LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

Juvenilasso 2-2 Damm: com si haguéssiu guanyat

Tornar

13/11/2018 14:55

Sí, la Damm us va empatar al final, però els guanyadors moral vau ser els jugadors del juvenilasso. La imatge d’Adrià Casanovas proclamant el gol de la victòria segueix sent l’estampa del partit. Perquè és la pura imatge del que sou, un equip que predica a la perfecció el que és el Llagostera. Teníeu davant un equip potentíssim, un juvenil A de la Damm fet per pujar sí o sí. “Però, i què?’’, vau dir al terreny de joc des del principi. No vau baixar el cap en cap moment i, tot i encaixar aviat el 0-1, vau capgirar el marcador a base de treball, de ser tossuts i obstinats. Sí, després va acabar empatant la Damm. Però, i què? Més enllà del resultat, ¿treu algun merit aquest 2-2 al que vau fer contra un dels tres millors equips de la categoria? Si algú va veure el partit no fa falta respondre. I qui no el va veure esperem que tampoc hagi de respondre després de llegir aquesta crònica. 

Acostumat a lluitar contra transatlàntics, ja ho va fer al camp d’un Cornellà B on va guanyar 1-3, el juvenilasso volia sí o sí una victòria que el fes navegar amb més velocitat per escapar de la part baixa de la classificació, immerescuda per aquest equip, sobretot si es té en compte el que va passar dissabte passat al Municipal contra la Damm de Martín Posse. L’equip que dirigeixen Álvaro Fernández i Guillem Ferrer va presentar un onze disposat en un 5-3-2: Gerard Asparó en porteria; una línia de centrals amb Sergi Resta, Pol Llubera i Gerard Davesa de centrals amb Dídac Gordils de carriler dret i Íker Díaz de carriler esquerre, un mig del camp amb Pau Juvanteny, Dani Resta i Arnau Romero i una dupla de davanters amb David López i Joan Serrallonga. 

La Damm va encetar el matx amb una ràpida circulació de pilota i els primers minuts va aconseguir en part imposar les seves intencions. El conjunt de la cervesa va assestar el primer cop al juvenilasso amb un gol en un mà a mà de Guillem Naranjo al minut 11. Però, amics, el Llagostera no és un qualsevol que baixa el cap quan rep un cop així. Més aviat al contrari, les bufetades l’estimulen. I així va ser. Després d’uns minuts de recuperació, Joan Serrallonga, va empatar en una jugada que defineix el davanter: qualitat i caràcter. Amb la motivació extra també que sempre suposa competir contra el teu ex-equip, el punta va delectar el Municipal amb una jugada de galeria: l’osonenc va rebre d’esquenes, es va obrir l’espai, i des del fora de l’àrea, va ajustar amb molta classe al pal llarg. Serrallonga, en una senyal de respecte i estima als seus ex-companys, no va celebrar el gol i només va fer el gest de demanar perdó. 

La Damm es va fer amb la pilota i volia donar-li velocitat al joc, igual que als primers minuts. Però, el juvenilasso, molt ben plantat -sense deixar espai entre línies-, i molt intens, va fer que l’equip de la cervesa se sentís atrapat en una gàbia i sense opcions d’escapar perquè les oportunitats dels visitants no arribaven. Després del 0-1, l’aixeta d’ocasions havia quedat tancada. No pas la de situacions de gol pel Llagos, que no tenia la pilota però sí les oportunitats. La més clara, una passada de la mort de Dani Resta que no va trobar rematador. 

Sense que el seleccionador català sub-18, Damià Abella, seguís sense perdre’s cap detall, el juvenilasso va continuar avisant i exposant arguments per la victòria a la segona meitat. David López, un constant incordi a les transicions ofensives, va marxar en velocitat en una contra i va estavellar un violent xut al travesser a l’inici del segon temps. La Damm, fent sentir la seva obligació de guanyar, va persistir, exigint la millor versió del juvenilasso, que quan no li va arribar l’ordre, va tirar de patiment per resistir a dues oportunitats clares dels visitants. Malgrat que els de Martín Posse van tenir davant de sí dues ocasions clares per marcar el segon, la sensació d’igualtat i de que podia guanyar qualsevol seguia instal·lada al Municipal. 

Álvaro Fernández va moure la banqueta a partir del minut 75 i va introduir Marc Montero per Serrallonga, Aarón Castillo per Romero i Sergi Guino per Dani Resta. Impulsat també pels canvis, el juvenilasso va continuar trepitjant amb freqüència l’àrea de la Damm quan tenia oportunitat. I David López va tornar a topar amb el pal en una nova ocasió del Llagos. Però a la següent, es faria realitat el gol amb el qual estava tothom somiant. Va portar la firma d’un nano descarat, que sempre revoluciona els partits quan surt, que no li importa ser de primer any, que només sap fer que golassos: Adrià Casanovas. El ’14’ va controlar una pilota llarga i, des de tres quarts i escorat, va col·locar un xut a mitja alçada ajustat al pal llarg. Gol descomunal, Eufòria absoluta, emoció brutal. Per enèssima vegada, al Municipal el petit es menjava el gran. Però a la següent jugada empataria la Damm. Una diana que només canvia un número. Perquè després del que ens vau fer viure i de la lliçó que ens vau donar per nosaltres és com si haguéssiu guanyat. 

FOTO 1: La passió amb què Adrià Casanovas va celebrar el seu gol amb els seus companys, la imatge que defineix aquest juvenilasso

FOTO 2: Gerard Davesa va ser un mur al darrere

FOTO 3: Joan Serrallonga suma dues jornades consecutives marcant 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter