LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Llagostera-Costa Brava 0-1 L'Hospitalet: una ferida que cicatrizarem aviat

Tornar

20/01/2019 14:43

El futbol et pot treure tot el que t’ha donat en un instant. Millor dit tot el que has aconseguit, perquè no ha hagut res, absolutament res, que li hagin regalat al Llagostera aquesta temporada. L’empat a l’últim minut al camp del Sants va ser per mèrits propis. I l’empat que anava a aconseguir contra L’Hospitalet, també. En aquesta lluita cos a cos entre els dos millors equips de la categoria semblava que el Llagos no podia tombar L’Hospi però com a mínim anava a sortir il·lès del partit. Però amb el penal que va convertir Christian Alfonso a l’afegit, el Llagostera va sortir ferit. Però no mort, no desagnat. Serà una ferida que cicatritzarem tan ràpid com el que tardarà en arribar el següent partit. No era un matx decisiu abans de que es jugués ni tampoc ho és ara. Hem de mirar endavant. I només endavant. 

Qualsevol jugador que es miri al mirall i es vegi a sí mateix no tindrà res que retreure’s. Res. Ni l’actitud, sempre present en aquest equip, ni el joc. Per uns jugaria millor el Llagos, fidel a sí mateix i les seves idees, i pels altres l’Hospi però això, al final, és sempre molt subjectiu. El que no és subjectiu és que l’equip que genera més i millors ocasions de gol és superior. I va ser el cas de l’equip llagosterenc, que s’entenia amb l’esfèrica a l’hora de fabricar oportunitats però no de culminar-les en gol. Fos per encert d’Aliaga o per mala fortuna. Però, com al partit de la primera volta, qui es va entendre millor amb la bola a l’hora de convèncer-la perquè entrés va ser l’equip riberenc, aliat amb la picardia de treure un penal a les acaballes i convertir-lo. El desenllaç del matx va ser infeliç. Però no ho serà pas a final de temporada, segur. 

Oriol Alsina va sortir amb Marcos Pérez a la porteria; Lucas Viale i Pablo Amantini com a parella de centrals, amb David Bigas de lateral esquerre i Aimar Moratalla de lateral dret; Pitu Comadevall i Yeray Sabariego composaven el doble pivot amb Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i a dalt formaven Marc Medina i Sascha Andreu. El gran mèrit del Llagos va ser mantenir-se fidel a les seves idees malgrat tenir davant un dels candidats indiscutibles a l’ascens des que va començar la temporada com l’equip de Xavi Molist, un equip que per història i plantilla hauria de ser a Segona B. El gran mèrit dels de la samarreta de la franja va ser adaptar-se a les reduïdes dimensions del Municipal de Llagostera, intentar ser un conjunt a imatge i semblança del Llagos en aquesta ocasió per competir amb les màximes garanties. 

Així, amb dos equips ballant al mateix ritme, va començar la funció que tothom tant portava esperant. El Llagos va obrir el teló amb Eric Jiménez prenent la paraula, però sense trobar resposta en la seva centrada a l’àrea petita. Replicava un Hospi que va igualar la intensitat del Llagostera, premisa fonamental si vols assaltar el Municipal. Tot i així, i malgrat tenir grans futbolistes i jugadors amb molta envergadura, com David García, l’equip del Barcelonès no és un especialista consagrat com el conjunt blau-i-vermell en el joc directe. I a pesar de pressionar bé a dalt després de pèrdua quan llançava no generava problemes per aire. Lucas Viale, Pablo Amantini i tots els jugadors a la vora per recollir les segones jugades ho impedien. On sí inquietaven els de Xavi Molist era en les seves transicions ofensives. Allà lluïa molt més la qualitat de futbolistes com Alfonso. Passats els 10 minuts, Pasquina va tenir la primera clara del partit amb un xut que es va estavellar al lateral de la xarxa. Tot i el gran treball col·lectiu dels d’Alsina al darrere, és inevitable que L’Hospi te n’acabi generant alguna. 

La primera clara se la va fer seva el conjunt riberenc però les següents portarien el nom del Llagos, que durant uns minuts va mantenir l’Hospi al seu camp. Ningú podia frenar la velocitat al joc que imprimia Pitu, que desequilibrava sempre que tocava, fos entre línies o en obertures a les bandes. Uns costats on Eric i Moussa eren vertaders punyals i obligaven a un esforç extra als extrems de l’equip del Barcelonès per defensar les seves bandes. Des de que es va complir el quart d’hora i gairebé fins el descans, fos qui fos el propietari de la pilota, les ocasions van tenir clar color color blau-i-vermell tret d’un xut des de la frontal ben aturat per San Marcos: dos cops de cap de Medina –un d’ells al travesser-, dues bones jugades personals d’Eric amb un xuts que van marxar fora, un córner molt tancat de Pitu que gairebé és gol olímpic, un xut des de la frontal del saltenc i un tir escorat des de fora de l’àrea de Sascha. 

Un altre gran mèrit de l’Hospi davant l’empenta i el bon joc del Llagostera va ser aguantar aquesta primera part per igualar un segon temps on la igualtat absoluta es va apropiar d’un matx on va continuar imperant la intensitat, el ritme i el futbol directe. Les oportunitats es van fer pregar en aquest segon temps però qui va estar més a prop de marcar va ser un Llagos a qui li va faltar poc per plasmar una jugada d’estratègia que havia sorprès L’Hospitalet. Alsina va moure la banqueta en aquests segons 45 minuts i va posar David Crespo per Eric, Gil Muntadas per Medina i Maynau per Aimar. 

A pesar d’haver estat capaços d’aturar l’atac del Llagostera, els riberencs quasi no va deixar notícies seves a l’àrea de Marcos Pérez en tota la segona meitat. Però els de Xavi Molist van fer de la picardia i l’efectivitat les seves grans virtuts i, fregant el temps afegit, els del Barcelonès van forçar un penal després d’una pèrdua de pilota del Llagos que Christian Alfonso va transformar amb un llançament molt ben executat. 

Derrota que fa mal, sí, però sobra dir que som el Llagostera. Que mai ha hagut cap cop del que mai ens haguem aixecat, cap ferida que no haguem cicatritzat. I volem aixecar-nos, volem cicatritzar aquesta ferida a base de victòries, de donar alegries. Ens espera una setmana apassionant amb dos partits fora de casa. El primer, el dimecres a Cuenca contra el Conquense (15:30) en la tornada dels vuitens de final de la Copa Federació. El segon, dissabte al camp del Santfeliuenc (18:00). Volem oblidar-nos d’això i donar-vos les alegries que tant us mereixeu almogàvers. Anem a per aquesta setmana!

FOTO 1: Lucas Viale ho va guanyar tot per dalt malgrat medir-se a un jugador molt més alt que ell com David García

FOTO 2: L'Hospitalet no va poder frenar el ritme que va imposar Pitu quan el saltenc entrava en joc 

FOTO 3: Aimar Moratalla, un partit impecable en atac i en defensa, com tot el Llagos 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter