LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

El Llagostera-Costa Brava bat el rècord de victòries seguides al Municipal contra el Granollers amb un recital 'made in Llagostera' (4-0)

Tornar

10/12/2018 14:56

Quina golejada. Quina manera de competir. Quin equip. S’esgoten els adjectius per definir un grup que se supera dia rere dia, que competeix cada cop millor, que en resum ens té cada cop més captivats i que fa que cada cop ens sentim més identificats amb ells. Perquè és un equip entregat a una manera de ser, una manera d’entendre la vida com la que representa el Llagostera. I si van poder guanyar 4-0 un grandíssim equip que com el Granollers que només havia perdut un partit a domicili fins ara va ser perquè van predicar a la perfecció el que és el Llagos: intensitat, pundonor, constància, estratègia, treball… tot, per suposat, amb l’inestimable suport dels almogàvers. En definitiva, els jugadors van fabricar un recital ‘made in Llagostera’. Bocabadats ens va deixar l’equip d’Oriol Alsina, que no sembla tenir sostre. Com hem dit, es fa difícil ja trobar un qualificatiu per descriure aquest equip, però si escollíssim l’adjectiu "ambiciós" no seria pas descabellat. És aquesta ambició el que fa aquest Llagos jugar i competir millor cada dia millor. Així és com està conquerint victòries i també els almogàvers, junt amb els quals l’equip acaba d’establir un nou rècord de triomfs seguits al Municipal. 

És complicat quantificar les emocions que ens desperta aquest Llagostera i el lligam entre l’equip i l’afició però hi ha un número que ho diu tot: nou victòries consecutives al Municipal, una xifra inèdita. 9 de 9. Ningú, absolutament ningú, ha aconseguit puntuar a casa nostra. El rival que ve a Llagostera sap que no només haurà de superar un equipàs: també ho haurà de fer amb una afició que no concep un cap de setmana sense anar a donar suport al seu equip. Per això, tots els punts s’han quedat fins ara al Municipal. Una marca que és fàcil esmentar-la però molt difícil aconseguir-la. Però ja se sap que, des de sempre, al Llagos li han anat els reptes complicats. Per això ha escrit els capítols que ha escrit i per això la història continua. 

Oriol Alsina tenia baixes. Però és igual quines perquè en aquest equip l’únic nom que preval és aquest, el d’ ‘equip’. Surti qui surti competeix, així de simple. Una frase matemàtica a l’equip blau-i-vermell, amb una plantilla extraordinària en tots els sentits. I on no arriben els del primer equip, ho fan els del filialasso. En aquest cas, el tècnic d’Arenys de Mar va optar per un onze amb Marcos Pérez a la porteria; una defensa amb Aimar Moratalla i Pablo Amantini a l’eix, amb David Crespo al lateral dret i David Bigas a l’esquerre; un mig del camp amb Pol Gómez i Maik Molist al doble pivot amb Gil Muntadas i Moussa Sidibé per bandes i una davantera amb Sascha Andreu i Marc Medina. Onze homes que van començar manant, prenent la paraula amb la pilota, la intensitat i la concentració com a grans arguments. Un inici fulgurant que resultaria amb un primer gol fugaç al minut 4. Moussa Sidibé, que quiet també fa molt de mal, va botar un córner que Pol Gómez va rematar amb el peu. Menció especial el que va fer el de Lloret de Mar, un pop que arriba a tot, que fa de tot: corre, talla, regateja, remata… veure’l jugar és pur espectacle. 

El Llagostera no volia cedir ni un pam de terreny a casa seva i va seguir percutint davant d’un Granollers al que li va costar molt entrar el partit, necessitant de dues grans intervencions d’Álvaro perquè el Llagos no se li desenganxés al marcador. El porter de l’equip vallesà va evitar el gol de Sascha amb una mà prodigiosa i després va treure una falta directa de Moussa. Abans, de nou Sascha hagués pogut marcar el segon en una acció on l’ariet es va saber fabricar la ocasió. El Granollers no trobava manera d’imposar el seu futbol de possessió davant el joc directe i la intensitat d’un Llagos amb les idees molt clares. No va ser fins passada la mitja hora quan el conjunt de José Solivelles va començar a treure’s una mica la pressió del Llagos i a tenir més presència en camp contrari. Tot i així, tret d’alguna centrada lateral, els granollerins no van provar Marcos Pérez. Si no s’imposava el sòlid sistema defensiu del Llagos, ho feien els futbolistes blau-i-vermells en les disputes individuals. Per posar un exemple, David Crespo va fer una feina sublim per aturar un dels jugadors més desequilibrants de l’equip vallesà, Kilian Villaverde. 

Al Llagos només li va faltar a aquesta gran primera part assestar un nou cop per encarrilar el matx, cosa que va fer a la represa a càrrec d’un Moussa absolutament desbocat. El ’10’, un mal de queixal pels rivals els 90 minuts, va rematar amb amb una definició magistral una elegant cavalcada de Pol Gómez, carregada de potència física i classe. Disfressat d’extrem, el ‘pulpo Pol’ es va recórrer tota la banda fins deixar un caramelet en forma d’assistència al de Mali, que sobretot a partir del gol va treure la seva versió més salvatge, aquella impossible d’aturar pels rivals. 

Però el Granollers té potencial ofensiu com per fabricar una ocasió en qualsevol moment i Guillem Pujol es va treure un xut que va treure San Marcos. L’àngel de la guarda del Llagos sempre té una aturada que exhibir cada partit. Quasi tot seguit, al minut 60, Sascha Andreu va culminar amb un majestuós remat de cap una mil·limètrica centrada de Gil Muntadas per establir amb el seu cinquè gol aquesta temporada el el 3-0 i deixar ja molt de cara la victòria pel Llagos, que, no va donar cap mena de treva al matx. De nou a pilota parada, de nou amb Moussa botant i marcant el córner el Llagostera va fer pujar un altre gol d’estratègia. Aquest cop a nom de Pablo Amantini, que va estrenar-se com a golejador blau-i-vermell amb un remat amb la testa impecable al minut 65. 

El 4-0 va deixar ja quasi del tot sentenciat el matx i els canvis també van ajudar a que així fos. El primer, Yeray Sabariego, relleu d’un incansable Moussa, va ajudar a enfortir el mig del camp. Després es va produir l’entrada de Monchi, que va entrar per un sòlid Aimar Moratalla. Amb l’ingrés del mitjapunta es produïa una alta excepcional notícia ja que debutava un altre jugador del filialasso amb el primer equip, demostrant la seva qualitat. En l’últim canvi, un altre del filialasso, Alex Cobos, va entrar per un magnífic Marc Medina. El migcampista va aportar control a la medul·lar. 

Victòria brutal que ens manté líders i a preparar ja el partit del proper diumenge al camp de la Grama, capaç de treure un gran empat de Terrassa aquest cap de setmana (11.45 h.). Hem de seguir treballant igual perquè així ho obliga a aquesta categoria i perquè sense treball no s’entendria un Llagostera que amb la seva manera de competir i guanyar ens té absolutament meravellats. 

FOTO 1: David Crespo va estar colossal per aturar un dels majors perills del Granollers, Kilian Villaverde

FOTO 2: Moussa Sidibé, quan engega la moto ningú el pot aturar

FOTO 3: Pol Gómez està a tot arreu i fa de tot. Veure'l jugar és tot un espectacle 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter