LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

EL DIA QUE EN MANEL ES VA FER LLEGENDA

Victòria agònica, merescuda i molt emotiva (1-0) de la UE Llagostera Costa Brava davant el Gavà. La necessitat de l'equip de sumar els tres punts va omplir d'emoció a la graderia que va esclatar d'eufòria al final del partit. Manel va aconseguir un dels gols més bonics de la història del Llagostera. L'equip surt de la zona de descens i amb la moral i l'autoestima molt altes.

Tornar

12/03/2017 12:22

EL DIA QUE EN MANEL ES VA FER LLEGENDA


Victòria agònica, merescuda i molt emotiva (1-0) de la UE Llagostera Costa Brava davant el Gavà. La necessitat de l'equip de sumar els tres punts va omplir d'emoció a la graderia que va esclatar d'eufòria al final del partit. Manel va aconseguir un dels gols més bonics de la història del Llagostera. L'equip surt de la zona de descens i amb la moral i l'autoestima molt altes.


El viscut ahir al Nou Municipal de Palamós Costa Brava passarà a la història del club com un d'aquells dies en què el futbol obliga les persones a ser feliços, a abraçar al que tens al costat, a cridar i saltar, a emocionar-se. Potser la tensió acumulada en una temporada que no està sent gens fàcil per al Llagostera, va convertir la celebració del gol de la victòria en un punt de partida cap a coses molt grans que vindran en el futur.


Perquè es demanava des del club el suport de l'afició durant tota la setmana i sabent de la importància d'aquests tres punts davant un rival directe, l'afició va respondre: primer punt guanyat. No obstant això, les gairebé mil persones que van assistir a les grades, estaven en silenci. El partit es jugava entre un ambient de tensió, de pànic, d'incertesa. Se sentien els crits dels jugadors, les indicacions dels entrenadors, els cops a la pilota ... No hi havia ambient. Tan sols l'incansable crit del Pim Pam Pirulé (David Requena), trencava a vegades l'estat de tensió màxima de l'estadi.


El Llagostera va dominar al seu rival des del principi. El Gavà és un equip que ha millorat moltíssim des de la primera volta i principalment Boris, el pitxitxi del grup, es fa respectar molt entre els seus rivals i obliga a una vigilància especial. Aquí Valentín va estar enorme. Li va guanyar en el 90% dels duels individuals. Segurament aquesta va ser una de les claus perquè el Gavà no creés excessiu perill a algun contraatac. I mentre, els locals a la seva: toc, domini, triangulacions i bones jugades però faltava última passada i definició. Manel va tenir l'ocasió més clara en una rematada des de molt a prop de la porteria de Craviotto però el porter va aturar molt bé.


També Pablo va destacar en la primera part per la seva hiperactivitat i va provocar les situacions de més perill. El partit estava clarament dominat i només faltava el gol. Els nervis creixien i els fantasmes d'una nova ensopegada que hauria posat les coses molt difícils per al Llagostera, sobrevolaven Palamós.


Després del descans, el Gavà va donar un clar pas endavant i va intentar sortir més de la seva cova. Van començar els contraatacs i el silenci era cada vegada més aclaparador a la grada. El Llagostera es bolcava cada vegada més cap al gol i van ser innombrables els córners que va llançar deixant una sensació que arraconava el rival que amb paciència esperava el seu moment. Aquest moment va arribar a les botes de Boris. Boris el temut. Boris el Temible. El dolent de la pel·lícula. El que primer dispara i no falla. El més ràpid de l'Oest. Es va quedar sol davant Moragón. El porter local, en una intervenció única, es va plantar davant el pistoler i va tapar tot buit possible ennuvolant la visió del davanter que ja no va saber què fer amb la pilota. L'alleujament a la grada va ser exactament el mateix que va sentir quan Samu es va creuar entre la pilota i la porteria salvant un gol segur del Gavà.


La por i els nervis eren ja demolidors i només quedaven cinc minuts. Un altre bon partit sense premi. Una altra vegada a fer números. Una altra vegada la impotència de no trobar solucions davant els reptes que proposava el rival. Era el minut 85. Ja no quedaven pipes. Ni ungles. I llavors va aparèixer Manel ...


Un córner en curt, un centre al vèrtex dret de l'àrea petita del Gavà i Manel, entre quatre defenses, l'envers el pit i es treu del mig a tots els seus rivals amb un barret dels quals només Van Basten era capaç de fer i defineix segons cau la pilota amb la subtilesa amb la qual només Romario podia definir. El gol de l'any. Un cant a la bellesa. Una oda al futbol. El naixement d'un crac.


La grada de Palamós es va tornar boja. Oriol Alsina volia fins i tot saltar al terreny de joc per jugar. L'eufòria es va desencadenar al Nou Municipal. Per fi el treball impressionant de l'equip donava els seus fruits, merescudíssims fruits. I el regal de Manel a tota l'afició i a tot el món del futbol, ​​quedarà en la retina dels nostres ulls gravada a foc lent. "Jo hi vaig ser", podrem explicar als nostres néts. "Jo vaig veure el gol de Manel", direm.


El Llagostera supera la seva primera situació extrema gràcies al gran esforç d'un conjunt que aconseguirà els seus objectius a força de fe, coratge, treball i futbol. I mentre, Manel és llegenda.

ACTA DEL PARTIT

http://actas.rfef.es/actas/RFEF_CmpPartido?cod_primaria=1000144&CodActa=40428

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter