LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Jordi Maymí, un lluitador admirable

Tornar

21/12/2018 16:35

Hi ha un jugador que no pot participar als partits però que està treballant igual o més que els altres, donant tot de sí per aconseguir el seu objectiu. Se sent com reclòs perquè no pot fer el que més li agrada però sap que cada dia que passa és un dia menys per la llibertat. Ningú ho veu però treballa, pateix i se sacrifica fins l’extenuació, en silenci, sense fer més soroll que la feina que ha de fer cada dia per arribar a la meta que s’ha marcat. Un treball brillant però obscur, perquè ho fa a la màxima discreció, allunyat dels focus. Patint com el que més. Encara que els almogàvers no el vegin jugar, és el més almogàver de tots per tots els problemes contra els que està lluitant. I de manera admirable. Perquè ha hagut de tornat a iniciar la mateixa llarga lluita que va iniciar fa vuit mesos. 

“M’aixeco, faig exercicis de recuperació, després vaig a la clínica a fer també treball de rehabilitació i quan torno a casa segueixo fent exercicis. Recuperar-se d’una lesió així és dur físicament, però sobretot mentalment quan veus cada cap setmana que els teus companys poden jugar i tu no”, relata Jordi Maymí. El futbol, el destí -o com se li vulgui dir-, li’n va fer una molt grossa i injusta al futbolista d’Arenys de Mar fa tres setmanes. El migcampista ja estava quasi recuperat de la ruptura de lligament creuat anterior que va patir el passat 13 de març en un entrenament, just el dia del seu 21è aniversari, i comptava els dies que li faltaven per tornar a jugar. Tot i així, va recaure en una sessió. De la mateixa lesió. Un altre cop el lligament creuat anterior de la cama esquerra. “Em vaig tornar a lesionar quan em quedaven només 2-3 setmanes per tornar. Al principi no m’ho podia creure ni l’Edu (Bardera) tampoc”, rememora Maymí, que, sense donar lloc a les lamentacions, de seguida va pensar en la recuperació i en començar a restar dies des de llavors per començar a jugar. Va aixecar-se, disposar, a iniciar de nou el mateix camí. Una actitud absolutament commovedora. 

“El primer dia estava enfonsat, però sóc una persona positiva que es pren les coses com un repte i ara el repte és superar de nou aquesta lesió i tornar més fort que mai. A més a més, el suport dels companys de vestidor també fa que sigui més fàcil tirar endavant”, assegura el futbolista de 21 anys, que suma la seva tercera temporada al Llagostera. Després d’un primer any al filialasso, Maymí va anar guanyant protagonisme al primer equip el curs passat fins a consolidar’s-hi. “En aquest club m’han ensenyat a no rendir-me i això és el que estic fent”, agrega el polivalent jugador blau-i-vermell, que poc a poc va sumant exercicis a la seva rutina diària per arribar a plenes condicions a la pretemporada.

La ruptura de lligament creuat anterior llança a un jugador diversos desafiaments a la seva ment. Una d’elles és la monotonia del dia a dia, el d’acumular hores i hores de recuperació durant tants mesos, però el cap de Maymí és dur: “T’has d’anar posant petits reptes, el primer deixar les crosses. I quan veus que vas millorant i vas donant passos t’animes i això t’ajuda a seguir endavant”, explica el jugador d’Arenys de Mar, que reconeix que relacionar-se a l’hospital amb futbolistes que estan passant pel mateix l’està ajudant. “Veus gent que està passant pel mateix que tu, parles amb ells, et comprens amb ells mutuament i hi acabes fent amistat. Més d’un cop he intercanviat paraules amb un jugador del Barça com Rafinha, que com jo està passant per segon cop per aquesta lesió i també ha tingut problemes al menisc”, assegura Maymí. 

A pesar de tot, ni la calor d’un jugador del FC Barcelona pot amb la que li donen tots els seus companys del vestidor del Llagostera. Ells han estat allà, en tot moment, inclús immediatament després de la operació, com si fossin familiars propers. De fet, això és el Llagos, una família. “Em sembla increïble que jugadors com Marcos (Pérez) i Sascha (Andreu) em vinguessin a veure a la clínica després de passar pel quiròfan. Marcos ja em coneix de l’any passat però a Sascha no el coneixia gairebé res i em sembla espectacular que tot i sense haver parlat gaire amb mi em visités i em pregunti sempre com estic. Però no només, ells tots els jugadors s’estan portant molt bé, es preocupen per mi i em tracten molt bé”, explica Jordi Maymí, que sent molt de prop els seus companys malgrat no poder jugar. Pel d’Arenys de Mar aquesta pinya que hi ha a la plantilla és la clau de la bona marxa del conjunt llagosterenc.

“Abans de ser un equip has de ser un bon company i per això l’equip va tant bé aquest any. Fem moltes bromes, anem tots a una i i quan hi ha unitat a una plantilla tens molt guanyat”, destaca el migcampista, que apart de saber donar lliçons de futbol també ha demostrat tot aquest temps donar vertaderes lliçons de vida. La seva esquerra privilegiada pica pedra per tornar a convertir en or tot el que toca i ho farà de nou perquè la classe mai es perd. I perquè qui porta enganxada aquesta cama esquerra és una persona que no per ser jove s’estova, que no per haver encadenat dues vegades una lesió greu es rendeix. Que sap somreir però també patir, que no sap plorar, només cap endavant mirar, que no sap el que és queixar-se, tan sols sacrificar-se. I és que Jordi Maymí és això, un lluitador admirable. 

FOTO 1: Maymí treballa per tornar a lluir la seva qualitat al camp 

FOTO 2: L'esquerrà pugna per una pilota amb Alex Granell durant el partit de Copa Catalunya de l'any passat en què l'equip llagosterenc va eliminar el gironí 

FOTO 3: El Llagos troba a faltar virtuts del d'Arenys de Mar com la conducció 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter