LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Santfeliuenc 1-1 Llagostera-Costa Brava: Un empat que ens ha d'unir encara més i fer-nos més forts

Tornar

27/01/2019 12:31

La sensació és que no hi ha sort i res ens surt. Que el futbol li ha donat l’esquena al Llagos. Li va donar el passat cap de setmana contra L’Hospitalet i aquest contra un Santfeliuenc que a l’últim segon va aconseguir que un punt es quedés a Sant Feliu quan semblava que els tres viatjarien cap a Llagostera. L’equip blau-i-vermell segueix tenint els arguments de sempre però sembla que la sort i el futbol no els considera ara suficients. Tot el que ens venia fa unes jornades de cara per mèrits propis ara ens dona l’esquena. Però el futbol sap que a insistència no guanya ningú el Llagostera, que coses com aquestes són les que ens fan més forts com a equip. I el conjunt llagosterenc no és dels que baixa al cap quan el futbol se li gira. És dels que l’aixeca per mirar-lo de front i, convençut, intentar amb el mateix discurs, que li torni a donar la cara. Un discurs molt complet i en el qual no hi ha excuses. 

I és que el Llagos va saltar a la gespa del Camp Municipal Les Grases dient alt i clar que volia guanyar. La primera acció de Medina no va poder resumir millor les intencions del Llagostera. La brutal definició del davanter de Platja d’Aro per marcar el 0-1 va ser tot un crit als quatre vients de que hi havia ganes de treure els tres punts de que dos partits seguits sense vèncer ja eren massa per un equip que mai sacia la seva fam de guanyar. I encara que després del gol Santfeliuenc volgués prendre la paraula el conjunt de la Costa Brava replicava i de quina manera, amb respostes al contrataac, instantànies, encara qye sense posar el punt i final. I tot i que el Santfeliuenc va voler fer un monòleg a la segona part amb la pilota, el Llagos ho va discutir amb treball i sacrifici. Però desgraciadament, l’última paraula la van tenir els del Baix Llobregat. Però qui pensi que el Llagostera canviarà de discurs s’equivoca.

L’ideòleg d’aquest discurs tan sòlid del Llagos i que acabarà tornant a convèncer el futbol perquè no li giri l’esquena, Oriol Alsina, va sortir d’inici amb Marcos Pérez a la porteria, una defensa amb Lucas Viale i Pablo Amantini com a parella de centrals, amb David Bigas de lateral esquerre i Aimar Moratalla de lateral dret; un mig del camp amb Pitu Comadevall i Yeray Sabariego de doble pivot amb Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i una davantera integrada per Sascha Andreu i Marc Medina. Si es vol saber què és un equip amb ganes de guanyar hi ha prou amb veure l’inici del Llagostera. Com corria, com pressionava i com es llançava a l’atac amb transicions vertiginoses. En una de les primeres accions, quan només corria el minut 2 quan Pitu va conduir i la va posar a l’espai per Medina, que va voler deixar clar marcant amb un xut violent i col·locat que el conjunt del Gironès anava a per la victòria. Sense haver hagut de picar molta pedra, el Llagostera havia aconseguit el més difíci: perforar el sistema defensiu del rocós Santfeliuenc, un equip al que costa horrors fer-li un gol. 

L’equip del Baix Llobregat va començar a tenir més possessió impulsat per la necessitat però el Llagos, sense baixar ni un pèl la intensitat, va continuar manifestant la seva motivació per guanyar. El conjunt llagosterenc esperava, sabent molt bé quan havia de mossegar per fer sang amb les transicions ofensives. I és que el Llagos resolia amb una contundència tremenda els interrogants que li plantejava el Santfeliuenc amb la pilota. No li donava temps als del Baix Llobregat a formular la pregunta en atac quan l’equip llagosterenc ja estava responent a la contra o a pilota aturada: un cop de Sascha Andreu que va treure un defensa sota pals, una bonica combinació entre Medina i Pitu que va acabar amb un xut lleugerament desviat del capità, una pilota que l’ariet de Platja d’Aro va estar a punt de convertir en el segon després d’un gran control dins l’àrea i una altra ocasió en què va veure com Toni blocava després de rematar una pentinada de Sascha… El discurs del Llagos era impecable però només faltava l’última paraula en forma de gol. 

El Santfeliuenc, mut a la primera part davant la claredat d’idees del Llagostera, va voler demostrar que tenia coses a dir al segon temps, que volia replicar els arguments dels d’Oriol Alsina. La circulació pacient i d’un costat a l’altre continuava sense provocar dubtes al bàndol llagosterenc, sòlid, treballador i solidari, amb un equip treballant tan junt que ningú es trobava mai sol davant el perill. Un equip que seguia sembrant el pànic a les transicions ofensives. Tot i així, el Llagos no va matar i el Santfeliuenc, veient-se viu després de totes les amenaces de gol que havia resistit, va veure més clar que mai que podia revertir la situació i es va llançar desbocat a l’atac els últims 25 minuts. En aquesta segona part, Oriol Alsina va donar entrada a Toni Cunill per Amantini, Maik Molist per Pitu i Gil Muntadas per Moussa i Andrés González també va moure la banqueta a l’equip del Baix Llobregat. L’entrada al camp de dos jugadors corpulents i ràpids com Sani Bello i Kevin Díaz van donar lloc a un joc molt directe per part del Santfeliuenc, que tractava d’aprofitar-se del joc d’esquenes de l’un i l’altre per generar opcions a partir d’aquí. El Llagos va necessitar de dues espectaculars intervencions de Marcos Pérez però també va poder tancar el partit en dues accions en aquesta recta final: una passada d’Eric a l’interior de l’àrea que no va trobar destinatari i un xut des de la frontal de Yeray que va exigir una bona estirada de Toni. Però un gol en un rebuig a l’afegit d’Eric Ruiz va poder amb la resistència del Llagostera. 

Un empat dels que fa mal, i que, per això mateix, ens reforçarà encara més. Reforçarà la nostra unió, la de jugadors amb jugadors, la d’aficionats amb aficionats, la de jugadors amb els almogàvers. Tots junts hem arribat fins aquí, fins estar en plena lluita pel ‘play-off’ a meitat de temporada, i tots junts tornarem a veure guanyar un Llagos que no ho dubta: ha de seguir igual, amb la mateixa capacitat i filosofia de treball, amb les mateixes ganes de competir i lluitar. Coses que no li falten ni mai li faltaran a aquest equip. Dissabte que ve rebem el Vilafranca al Municipal (16:30 h.) i ens ho deixarem tot, absolutament tot, per dibuixar-vos un somriure almogàvers.

FOTO 1: Tot i la lluita fins el final del Llagos, el Santfeliuenc va empatar a l'últim instant

FOTO 2: Aimar Moratalla, constància partit rere partit

FOTO 3: Toni Cunill va saber subjectar un insistent Sani Bello que no parava de moure's i pugnar 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter