LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

I 7 mesos i 215 després... el Llagostera Costa Brava va perdre a casa (1-3)

Tornar

24/12/2018 10:56

7 mesos, 215 dies i 15 partits era el que portava el Llagostera-Costa Brava sense perdre al Municipal, o, millor dit, guanyant si comptem també una pretemporada en què tot van ser victòries. L’últim equip en endur-se una victòria del feu almogàver va ser l’Ontinyent, el darrer en emportar-se un empat l’Izarra -tots dos al maig-, i des de llavors ningú havia tret l’entrellat per resistir al Municipal. El Llagos sumava nou victòries de nou al Municipal en Lliga aquesta temporada i era un dels tres equips de tot el futbol nacional que només coneixia la victòria a casa. Una brutalitat, una autèntica bestialitat que parla molt bé d’aquest equip, la seva afició i el tàndem que formen tots dos. Per això s’ha de reconèixer el mèrit de l’Ascó, que va endur-se el triomf amb tot mereixement (1-3). I per això, contemplant aquestes xifres, hem de valorar el que ha fet l’equip llagosterenc a un camp que s’ha convertit en la fortalesa dels almogàvers.

Un rècord del qual estar orgullosos, com del que ha fet aquest equip a la primera volta tot i no have la pogut culminar-la amb victòria. De fet, cap dels quatre conjunts que arribaven en zona de ‘play-off’ a aquesta última jornada abans del Nadal ha pogut marxar a les festes amb triomf, el que ratifica la dificultat de guanyar un sol partit en aquesta categoria. El Llagos, segon ara empatat a punts amb l’Hospitalet, és un dels quatre privilegiats que tindria ara accés al ‘play-off’ d’ascens, una situació inimaginable a principi de temporada. Per competir en una categoria on fa anys que no es feia i pel fet d’haver una plantilla pràcticament nova. Però l’equip d’Oriol Alsina ha fet cas omís a tot això, perquè si una cosa defineix el Llagostera és superar els condicionants, desafiar tot allò que pot tenir en contra. I el Llagos està a dalt per això, perquè està sent fidel a la seva identitat, la d’un equip batallador, pesat i competitiu que no para fins guanyar. I, per molt que haguem perdut, el carnet d’identitat que estem ensenyant aquesta temporada ja no ens el treu ningú. 

Una identitat que va quedar palesa contra l’Ascó, que podrà dir que va vèncer, però no que va fer-ho amb comoditat. Tampoc ppodrà dir que el Llagostera deixés de ser el Llagostera tot i anar per darrere al marcador. L’onze que Oriol Alsina va alinear per jugar contra l’equip de la Ribera d’Ebre va ser el format per Marcos Pérez a la porteria; Pablo Amantini i Aimar Moratalla de centrals amb David Bigas de lateral esquerre i David Crespo de lateral dret; Pol Gómez i Maik Molist al doble pivot amb Moussa Sidibé i Joan Maynau a les bandes i Sascha Andreu i Marc Medina a dalt. L’Ascó ja va deixar molt clar des de l’instant en què la pilota va començar a rodar que estava convençut de ser l’equip qui trenqués la immaculada ratxa del Llagos a casa. L’equip de Miquel Ávila es va llançar a l’atac i Berto va posar per davant l’equip verd de cap al minut 3 a una sortida de córner. Quasi tot seguit l’Ascó va fregar el 0-2 en un mà a mà davant el qual Marcos Pérez va aparèixer per salvar l’equip de la Costa Brava. 

La intervenció San Marcos va animar un Llagostera que es va saber recuperar del cop inicial per començar la càrrega contra la porteria de Sergio exhibint els seus trets d’identitat naturals: intensitat, competitivitat, treball… L’equip d’Oriol Alsina es va anar apropant al gol davant un Ascó ben plantat i que tot i patir cada cop més en defensa sortia al contraatac amb decisió, tenint una nova oportunitat que va desviar Marcos. Però la majoria de notícies s’estaven donant a l’àrea de Sergio, que es va haver d’aplicar per aturar un potent xut de Moussa des de la frontal. Abans, Pol Gómez l’havia tingut a l’àrea petita. 

I de tant insistir, una cosa en la que el Llagos és especialista, el gol de l’empat va arribar complerta la mitja hora, quan Marc Medina, amb un estètic i preciós remat de cap tot girant el coll, va convertir en gol un servei de banda de David Bigas. La diana del davanter de Platja d’Aro va acabar de desfermar un Llagos absolutament desbocat, que no parava d’intentar-ho. Un dels més insistents va ser Maynau, un punyal per la banda esquerre amb les seves incorporacions que va tenir el 2-1 en un xut dins l’àrea. Però l’Ascó va saber aguantar les embestides del Llagostera per assestar el següent cop just abans del descans amb una transició ofensiva de gran qualitat i definida a la perfecció de nou per Berto, que va controlar amb el pit i la va posar rassa al pal llarg. 

Un gol psicològic seguit d’un altra d’aquelles dianes que fan mal pel moment en què es produeixen, ja que, a la represa, Xavi Toldra va col·locar el tercer dels de Miquel Ávila amb un xut escorat que va entrar plorant. Però per més durs que fossin els gols i per més que fos una situació mai vivida aquesta temporada al Municipal, el Llagostera i els almogàvers van treure tot el seu caràcter, deixant clar a l’Ascó, com a qualsevol adversari, que 90 minuts són ‘molto longo’ al Municipal. Així, amb una ferotge fam de victòria, el Llagos es va llançar a per la remuntada com si no hi hagués demà. Potser no era el dia de l’equip llagosterenc, que aquesta vegada va ser superat per un equip millor, però les ocasions van arribar per part d’uns jugadors que hi creien. 

Crespo va disposar d’un tir des de la frontal, Amantini d’un cop de cap dues vegades, Eric -relleu de Bigues-, va estar a punt de clavar-la de córner directe, Moussa també va disposar d’un xut a l’interior de l’àrea… per intentar que no quedés però no era el dia d’un Llagos tot i així obstinat. En els altres dos canvis-, un lluitador Sergi Arimany va entrar per Medina i un gosat Monchi Blanco per Sascha. Com Eric, elèctric, tots dos van aportar molt, ajudant a mantenir l’esperança de la remuntada fins el final. Qui va ser molt important per mantenir-la també va ser San Marcos, que va aturar el segon penal de la temporada al minut 75. 

Una derrota que no canvia absolutament res ni baixa l’excel·lent nota que està traient el Llagostera aquesta campanya. Les notes es recullen al maig però de moment aquest equip no té cap assignatura pendent quan hem arribat a meitat de curs. El Nadal és una època bonica i propícia per gaudir de tot el que s’ha fet fins ara i perquè tant jugadors com almogàvers es prenguin un merescut descans. La part dolenta és que estarem uns dies sense veure’ns però la bona és que els reis mags ens portaran un nou partit a casa per encetar la segon volta i el nou any, en aquest cas contra la Pobla de Mafumet el 5 de gener a les 12:00. Però fins llavors a descansar i gaudir. Bon Nadal i feliç 2019 almogàvers! 

FOTO 1: ,Marc Medina va marcar el seu segon gol aquesta temporada amb un estètic remat de cap

FOTO 2: David Bigas va assistir Medina en la diana

FOTO 3: Joan Maynau, un punyal per la banda esquerra 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter