LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

El Llagostera Costa-Brava posa la millor traca final a la festa dels almogàvers guanyant el Santboià (2-1)

Tornar

05/11/2018 15:49

Miraves a un costat hi havien almogàvers. Miraves cap un altre i també. Miraves en front de tu i n’hi havia més. Petits i grans, joves i vells, de totes les edats. L’afició,anb els socis, els jugadors de futbol base i les mares i pares va posar el Municipal ben elegant per animar al primer equip en el partit contra el Santboià. I el sènior no va ser menys, ja que va agafar de l’armari el seu millor vestit: entrega, lluita i intensitat. Encara que, en realitat, són peces de roba que el Llagos sempre porta posades. Però veure com el Municipal es posa així per tu sempre motiva encara més, sobretot si veus com els jugadors del futbol base es desviuen per tu animant-te. Per això la resposta dels fubolistes va ser guanyar 2-1 al Santboià per posar la millor traca final a la gran festa dels almogàvers. I ja van tres punts més. I ja van set victòries en set partits disputats a casa. I quan passa això és que hi ha un molt bon equip o que l’afició és tan fidel que es fa molt complicat guanyar en un determinat camp. En el cas del Llagostera són totes dues coses. Sense cap mena de dubte. 

Quan vas a Llagostera no saps com jugarà l’equip blau-i-vermell. El que sí saps és que et trobaràs un equip molt tossut que no pararà de correr i posar la cama al llarg dels 90 minuts i una afició que no pararà d’animar. Potser tenir aquesta certesa suposa una avantatge perquè ja tens una mica d’informació del Llagos, però en el fons és un desavantatge significatiu perquè és una arma molt complicada de contrarrestar. Com també ho és la tremenda confiança que té en sí mateix aquest equip i el cos tècnic. El conjunt llagosterenc venia de perdre dijous al camp del San Cristóbal però, com havia passat en els xocs posteriors a les dues anteriors derrotes aquesta temporada, l’equip es va reposar a la següent jornada i amb els mateixos arguments. Un gran símptoma. En aquest Llagos hi ha poc lloc pels dubtes. 

I poc lloc també per tota la qualitat en quantitat que hi ha a la plantilla. I és que Oriol Alsina ho té cada setmana més complicat per decidir l’onze titular. En aquest cas l’entrenador del Llagos va apostar per Marcos Pérez en porteria; una defensa amb Lucas Viale i Pablo Amantini de centrals amb un Aimar Moratalla que tornava després d’una lesió muscular al lateral dret i Joan Maynau al lateral esquerre; al mig del camp Pitu Comadevall conformava el doble pivot amb Pol Gómez amb Eric Jiménez i Moussa Sidibé per bandes i a dalt Sascha Andreu era el davanter amb Gil Muntadas per darrere. 

Com que el Llagos confia molt en sí mateix encara que l’anterior resultat sigui una derrota i sap que on no arribi l’equip hi arribarà l’afició, el conjunt del Gironès va sortir en tromba i amb molta intensitat a pel partit, combinant a la perfecció com sempre la circulació de pilota per baix i el joc directe. Sascha Andreu va tenir la primera de cap i també els d’Alsina van ensumar el gol en algun que altre córner a favor però el Santboià va tenir una ocasió molt clara en aquest inici. El conjunt d’el Baix Llobregat va botar una falta directa, aturada amb una intervenció molt meritòria de San Marcos, ja que el xut anava ras ajustat que tapava la barrera.

El Llagos va fer seva l’esfèrica cada cop més amb el pas dels minuts i s’aproximava a l’àrea de totes les maneres. Pitu desplaçava, els dos laterals es desplegaven en atac exhibint la seva fortalesa física, Moussa sempre treia petroli cada cop que encarava i Eric el mateix. De fet, el ’17’ va estar a punt de marcar un gol idèntic al del Prat en una de les accions més clares. El Llagostera era intens i vertical però, a la par, estava competint contra un Santboià molt seriós que es va fer fort al darrere i a l’hora de recollir les segones jugades. Sascha Andreu va disposar de les dues últimes situacions de gol a la primera part. En la primera va rematar de cap desviat tot i en la segona i més clara va arribar molt bé a posició de remat però el tir no li va agafar porteria al gladiador del Llagos. 

El davanter barceloní és tan capaç de finalitzar jugades com d’iniciar-les i pràcticament en la primera acció del segon temps l’acció del primer gol va néixer del pit del ‘7’. El punta va baixar un refús al mig del camp, un art que domina com pocs, i la va cedir per Eric, que va desplaçar a l’espai per Moussa. La defensa santboiana va aconseguir rebutjar però Sascha, multiplicat, va recuperar i la pilota li va quedar a la frontal per Gil Muntadas, que sense nervis, com si res, va ajustart el xut amb rosca al pal en un xut a mitja alçada. Si la perfecció existeix, el migcampista va ho demostrar amb aquest gol. ‘Gladiator’ Sascha va fer el treball brut lluitant-la i l’artista Gil va dibuixar un tir perfecte. 

Tanmateix el Santboià, sense perdre la seva actitud lluitadora, va exigir un cop més una parada inhumana de San Marcos, que va haver de volar pràcticament a l’escaire per enviar a córner una falta directa que molts pocs privilegiats poden aturar. El partit es va començar a obrir i, després de que Moussa fregués el gol amb un xut des de fora de l’àrea, va arribar el segon. L’autor, un jugador que no necessita molt, ni minuts ni contacte amb la pilota, per marcar, un gran amic com pocs del gol: Marc Medina. El davanter havia entrat no feia ni un minut per Eric i pràcticament va convertir en gol la primera que va tocar al minut 63. Sense controlar, i tot estar molt a prop, Medina va disparar amb una canonada imparable i violenta que va tocar al travesser abans d’entrar. Primer gol de la temporada pel punta, que sempre aporta moltíssim quan surt des de la banqueta. 

A pesar del 2-0 i de que el matx semblava encarrilat, el Santboià sí que va estar encertat en aquest cas en la rèplica. En una jugada a pilota aturada i molt embolicada, Guillermo Torres va fer pujar el 2-1 a l’electrònic per plantejar al Llagotera un final de partit d’infart. Però el Llagos, un expert en patir i un equip que no li té por a res, va defensar el resultat amb prou solvència i inclús va estar més a prop la tercera diana amb una nova ocasió de Medina que l’empat. Amb tot l’equip defensant i un exèrcit d’almogàvers al darrere amb el Municipal a rebentar, els d’Oriol Alsina van aixecar un mur davant la porteria de San Marcos i els canvis -Maik Molist va entrar per Gil i David Bigas per Maynau-, també van ajudar en aquest tram final. El Santboià ho va intentar sobretot amb desplaçaments directes i centrades però Viale i Amantini ho van treure absolutament tot per acabar assegurant tres punts que ens mantenen a dalt de tot. I és que guanyar al Municipal sempre és difícil, però amb l’aspecte que tenia aquest cop si que ja era quasi impossible per qualsevol equip que ho intentés. 

Una victòria, una traca final per a la festa de tots els almogàvers, que s’ha de fer encara més bona el proper diumenge al camp del Reus B (17:00 h.). Rival dur que porta cinc jornades seguides sense perdre i desplaçament llarg, però quan saps que hi haurà almogàvers que recorreran els més de 150 quilòmetres que separen Llagostera de Cambrils els jugadors saben que la dificultat serà molt menor i que l’esforç que faran serà encara més gratificant. I és que no hi ha res com tenir una afició com aquesta, que se supera partit rere partit. 

FOTO 1: Maynau va aportar projecció i desplegament físic al lateral dret

FOTO 2: Moussa va tornar a fer de les seves com sempre 

FOTO 3: Els desplaçaments de Pitu, sempre una de les armes més perilloses del Llagos

FITXA DEL PARTIT: http://fcf.cat/acta/1819/futbol-11/tercera-divisio-nacional/grup-v/aa/llagostera-ue-a/aa/santboia-fc-a

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter