LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / NOTICIES

EL VAMPIR S'ESCAPA VIU

Empat (1-1) entre la UE Llagostera Costa Brava i el València Mestalla en un partit marcat per la superioritat catalana i la mala sort. Manel va avançar als locals i Soler, a cinc minuts del final, va empatar de falta directa. Masó va ser expulsat per doble groga. L'àrbitre va anul·lar un gol al Llagostera a la primera meitat (Rodri) i encara no se sap per què.

Tornar

12/11/2016 23:32

EL VAMPIR S'ESCAPA VIU


Empat (1-1) entre la UE Llagostera Costa Brava i el València Mestalla en un partit marcat per la superioritat catalana i la mala sort. Manel va avançar als locals i Soler, a cinc minuts del final, va empatar de falta directa. Masó va ser expulsat per doble groga. L'àrbitre va anul·lar un gol al Llagostera a la primera meitat (Rodri) i encara no se sap per què.



Durant tota la setmana es parlava pels racons de la Costa Brava que alguna cosa passaria el cap de setmana. Tots sabien (però ningú parlava obertament d'això) que un vampir venia a visitar la zona. Les gents del lloc, per si de cas, es van proveir d'alls i altres estris anti ratpenats. Se sabia, fins i tot, que el vampir que visitava Palamós era de nom noble, descendent directe del ratpenat més conegut en el món del futbol: el València. Tot un fill de Dràcula amb set de sang.


També se sabia que el club va fer una crida al més pur estil "Batman" per avisar a la població del perill que corria el seu equip. I la veritat és que el Llagostera estava preparat per a la missió: caçar al vampir. I per això, Oriol Alsina va preparar als seus nois i els va armar amb tot tipus d'estris per a l'ocasió: estaques, bales de plata, crucifixos, alls ... I per fi, va arribar el moment d'enfrontar-se al fill de Nosferatu.
L'enfrontament va començar amb els locals acorralant a l'incòmode ratpenat a força de l'all de les passades d'Álex Colorado i Marc Martínez. Molta profunditat i molta valentia. No hi havia gens de por al rival. L'envergadura de la ratapinyada era gran i la seva qualitat, molta. Però crucifix en mà, mica en mica el vampir valencià va començar a patir. Álex Colorado va ser el primer a utilitzar l'estaca. Va intentar amb un excel·lent moviment ple de qualitat, clavar l'estaca en el mateix cor del València, però un sol centímetre va ser suficient per no encertar i estavellar el seu intent al pal d'Antonio.


Després va ser Rubén Martínez el que amb un cop de cap de davanter centre pur i a passada de Manel, va obligar al felí porter a realitzar una de les grans aturades de la lliga. Era una bala de plata que el vampir també va superar. També es va utilitzar la llum. En un córner rematat per Rodri i que es va convertir en gol, es va poder veure com el sol afecta aquests éssers. Cremen i moren però un protagonista inesperat, l'àrbitre, va tancar la finestra per on va entrar el raig solar i va anul·lar el gol. Incomprensiblement, encara no se sap per què. Va tornar a ressorgir lleument el gairebé immortal València.


Després del descans, la sensació era de tenir al "sangoneres" sota control. Però no obstant això, es podia veure fins i tot molta vida al València. Tota la lluita i la força emprades en la primera meitat, no van ser suficients. Ni l'all, ni l'estaca, ni el crucifix ... Com matar llavors a un vampir?


La resposta era senzilla: amb Manel. Pablo, molt inspirat i portador d'una estaca, la hi va lliurar a Manel que en carrera no va trobar gairebé oposició per arribar al mateix cor "che" i clavar l'estaca del primer gol. El Vampir, per fi, va caure a terra.


Mentre el Llagostera buscava rematar a l'alat mamífer amb ullals brillants, la lluna gairebé plena, el fred i l'ambient de pel·lícula de Dràcula començava a apoderar de l'escenari. Semblava mort aquest vampir valencià. Però no. No estava mort. Feia falta alguna cosa més. Això va sorprendre els locals, que van començar a confiar en el seu contraatac per acabar amb la bèstia. Manel, en dues ocasions i Marc Fernández en una altra, van tenir en les seves botes amb punta de plata la rematada definitiva. I Valentín, amb l'estratègia d'Oriol Alsina executada amb la més absoluta perfecció, també va tenir al vampir a tir d'un platejat tret que es va anar-ne als núvols de forma incomprensible.


Després de l'expulsió de Masó per doble groga i quan faltaven cinc minuts per al final, una falta a la vora de l'àrea del Llagostera, va acabar en un golàs de Soler per tota l'escaire. El vampir es va aixecar d'entre els morts, una altra vegada, i en aquesta ocasió va treure els ullals per mossegar el Llagostera. Els seus últims deu minuts de coratge li van servir per escapar amb vida de Palamós. El parany estesa a aquest terrible ser funcionar, però gràcies a la seva grandesa va poder escapar amb vida i amb un punt que en condicions normals no hauria guanyat.


El Llagostera va acabar pensatiu, mirant a la lluna que dibuixava la silueta de la ratapinyada amb vida i en plena fugida, fent-se la mateixa pregunta una vegada i una altra: què més cal fer per matar un vampir?

UE Llagostera Costa Brava: Moragón, Albarrán, Rodri, Samu, Valentín, Masó ©, Pablo (Marc Fernández m 65), Marc Martínez (Vivancos m 75), Manel, Colorado (Pol Gómez m 85), Rubén Martínez.

VCF Mestalla: Sivera, Nacho Vidal, Lato (Charlie 45’), Javi Jiménez, Ayala © (Allberto Gil 75’), Eugeni (Sito m. 66), Soler , Quim Araujo, Aridai, Nacho Gil y Jordi Sánchez.

Gols: 1-0 Manel m 60, 1-1 Soler m 84.

Àrbitre: Daniel David Baiges Dones, del comité aragonñes. Amonestó por el Llagostera a Rodri, Albarrán, Masó doble amarilla expulsado en el 84, Valentín y Pol Gómez, Por el Valencia Mestalla a Ayala, Nacho Gil, Nacho Vidal, Aridai y Soler.

Incidències: Partit corresponent a la jornada 14 del Grup III de Segona Divisió B, disputat al Nou Municipal de Palamós davant 696 espectadors.

LLAGOSTERA-COSTA BRAVA / Twitter