LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

El Llagostera-Costa Brava perdona i resisteix a l'Olímpic de Terrassa (1-1)

Tornar

26/11/2018 15:46

Futbol és divertir-se però també patir, gaudir tenint la pilota però també treballar sense ella, saber donar cops però també encaixar-los, perdonar però també resistir, jugar per tu mateix però també pel company. Per si no ho sabíem, ens ho va ensenyar el futbol a l’Estadi Olímpic de Terrassa. I per si algú dubtava de que el Llagostera tingués après tot això, el Llagos va refrendar que tot això s’ho sap de memòria. Sap divertir-se, fer correr la pilota d’un costat a un altre però també correr d’un costat a un altre quan la té el rival. El Terrassa va obligar a això a un conjunt llagosterenc que va demostrar saber saber encaixar els cops amb el gol de Lucas Viale al 45’, només cinc minuts després del de Sergi Arranz. Però encara el Llagos va donar una altra lliçó després, la de resistir després de perdonar. Perquè, encara que vingués d’una primera part en què va perdonar molt, l’equip d’Oriol Alsina va saber sobreviure a la recta final a l’allau egarenca amb algun jugador ja tocat per la fatiga i amb els canvis esgotats per acabar fent-se amb un empat molt valuós. Aquí és on, un cop més, va quedar clar que un futbolista és capaç de multiplicar-se per ajudar el company. Tot, per l’equip. 

Però futbol també és un poble petit plantant cara a una ciutat gran: Llagostera, que amb prou feines reuneix 8.000 habitants, contra Terrassa, amb més de 200.000. Sí, és el que porta fent el Llagos els últims temps i el que ens ha fet grans, però la costum no ens ha de fer oblidar els excepcionals mèrits que acumula aquest equip, que va tornar a la Lliga amb un molt bon resultat. És cert, i tot s’ha de dir, que ara ja no som líders però ho dèiem llavors i ho seguim dient ara: a aquestes alçades de la Lliga és absolutament anecdòtic. Pesa molt més haver puntuat al camp d’un indiscutible aspirant a estar a Segona B l’any que ve que no pas la classificació. No es pot demanar més a un equip, que no ho oblidem, té encara molt marge de progressió tenint en compte que la plantilla és pràcticament nova. 

Marcos en porteria; una defensa amb Lucas Viale i Pablo Amantini de centrals, amb David Crespo de lateral dret i Joan Maynau de lateral esquerre; un mig del camp amb Pol Gómez i Pitu Comadevall al doble pivot amb Eric Jiménez i Moussa Sidibé d’extrems, i a dalt Sascha Andreu amb Gil Muntadas enganxant. Aquests van ser els 11 guerrrers escollits per Oriol Alsina per intentar assaltar el majestuós Estadi Olímpic de Terrassa, on els almogàvers van deixar la seva petjada un cop més, desvivint-se pel Llagostera des de la graderia. 

El conjunt entrenat per Cristian García es volia fer seva la pilota. Després d’uns primers minuts amb més possessió pel Llagos, el conjunt egarenc va aconseguir el seu propòsit de tenir més bola. Tanmateix, no l’aconseguia culminar, ja que l’impecable treball defensiu del Llagos, si no es movia en la perfecció, la fregava. De fet, tot i tenir menys l’esfèrica, l’equip blau-i-vermell generava més sensació de perill amb ella que el Terrassa. L’equip vallesà la movia d’un costat a l’altre amb paciència sense abusar del desplaçament en llarg però el Llagostera es movia com un acordió sense donar opció a que el Terrassa, obligat a anar per fora, pogués fer cap moviment clar de ruptura. Daisuke era el que més ho intentava per l’exterior en acció individual, encara que els egarencs van intentar-ho sobretot al principi amb tirs des de la frontal que no van crear cap inquietud. Qui desplaçava la pilota amb més espurna era un Llagos que també circulava amb paciència però amb més verticalitat, amb Pitu i Pol Gómez distribuint el joc, Sascha lluitant-lo, Moussa i Eric agitant-lo i Gil agilitzant-lo amb les seves aparicions entre línies. 

Les incorporacions de Crespo i Maynau també aportaven en el joc ofensiu de l’equip del Gironès. En les primeres aproximacions amb color blau-i-vermell, Gil Muntadas va xutar des de la frontal desviat i Crespo es va estar a punt de quedar mà a mà amb el porter. Tret d’un xut desviat de Daisuke, no es va produir cap novetat important més a l’àrea fins la boja recta final de la primera part. Tot va començar amb una combinació entre Maynau i Moussa que va acabar amb una centrada del de Bamako a la qual va arribar molt bé Gil des de darrere. Tot i així, el ’20’, no va tenir fortuna en el remat. En la jugada immediatament posterior, Sergi Arranz va posar per davant el Terrassa al minut 38 després de rematar en el rebuig d’un remat seu al travesser de cap. No obstant, no tardaria en arribar la resposta del Llagostera. Primer Sascha va veure com un defensa treia sota pals un remat seu en un córner i tot seguit, i en un nou córner, Ortega va treure un potent remat de cap de ‘jefecito’ Amantini però ‘mariscal’ Viale va marcar en el rebuig també amb la testa. Cinc gols ja pel central argentí, que es consolida com a pitxitxi de l’equip. Entre la de Moussa, la de Gil, la de Sascha i el gol de Viale, quatre ocasions claríssimes es va apuntar el Llagos al primer temps. 

El Terrassa va sortir molt intens a una segona part en què va continuar tenint la possessió de pilota però accentuant el seu domini i obligant amb la seva empenta i qualitat l’equip blau-i-vermell a retrocedir cada vegada més. Però si una cosa porta el Llagostera a la seva sang és resistir i l’equip d’Oriol Alsina va saber contenir l’enorme potencial d’un equip egarenc que no va disposar de massa oportunitats clares tot i apoderar-se de l’esfèrica. En la situació en què més a prop van estar els vallesans del segon gol va ser en un xut ras d’Arranz que va treure amb els peus San Marcos Pérez. Per part del Llagostera, Eric Jiménez, va disposar de la millor pels de la Costa Brava en aquest segon temps. L’extrem, després d’una bona acció individual, es va plantar a la frontal de l’àrea amb bona posició per disparar però el xut li va marxar fora. En els canvis, Oriol Alsina va donar entrada a Sergi Arimany per Sascha, Aimar Moratalla per Viale i Maik Molist per Amantini. Arimany va baixar pilotes, Aimar va aportar solidesa i frescor a la defensa i Maik, molt de treball. Tot i el cansament, el Llagos, amb ofici i el decisiu suport dels almogàvers, va resistir heroicament per endur-se un punt d’or a Llagostera. 

Un punt que serà encara més valuós si es guanya dissabte a casa al Castelldefels (16:30 h.), en un partit en què el Llagostera es retrobarà amb els almogàvers al Municipal quasi un mes després. Queden dies però ja tenim moltes ganes de que aquesta retrobada es produeixi i tornem a gaudir de la màgica comunió entre afició i jugadors. 

FITXA DEL PARTIT: http://fcf.cat/acta/1819/futbol-11/tercera-divisio-nacional/grup-v/aa/terrassa-olimpica-2010-sad-a/aa/llagostera-ue-a

FOTO 1: Lucas Viale es consolida com a pitxitxi del Llagos amb cinc gols 

FOTO 2: Daisuke i Maynau van mantenir un duel molt intens a la seva banda 

FOTO 3: Pol Gómez, sempre atent a tot 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter