LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Toni Cunill, el mur del Llagostera-Costa Brava

Tornar

01/02/2019 13:18

Jugar contra ell és com jugar al frontó. Ja pots enviar-li pilotes, a un costat a l’altre, intentar-lo rebassar per dalt o per baix, que t’ho tornarà tot. Ja pots intentar-ho totes les vegades que vulguis, que t’ho seguirà tornant tot. Ja pots intentar desplaçar-lo a la força, que no el podràs pas moure del seu lloc, com si el seu cos fos una fortalesa que ho controla tot des de dalt i ho rebutja tot. Una paret de 1,88 m que ni pot caure, ni es pot enderrocar, que no té esquerdes. I si li surten esquerdes en forma de lesions, són mínimes i les tapa ràpid. De fet, el diccionari la clavaria si el poses d’ell com a exemple per ajudar a definir i entendre la paraula “inexpugnable”.  No parlem si no de Toni Cunill, el mur del Llagostera-Costa Brava. 

“Sempre intento estar en tot moment concentrat i intento ser contundent. El joc aeri és la meva gran virtut i tracto d’aprofitar el meu cos perquè els rivals no girin amb facilitat”, assegura el central del Llagos. Fa poc el mur de l’equip blau-i-vermell va veure com li sortia una esquerda amb una lesió que l’ha tingut apartat dos mesos, una ruptura del lligament lateral intern de la cama esquerra. Però poc s’ha notat. El central va fer un partit excels a la tornada dels vuitens de final de la Copa Federació contra el Conquense i va estar impecable en la segona part contra el Santfeliuenc. “Després de la lesió el més important era recobrar les sensacions i que no em fes mal ni tingués molèsties i el retorn ha estat molt positiu. Espero aprofitar tots els minuts que em dongui el míster a partir d’ara i ajudar en tot el que pugui”, assegura Cunill, que també ha militat a altres clubs com Figueres, Palamós i Pobla de Mafumet.

El mur del Llagostera és un mur que vol créixer, fer-se més i més alt. Com qualsevol futbolista que decideix vestir els colors blau i vermell, sabia que al Llagostera la competència de la plantilla és tant alta que és molt difícil guanyar-se minuts. Però, ambiciós, abordava amb decisió el repte de tornar al conjunt de la Costa Brava, amb qui va completar la pretemporada del curs 2013-2014. “Vaig decidir tornar al Llagostera com un repte personal, amb la motivació de demostrar que puc aportar coses i de donar un salt de nivell. Sabia perfectament que pel nivell de l’equip jugar amb regularitat seria complicat però és un honor competir per un lloc i compartir vestidor amb jugadors del nivell de Lucas Viale i Pablo Amantini, et fan millorar. És cert que m’agradaria tenir més minuts però treballaré al màxim perquè el míster me’ls dongui”, assevera Toni Cunill. 

Oriol Alsina sap que té un jugador mur preparat per tot, tant per jugar els 90 minuts, una part o sortir a la recta final per refrescar l’eix de la defensa reforçar-lo amb un central més. “El míster confia molt en mi per defensar resultats i sé que és clau estar molt concentrat en aquests moments. Sobretot al nostre camp, que és molt petit i amb un desplaçament llarg et poden crear una ocasió de gol”, ressalta el defensa nascut a Torelló, que a més d’impartir lliçons de futbol al camp amb la seva col·locació, contundència i saber estar també imparteix lliçons a l’Escola d’entrenadors ANEFF, on exerceix de professor de noies i nois que volen ser tècnics. Per tant, un avantatge que té Cunill és que pot posar en pràctica com a jugador els coneixements futbolístics que transmet. “És cert que pots assimilar al camp més ràpid els conceptes i que pots tenir més coneixements però és relatiu perquè jo em dedico més a la formació”, assenyala l’osonenc, que ha entrenat a l’Acadèmia de futbol base que té el FC Barcelona als Estats Units i al futbol base del Figueres. 

Tanmateix, a Toni Cunill li queden encara molts anys com per dedicar-se exclusivament a l’ensenyança, ja que, amb els seus 29 anys recent complerts, el central té encara moltes coses a dir al futbol. “Sento que estic en el meu millor moment com a futbolista des que vaig complir els 28. Físicament em trobo molt bé i que sobretot l’aspecte mental també m’acompanya. Quan era jove les derrotes m’afectaven durant molt de temps però a mesura que vas madurant et prens les coses diferents i les oblidades de seguida. I al camp et saps dominar millor els nervis”, assegura el mur del Llagos, que no trontolla davant aquesta petita mala ratxa de tres jornades seguides sense guanyar. “Sabíem que aquesta dinàmica arribaria tard o d’hora. Tampoc estem preocupats perquè l’equip està jugant bé i fent mèrits i només ha de venir un bon resultat per canviar aquesta ratxa. Estem preparats”, destaca el central. “Al vestidor hi ha un molt bon ambient i tota la plantilla va a una. De vegades una mala dinàmica pot trencar aquesta harmonia però no ha estat el cas i ens ha unit més que mai, el que demostra que som un equip molt compacte”, afegeix Cunill. 

Però no es tracta només de la reacció del vestidor, ja que al central també li han marcat molt els almogàvers. “M’ha sorprès la resposta de l’afició. Estant l’equip a Tercera Divisió tenia el dubte de si ens vindrien a veure però venen a tot arreu. Els jugadors sempre volen tenir els seguidors al darrere i estem molt orgullosos de l’afició que tenim”, assegura el defensa del Llagos. Una afició que serà clau per treure un bon resultat aquest dissabte al partit del Municipal contra el Vilafranca (16:30 h.). “Al seu camp vam guanyar 0-3 però no va ser gens fàcil. El Vilafranca és un molt bon equip, té jugadors amb molta qualitat i molt contrastats però crec que si juguem com ho vam fer contra l’Hospi podem treure un bon resultat”, explica Toni Cunill, una paret impossible d’enderrocar, un frontó que ho torna tot, una fortalesa que rebutja totes les ofensives, un mur, en definitiva, inexpugnable. 

FOTO 1: Cunill és un central inexpugnable, sobretot per dalt

FOTO 2: El defensa de Torelló viu molt concentrat tots els partits

FOTO 3: La sortida de pilota és una altra de les virtuts del mur del Llagos 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter