LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

L' adéu d'un mite

Oriol Alsina fa un pas al costat, i es dedicarà plenament a la direcció esportiva de la UE Llagostera Costa Brava. Amb 611 partits a l'esquena, va agafar el club a Tercera Regional i el va portar a Segona A. Una fita inimaginable. Sense cap mena de dubte el millor entrenador de la història del club.

Tornar

10/05/2017 15:59

L'ADÉU D'UN MITE.

Oriol Alsina fa un pas al costat, i es dedicarà plenament a la direcció esportiva de la UE Llagostera Costa Brava. Amb 611 partits a l'esquena, va agafar el club a Tercera Regional i el va portar a Segona A. Una fita inimaginable. Sense cap mena de dubte el millor entrenador de la història del club. 


Res és etern i tot té un final. Després de setze anys a la banqueta t'has més que guanyat aquest descans. Res no hagués estat possible sense tu. El club és avui quelcom inimaginable fa tants anys. 

 

Vas arribar quan el club passava per Tercera Regional. El camp de sorra, la manca de vestuaris, jugadors, material, etc. no et van frenar. Tenies un somni i te'l vas callar. Qualsevol hagués dit que estaves boig, però tu volies fer-ho tot amb el Llagostera. I tal qual, el primer pas era pujar l'equip. Un equip de nanos del poble que mai haguessin pensat en pujar de categoria. I a la primera, ascens!

Després d'un parell d'anys fora vas decidir tornar i vas agafar l'equip a la Segona Regional. Inoblidables els Durán, Llinàs, Perxi, etc. Un equip fet per gaudir. Un equip que va trigar un any en posar el Llagostera on només hi havia estat un cop. Playoff i ascens. El rècord quedava igualat. Ja estàvem a Primera Regional.

Vam començar la lliga ben forts. Moltes victòries èpiques al darrer instant. Molts gols a l'últim minut. Herois. Un equip del que sempre n'has parlat molt bé. Els Acín, Ubach, Piován i molts altres podien aconseguir quelcom històric. El poble ja en començava a parlar. I si aconseguir l'ascens a Preferent?
Campions i festa grossa. 

 

I ja hi erem. Podies haver plegat en aquell precís instant. Ja havies fet història i podies marxar per la porta gran. Però tu volies més, molt més. A Girona se' començava a parlar. David Costa, Casagran, Palomeras, Vallejo i un seguit de jugadors ja coneguts al futbol territorial. I en dues temporades, Martorell. Un altre playoff, el segon. I un altre ascens. Impressionant.

I arribava la Primera Catalana. El futbol català ja no entenia res. Què hi fa el Llagostera a Primera Catalana? Doncs potser tenien raó. I en un any es va demostrar. Els Buendia, Nene, Portolés, Rubio, etc. ho feien possible i duien el Llagostera a categoria nacional. Impensable uns anys enrere, però tu volies més.

I debutàvem a Tercera Divisió. "Un any de conèixer la categoria i un altre per pujar a Segona B", deies de broma als més propers. Dit i fet. Una temporada impressionant, campions i playoff. Recordes Amposta? Recordes Cerceda? Els Guitart, Masferrer, Plaja, Pedrito... De bojos. En aquest moment a arreu de l'estat se'n començava a parlar. Sisè ascens i un futur incert. Ja ningú sabia on podia arribar el Llagostera.

I va arribar la Segona B. "És el nostre sostre" deies, "Hem de gaudir-ho" deies. I els primers vaticinis no eren molt bons. Va costar arrencar i tothom veia el final de la progressió. Molta gent veia el descens del Llagostera per Nadal. "Això no passarà, podeu estar tranquils. Som el Llagostera" vas dir. I va arribar Manacor. Una primera victòria molt soferta que encetaria una ratxa de victòries impressionant. Doncs cinquens i a un punt del playoff. Recordem molt bé el teu argument. "Feu una fotografia a la classificació, perquè d'aquí molts anys ningú es creurà que vam fer això amb el Llagostera". 

Un any més a Segona B. Moltíssims Llagosterassos. Una victòria increïble al Prat, i cap a Mestalla! Uns setzens de Copa davant el València. Quelcom històric que ningú al poble oblidarà mai. I semblava que això si era insuperable, però tampoc, faltava el més gran.

Arribaria la temporada 13/14. Un seguit de victòries al principi ens feia somiar. Una lliga impecable que ens duia a una última jornada d'infart. Els Pitu, Sellarès, Moragón, Óscar Álvarez, Aimar, Planagumà i molts més s'enfrontaven al Elche Ilicitano. Podia passar de tot. Podiem ser campions o quedar fora del playoff. I no vas fallar, mai falles. Campions i rumb a Segona A!

Un altre playoff en que sense dubte erem la ventafocs del sorteig. Rebiem l'històric Racing de Santander. Un club de Primera amb una afició increïble. L'únic playoff que has perdut fins ara i va haver de ser davant 22.000 persones i al 89'. Moment dur però alhora molt bonic per a tots nosaltres. Però erem campions, i teniem una segona oportunitat.

 

Vam arribar a Avilés, i el 2-0 presagiava el final. Un vestuari enfonsat. Veiem com s'estava escapant l'oportunitat de les nostres vides. Ho veiem tot negre, va ser un moment realment dur. "Només hem de guanyar 3-0 a casa. Tranquils que això ho aixequem" vas dir. La nostra cara va ser d'estupefacció. Començava la remuntada. I PAM! cap a la final. Només els qui vam estar en aquell vestuari sabem el que vas aixecar aquell dia. Sabem que ningí més ho hagués aconseguit. Tothom ho veia increïble, tothom es tornava boig. Tu et limitaves a dir que "Jo celebro així la Festa major de Llagostera". Mestre.

 

I arribava la final de les finals. Ens tocava jugar davant un altre gegant, el Nàstic de Tarragona. I moltíssima fressa. I un gol de Sellarès que ens va fer embogir. T'ho confessem. Per primer cop ens vam veure realment a Segona A. T'imagines que pugem? T'ho imagines? Però dos gols en pocs minuts ens van deixar un sabor de boca agredolç. Era difícil, molt difícil però podiem fer-ho. Al vestuari tothom es mentalitzava. Tu ho tenies clar, "90 minuts a Llagostera" deies somrient.


Tornada, 21/6/2014, un dels dies més feliços de la nostra vida. El dia que sempre recordarem, el dia que el somni es va fer realitat. El dia que Llagostera va ser el centre del Món futbolístic. El dia del tractor, el dia del Mc.Donalds. Som així, i tot plegat ha estat impressionant perquè som així. Milers de reportatges, milers d'entrevistes, un estadi nou, un món nou, el futbol professional.

Ja no parlarem dels anys a Segona A. Ja no parlarem dels Querol, Imaz, René, Alcalá, Sergio León. Ja no parlarem d'Escassi, Juanjo, Herrero, Ríos i molts més. Ja no parlarem de que vam estar a punt de pujar a Primera. Ja no parlarem de que per poc no vam rebentar Riazor. De que vam guanyar al Sadar, a Zorrilla, a Son Moix, de que vam empatar al Villamarín! Recordes quan tota l'afició del Betis es va posar d'en peus per aplaudir i ovacionar el Llagostera? Un dels moments més especials que hem viscut i viurem mai. 

Moltes gràcies míster. Per tot plegat.
Per deixar-te la pell en cada entrenament i en cada partit. Per deixar-te la vida pel Llagostera. Per defensar els nostres colors en cada roda de premsa. Per haver-nos fet viure un somni impossible de somiar fa uns anys. Gràcies per tantíssimes coses.

Sempre seràs el míster del Llagostera.

Chapeau Oriol, ets etern.

#GràciesMíster

 

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter