LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

L'ALCOIÀ GUANYA AMB MORAL I OFICI

Derrota a casa de la UE Llagostera Costa Brava (1-2) davant l'Alcoià, un equip molt dur que va tirar d'ofici per guanyar el partit. El Llagostera va tenir més i millors ocasions però no va saber definir mentre que els visitants van aprofitar al màxim les seves opcions. Debut de Pitu Comadevall després de la seva tornada a casa. Marc Fernández va marcar el gol del Llagostera i després va ser expulsat amb vermella directa en un altre arbitratge que va desesperar al públic i jugadors.

Tornar

13/02/2017 10:10

L'ALCOIÀ GUANYA AMB MORAL I OFICI


Derrota a casa de la UE Llagostera Costa Brava (1-2) davant l'Alcoià, un equip molt dur que va tirar d'ofici per guanyar el partit. El Llagostera va tenir més i millors ocasions però no va saber definir mentre que els visitants van aprofitar al màxim les seves opcions. Debut de Pitu Comadevall després de la seva tornada a casa. Marc Fernández va marcar el gol del Llagostera i després va ser expulsat amb vermella directa en un altre arbitratge que va desesperar al públic i jugadors.


L'Ofici. La picardia. La murrieria. Justament això que a "l'altre futbol" és imprescindible. En aquest futbol del subsòl, del cop de peu provocador, l'insult o de la simulació. El futbol de segona B i el que serveix per estar allà dalt, com l'Alcoià. Perquè l'Alcoià no és només moral, també és ofici. Un equip molt treballat per a això: aprofitar al màxim les seves opcions, les seves jugades d'estratègia i ser molt dur. Una roca d'equip que a més maneja a la perfecció "l'altre futbol".


Ahir es van poder veure a Palamós algunes de les virtuts i mancances del Llagostera. Entre les virtuts estan sense dubtar-ho, la seva qualitat i bon tracte amb el joc. Va haver-hi possessió de pilota molt alta, principalment a la primera part. Tot i que a la primera meitat tot just hi va haver poques ocasions, la més clara la va tenir el Llagostera que després d'una jugada de Rafa Jordà per l'esquerra, va centrar al cor de l'àrea i el rebuig li va arribar en el punt de penal a Colorado (cada dia més imprescindible en aquest equip), que va voler acomodar la pilota i va perdre la gran oportunitat de marcar. Una de les mancances, falta gol. El Llagostera no és un equip contundent en atac.


Vuit dels últims deu gols del Llagostera han estat d'estratègia (una altra de les virtuts). Ahir no sortien les jugades assajades. No obstant això els locals defensaven bé, amb molt d'ordre. L'Alcoià és també un equip perillós a pilota parada i es va anul·lar molt bé el perill visitant a força d'estudiar-lo i entrenar-ho. Una altra virtut: es treballa molt i bé.


El primer temps va ser molt lleig, com volien els visitants. Un autèntic festival de cops i joc subterrani. Una lluita a cops de colze en cada pilota aèria i una mirada constant cap a l'àrbitre que, incomprensiblement, estava més preocupat perquè els jugadors traguessin bé de banda que pel perill de les entrades. De fet, Rafa Jordà va rebre falta en gairebé cada pilota que intentava pentinar de cap i va acabar el primer temps rebent una targeta groga per protestar una d'aquestes faltes no assenyalades. Amb el xiulet del col·legiat assenyalant el descans va arribar la primera gran xiulada de la grada.


A la segona meitat el Llagostera va intentar mantenir de nou la possessió de la pilota. La va tenir. Però molt aviat, una pèrdua absurda al centre del camp, va provocar una contra de l'Alcoià que va definir Jorge Hernández de manera magistral amb una vaselina a Moragón. Un cop molt dur per a l'equip local que es complicava el partit. A partir d'aquí, una altra vegada el futbol de subsòl. El dels llestos.


Faltes constants, interrupcions, pèrdues de temps, protestes a l'àrbitre ... ofici. I aquí una de les mancances dels locals: cal interpretar aquest altre futbol. Falta la pilleria.
Al cap de 18 minuts del segon temps, un córner per l'Alcoià i gol. Una jugada molt similar a la del gol de l'equip valencià en l'anada. Bloqueig al primer pal i Ruso que marca el segon. Moment d'eufòria en els visitants que amb molt poc, guanyaven 0-2 en un dels camps més difícils de la categoria.


Pitu Comadevall, que tornava a debutar al Llagostera després del seu pas per l'Índia, va intentar una volea meravellosa que un defensa va treure sota pals. Moment per destacar una altra de les virtuts del Llagostera: mai es donen per vençuts. Després d'un altre munt de faltes, interrupcions i polèmiques, Marc Fernández va aprofitar una errada de la defensa visitant per retallar distàncies i alimentar l'esperança local de remuntar el partit.


En aquesta constant desprotecció davant les pèrdues de temps i constants faltes, Marc Fernández va anar a treure de banda i un jugador visitant li treu la pilota de les mans. Marc va reaccionar empenyent al rival i aquest va caure fulminat com per un llamp. L'àrbitre va expulsar amb vermella directa al jugador local.


Amb tot, Manel va rematar alt per poc una falta lateral i el propi "killer" del Llagostera va tenir l'última i més clara ocasió del partit en el descompte: tot sol i a un metre de l'àrea petita, la seva rematada se'n va anar fora davant la desesperació de tots. No mereixia la jugada ni el partit aquest final. El crac del Llagostera, el pitxitxi, el golejador que mai falla, es va fer humà per un instant.


Amb mèrits més que suficients per almenys haver empatat, el Llagostera va perdre. Amb molt poc (que és molt) l'Alcoià va guanyar el partit. Aquest altre partit que cal saber competir. El de la pressió a l'àrbitre, el cop de peu, el de desplaçar la pilota, el dels murris, els llestos. El partit de l'ofici.

ACTA DEL PARTIT

http://actas.rfef.es/actas/RFEF_CmpPartido?cod_primaria=1000144&CodActa=39757

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter