LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

El Llagostera-Costa Brava ratifica al camp de la Grama que és un bòlid segur i fiable que avança a velocitat constant (0-2)

Tornar

17/12/2018 10:55

Potser hi ha cotxes que es mouen per ciutats amb més recursos i poden afegir tots els extra que vulguin però ara mateix no n’hi ha cap a la categoria tan fiable i segur com el Llagos: circula a una velocitat alta i constant, s’agafa bé a les corves i respon bé als desplaçaments, siguin llargs o curts, s’hagi de gastar molta o poca benzina. És igual que el rival t’obligui a correr més o menys, que el rival dibuixar, corves difícils de traçar al camí, que el viatge sigui llarg o que durant el partit s’hagi de gastar més o menys energia. El Llagos s’adapta a tot i per això, de moment, quan mira endavant no hi ha ningú més i veu els adversaris pel retrovisor, encara que amb una distància mínima. Tampoc se’n pot agafar molta quan lluites amb vehicles tan potents com Hospitalet i Prat. Bastant de mèrit té portal’s-hi unes dècimes -en aquest cas punts-, d’avantatge. 

La fiabilitat i seguretat de l’equip blau-i-vermell va quedar palesa a Santa Coloma de Gramanet, on esperava un vertader bòlid com la Grama, que tot i no haver acabat d’arrencar encara, té molts cavalls de potència. El Llagos, segur i convençut de sí mateix, va guanyar una nova cursa a un circuit ben complicat i ho va fer amb una tremenda solvència, sense deixar lloc a que el cotxe que condueix Toni Díaz l’avancés en cap moment. És el que passa quan totes les peces funcionen a les mil meravelles. És el que passa quan tens un turbo com Moussa que accelera en un moment i et posa per davant en un obrir i tancar d’ulls, quan tens una llum com la que posa Maik Molist al mig del camp que t’il·lumina en tot moment, quan tens un paraxocs al darrere amb Amantini, quan tens un mecànic com San Marcos que saps que t’arreglarà qualsevol averia en qualsevol moment.

I és el que també succeeix quan tens un conductor que sap quan accelerar, quan frenar, quan canviar de marxa i com traçar les corves que venen com Oriol Alsina. Les peces que conformaven el cotxe d’inici de cursa van ser Marcos Pérez a la porteria; Aimar Moratalla i Pablo Amantini al centre de la defensa, David Bigas de lateral esquerre i David Crespo de lateral dret; Maik Molist i Pol Gómez al doble pivot i Moussa Sidibé i Gil Muntadas a les bandes i Sascha Andreu i Marc Medina a dalt. A Alsina li faltaven peces com Pitu i Eric però sap que té peces de recanvi que no són simples peces de recanvi, si no peces de qualitat per ser preparades en qualsevol moment. 

Tant al Llagostera-Costa Brava com a la Fundació Esportiva Grama els hi agrada córrer, per això tots van sortir amb la marxa més llarga i van donar lloc a un duel amb molt de ritme, amb poc marge per frenar. Però el Llagos sap correr ràpid i segur, per això quan accelerava amenaçava l’estabilitat de la Grama i quan havia de frenar, ho sabia fer per evitar que els locals l’avancessin. Un Llagos que tan aviat utilitza el dièsel com la gasolina, tan capaç de marcar la diferència accelerant de manera progressiva com amb una accelerada sobtada. Aquesta segona opció és per la que va optar Moussa al minut 18. El de Bamako va activar el turbo en un mà a mà derivat d’una bona acció col·lectiva del Llagos i ningú el va poder aturar ja fins la meta de la porteria, traçant molt bé l’última corva que sempre es presenta en aquest tipus de situació, la de la definició. Quasevol frena el Ferrari de Mali quan accelera. 

La Grama intentava incrementar el ritme per posar-se a la par amb el conjunt de la Costa Brava i buscava l’arc de Marcos Pérez d’una manera directa, aprofitant la rapidesa que li donen peces com Buba, que tan aviat apareixia per dins que per fora i buscant de vegades altres opcions com les curses a l’espai d’un cotxe entrat en anys però ben mantingut com un que va estar competint un any i mig amb sota l’escut del Llagostera, Javi Chica. Però la realitat és que semblava més proper que l’equip blau-i-vermell augmentés la seva renda al capdavant de la cursa que no que la Grama l’atrapés. I és que al marge del gol, Moussa, Medina i Gil Muntadas s’havien trobat amb oportunitats perquè el Llagos prengués més distància. Als locals els costava carburar a l’hora d’atacar i dos perillosos tirs a porta des de fora de l’àrea però sense agafar porteria va ser el que més va inquietar el box blau-i-vermell.

La Grama volia córrer a la segona part però fer-ho amb cap i sense prendre riscos innecessaris i es va fer amb la pilota.Tot i així no va amenaçar l’avantatge del Llagostera en una cursa que, malgrat el cel encapotat, no es va disputar finalment sobre mullat. El conjunt de Toni Díaz havia posat a ple rendiment totes les seves peces però el que condueix Oriol Alsina junt amb el seu cos tècnic també és un vehicle versàtil, capaç de correr molt, però també de replegar, de ser un tanc, d’aguantar en una posició fixa i no retrocedir malgrat les ofensives de l’enemic. La Grama va treure i utilitzar tota l’artilleria però no feia mal un Llagos absolutament blindat, que no concedia ocasions. Blindat també sembla Sascha Andreu, que ho aguanta tot, i si no pot, és provocant una falta. En aquest cas el punta barceloní la va provocar dins l’àrea i Maik Molist, amb un tir col·locat i serè, va deixar més enrere la Grama al marcador al minut 71. Quasi tot seguit, Arimany, relleu de Sascha, va tenir el 0-2 en un remat de cap. 

Però malgrat que el cotxe blau-i-vermell avançava a bon ritme i sense parar cap a la victòria, de cap manera s’havia deixat de veure la Grama pel retrovisor. Com si no hi haguessin corves, com si no hi hagués precipici, l’equip que dirigeix Toni Díaz va accelerar a per l’empat, fent retrocedir un Llagos que va haver de treballar de valent els últims minuts per evitar un avançament sobtat. Una feina en què va comptar també amb la col·laboració de les altres dues peces de refresc introduïdes per Oriol Alsina i claus també per resistir l’ofensiva final: Joan Maynau, substitut de Moussa Sidibé, i Yeray Sabariego, relleu de Marc Medina. En dues ràpides maniobres amb remats de cap a la sortida d’un córner va intentar la Grama avançar o com a mínim atrapar el Llagos. Però en situacions d’emergència, sempre Marcos Pérez tanca tots els espais per evitar un avançament. El del barri de Bon Pastor va deixar dues aturades inhumanes en remats de cap que en el 99% són gol. L’altre 1% són les que para San Marcos.

El Llagostera avança a un ritme constant sense parar i quan punxa sempre arregla el problema per seguir endavant. Perquè aquesta és la clau, mirar només endavant i fer-ho enrere només per aprendre dels errors. Per això a principi de temporada aquest cotxe no tenia una velocitat tant constant fora de casa i ara ja si, ja que a domicili el Llagos només ha perdut una cursa els darrers dos mesos i mig. Ara, toca guanyar la següent cursa dissabte a casa contra l’Ascó (16:30 h.) perquè el Llagostera marxi al pit stop de Nadal on tots els almogàvers mereixen: al capdavant de tot. 

FOTO 1: Moussa és un Ferrari imparable quan arrenca

FOTO 2: Amantini és un paraxocs que resisteix tots els cops 

FOTO 3: Sascha Andreu va provocar un penal molt important. Qualsevol atura el '7' si no és amb falta 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter