LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Maik Molist, el poeta del Llagostera-Costa Brava

Tornar

30/11/2018 14:11

Quan rep la pilota, no juga a futbol, l’escriu. Quan avança amb ella, no fa conduccions, elabora versos. I quan fa qualsevol passada és quan completa l’estrofa. Veure jugar Maik Molist és poesia. Una poesia amb què atreu la pilota, per això sempre va amb ell, perquè la tracta d’una manera tan especial que la té enamorada i no vol desenganxar-se d’ell. Tant, com per convèncer-la de que vagi allà on vulgui, ja que quan la condueix l’acaricia. I enamorat també té qualsevol aficionat al que li agradi el futbol perquè desperta emocions amb la seva elegant manera de jugar i la seva serenor, ja que, sigui quina sigui la situació, sempre manté la tranquil·litat. La seva manera de dirigir el joc, millor dit de recitar-lo, té captivats tots els almogàvers. I la calma, la pau que sempre transmet. 

“Això de la serenitat va amb la meva manera de ser. Sóc una persona bastant tranquil·la i ho demostro al terreny de joc. Apart, el fet de tenir experiència i portar anys jugant fa que quan estàs al camp no estiguis nerviós i no com quan ets jove, que surts amb moltes ganes de demostrar coses. Un cop ets més veterà saps que fer en cada moment’’, destaca Maik. El migcampista del Llagos domina el joc com pocs. “La meva gran virtut és donar al joc el ritme adequat, portar el ‘tempo’, és a dir, accelerar el joc quan s’ha de fer o calmar-lo quan és el moment. El no perdre pilotes també és un punt que fort que tinc’’, destaca el mig centre de Vic de 31 anys. L’ex de Manlleu i Figueres entre d’altres custodia la pilota com ningú. L’esfèrica mai se sent desprotegida al seu costat ja que si no té opció de passada o no pot conduir l’amagarà fins que passi el perill. 

“Això d’amagar i conduir la pilota crec que és una cosa que s’aprèn amb el pas dels anys i amb el temps he après que a la meva posició no es poden perdre pilotes, és clau si vols jugar en aquesta demarcació’’, explica Maik, que fa el futbol tan senzill que sembla complicat jugar amb la facilitat amb què ell ho fa. El que també és difícil és fer-se un lloc en aquest Llagostera extremadament competitiu que ha armat Oriol Alsina i on el vigatà s’hi sent molt a gust en el seu primer any. “El Llagostera m’està aportant com a futbolista i com a persona. Estic en un grup humà molt bo i esportivament molt competitiu. En aquest sentit, hi ha molta competència per jugar i el no jugar tants minuts em dona més ganes de jugar i de tenir protagonisme. Tothom vol estar al Llagostera i quan vens aquí saps que vens a un equip molt competitiu. Estar en aquest club és un privilegi i ho vull aprofitar’’, destaca el mig centre de Vic. “La competència sempre és bona perquè dona al jugador un plus més tant als partits com als entrenaments, perquè si no està bé sap que jugarà un altre. Fa que et fixis més en el que has de millorar per jugar més’’, assevera Maik Molist. 

Per trobar un altre futbolista a la categoria que jugui a la posició de Maik i interpreti i entengui el futbol com ho fa l’osonenc és evident que no s’ha d’apartar la mirada de l’equip de la Costa Brava. Gens. És el que passa quan tens al teu equip a Pitu Potter. Per posició i perfil de futbolista, el de Salt és el jugador amb qui competeix Molist per un lloc a l’onze. “Quan vaig venir al Llagostera sabia que havia de lluitar per un lloc amb ell. No cal dir res de Pitu, és el millor de la categoria -o com a mínim uns dels millors-, per la seva trajectòria i per la qualitat que demostra a cada partit. L’únic que haig de fer és aprendre d’ell i el que sé fer jo, fer-ho de la millor manera possible. Treballo per poder jugar jo però jo crec que podem jugar tots dos junts’’, confessa el mig centre. De fet, no és estrany que la classe de Pitu i de Maik s’ajunti al mateix temps ja que és una variant que ha emprat Oriol Alsina quan el tècnic ha utilitzat el trivot al mig del camp. 

El que és segur és que en aquest Llagos, jugui qui jugui, els resultats són els mateixos. “Estem molt forts a casa i fora tenim més problemes però és normal perquè guanyar a domicili és molt complicat. L’equip està en una molt bona dinàmica, ho ha un grup molt bo i espero que seguim en aquesta línia’’, assegura Maik Molist que, si al·lucina l’afició del Llagos amb la seva manera de jugar més al·lucinat el tenen a ell els almogàvers: “Tenim una afició molt fidel i la prova és que a qualsevol camp on hem anat sempre ha vingut, inclús a Eivissa al partit de Copa Federació, i no es pot dir això de totes les aficions. Agraïm molt aquest suport perquè al final quan jugues ho fas per una afició i t’agrada fer-ho bé perquè estiguin contents’’, ressalta el mig centre nascut a Vic, motivat amb el partit d’aquest dissabte a casa contra el Castelldefels (16:30 h.), que suposarà la retrobada amb els almogàvers al Municipal un mes després de l’últim partit a Llagostera:

Espero un partit semblant als que hem tingut fins ara. Els equips que venen aquí saben que som forts a casa i opten per fer-se forts en defensa i no cometre errors i a nosaltres ens costa marcar gols amb aquests plantejaments. Els petits detalls seran els decantin la balança cap a un costat o l’altre’’, assegura Maik Molist, que sempre tindrà un vers amagat per sorprendre, per trencar un partit bloquejat. No necessita més que la pilota, perquè amb ella, simplement, recita poesia. 

FOTO 1: Maik Molist sempre porta enganxada la pilota, mai la perd

FOTO 2: El mig centre de Vic protegeix l'esfèrica com ningú

FOTO 3: Pocs centrecampistes com Maik tenen la seva habilitat per sortir conduint 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter