Pel Vilafranca i per qualsevol equip. És igual que comencis guanyant. Sigui al minut 1 o al minut 20. Quedi el temps que quedi per davant, hi ha un equip i una afició que faran lent, molt lent el transcórrer de les agulles del rellotge, que convertiran els segons en minuts, i els minuts en hores. És el que té competir contra un equip amb personalitat, contra un equip al que li van les adversitats, al que li va això d’aixecarse-se dels cops rebuts per després donar-los, de rebelar-se contra dinàmiques negatives i contra situacions complicades. I contra uns jugadors que tenen perfectament assimilat que si jugues el Llagostera has de portar a la sang això de lluitar fins el final. Però, atenció, perquè jugar contra el Llagos no suposa competir només contra els que estan a la gespa, també contra tots els que rodegen el camp, contra tots i cada un dels almogàvers que mai permeten que ni el seu equip ni els seus jugadors caiguin. Molts es pregunten encara quin és el secret del Llagostera. Qui veiés el partit contra el Vilafranca ho sabrà. 

Hi havia dues opcions després del gol del Vilafranca al minut 20, especialment dolorós venint de tres jornades seguides sense guanyar: enfonsar-se o rebelar-se. I com no, el Llagos va optar per la segona. Enrabiats, els futbolistes blau-i-vermells van muntar junt amb tots els almogàvers congregats al Municipal una rebelió contra aquella situació: era del tot injust que els de l’Alt Penedès anessin guanyant un partit on el Llagostera estava sent millor i també era del tot injust sumar tres partits sense guanyar. Així que, sense caure en lamentacions, equip i afició van treure tota la casta per reconquerir el triomf. I es va poder comprovar que quan el Llagostera es desferma i ho fa junt amb la seva afició és molt complicat aturar-lo, es molt difícil domar aquesta fam competitiva. Només pots obrir e paraigües i aguantar a que passi la tempesta. Però la reacció del Llagos no es va quedar en una tempesta aïllada d’uns minuts, va ser més aviat un temporal que no va cessar fins que va acabar amb la injusta sequera de victòries. 

Els onze guerrers d’inici escollits per Oriol Alsina van ser Marcos Pérez a la porteria; Lucas Viale i Pablo Amantini com a eix d’una defensa amb David Bigas de lateral esquerre i Pol Gómez de lateral dret: Pitu Comadevall i Yeray Sabariego com a doble pivot, Eric Jiménez i Gil Muntadas com a bandes i Marc Medina i Sascha Andreu com a davanters. Per acabar amb mala ratxa de resultats no hi ha res més senzill que ser tu mateix i això és el que va fer el Llagostera des del primer instant. La intensitat, la disciplina i la determinació van impulsar un equip blau-i-vermell llançat cap a la porteria de Miguel Ramos. Mentre l’equip d’Oriol Alsina es deixava portar pel seu joc directe, el Vilafranca ho feia a través de transicions ofensives, intentant ser fidel al seu futbol. Gil Muntadas va tenir el gol a pocs centímetres en la primera aproximació del Llagostera però l’encarregat de posar la primera diana del partit va ser el Vilafranca, amb Díez rematant de cap a la sortida d’un córner al minut 20. 

El Llagos va romandre impassible al gol, com si res hagués passat. Millor dit, impassible a tot el que fos enfonsar-se o desanimar-se, perquè la diana visitant va ser un motiu més per esperonar un ultramotivat equip. I encara que el Vilafranca va disposar d’una bona oportunitat pel 0-2, just abans del descans el Municipal assistiria a un esdeveniment que desbocaria definitivament el conjunt de la Costa Brava al segon temps. Va ser una mescla de lírica i èpica, ja que la diana de l’empat va nèixer de les botes del mag del Llagos, Pitu Comadevall, decidit a canviar la situació. Fer que una pilota aturada toqui les seves botes és com si freguessis una làmpada i sortís el geni per concedir-te el desig, en aquest cas el gol. Sense paraules com la va col·locar el migcampista de Salt a l’escaire per fer embogir els almogàvers. 

El cop de geni de Pitu va ser el desencadenant de la reacció salvatge del Llagostera a la segona part. Com un gos sense morrió, el conjunt que entrena Oriol Alsina va sortir a mossegar, a capturar la seva presa, a caçar la victòria. I després de que San Marcos evités el segon del Vilafranca a pilota aturada, el pitbull del Llagos, Yeray Sabariego, va començar a ensenyar les dents amb un remat de cap que va sortir desviat per poc. Durant aquests minuts, tots i cada un dels futbolistes blau-i-vermells, cada un des de la seva especialitat, van donar lliçons de les diferents maneres de tractar la pilota. Amantini de com rematar-la de cap, Pitu de com fer desplaçaments, Yeray de com recuperar-les, Sascha de com baixar-les, Eric de com agitar-la… I amb tantes classes magistrals les ocasions es van anar succeint: un cop de cap d’ ‘Aman’, un tir de Gil Muntadas a passada de fantasia de l’extrem, etc. Fins que per fi va arribar el gol que culminava la remuntada. I, com no, amb la lluita amb un marcat protagonisme. Moussa Sidibé -que havia entrat per un Medina que va rendir un cop més a un alt nivell-, va pugnar una pilota on tenia desavantatge posicional fins recuperar-la, es va escapar en velocitat i va posar una passada de la mort en la que Sascha es va tirar amb tot per superar la oposició d’un defensa, marcar al minut 70 i fer vibrar el Municipal. 

El segon gol no va saciar ni de bon tros la fam d’un Llagostera que no hi havia qui l’aturés, ni encara després d’haver aconseguit el segon. I, sense permetre que un conjunt tant talentós com el Vilafranca amb futbolistes com Oribe no s’apropés a l’àrea -i si ho feia els Cunill -relleu de Viale-, Amantini, Pol, Bigues i Marcos ja estaven preparats per aturar el que fos-, va anar a per la sentència. Moussa va convertir un primer penal amb molta classe al minut 83 i el segon llançament des dels onze metres de què va disposar el Llagos el va transformar Pitu amb un tir magistral al temps afegit. L’aportació en aquests últims minuts de Maik Molist -que va entrar per Eric-, també va ser decisiva per controlar el partit. 

I així va ser com de feliç va acabar un partit que havia començat malament. I la clau va estar en la fe en sí mateix i l’infinit esperit de superació del Llagos, que visitarà el Cerdanyola el proper diumenge (12:00 h.). Un altre partit en què s’haurà de lluitar molt per obtenir els tres punts però res que li vingui de nou a aquest equip. Perquè com una vegada més va quedar clar contra el Vilafranca, el Llagos ha nascut i està fet per això, per lluitar. 

FOTO 1: Un equip unit lluita millor contra les adversitats

FOTO 2: El Llagostera, des del darrere fins a davant, va atacar amb decisió tot i rebre el 0-1 com es veia quan Lucas Viale conduïa

FOTO 3: Gil Muntadas va tornar a la titularitat després de la seva lesió i ho va fer exhibint tota la seva qualitat

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter